Moltes vegades les organitzacions sense afany de lucre volen fer difusió de l'entitat o d'una activitat o servei determinat i no disposen de massa recursos per portar-ho a terme. El tríptic és una opció senzilla i econòmica.
La comunicació és un component molt important de les entitats, especialment avui en dia. Actualment, totes les formes de difusió estan impregnades de l’àmbit digital, i és molt difícil trobar dinàmiques informatives que no hagin pujat al tren de les xarxes socials. És comprensible, és una manera de fer econòmica, ràpida i flexible.
Més enllà d’aquestes plataformes, la resta d’accions comunicatives de les associacions es limiten a qüestions més serioses, enfocades als mitjans o als butlletins que s’envien a les persones vinculades. Tanmateix, hi ha un camí alternatiu (o, encara millor, complementari) que les entitats poden agafar per completar els seus mitjans de difusió. Es tracta dels tríptics, una eina tradicional (dispensi’s l’eufemisme) però molt fiable. A continuació s’ofereixen les claus d’aquesta forma de comunicació i alguns consells per afegir-hi frescor.
La importància del tríptic
El tríptic informatiu és la targeta de presentació de tota associació. Tot i la seva (suposada) vinculació al món físic en un context cada cop més digital, avui en dia continua sent un element imprescindible per tal de donar-se a conèixer a possibles socis, persones voluntàries o entitats finançadores.
Una de les coses que ha fet que el tríptic es mantingui com una de les eines comunicatives més utilitzades és el fet que no cal destinar molts recursos a la seva elaboració. L’important és que consti d’un missatge apropiat per a les persones destinatàries, i que l’entitat se senti identificada amb la seva forma i el seu missatge.
Grup destinatari
Una de les primeres coses que cal fer abans de ni tan sols redactar el tríptic és pensar en quines seran les persones a qui es destinarà el document. Pot tenir un to més o menys general o específic, depenent dels objectius, però, sigui com sigui, sempre és aconsellable acotar-lo mínimament.
Caldrà identificar les particularitats del públic, i on es troba (en tots els sentits). Així, algunes preguntes que s’hauran de plantejar són quina és l’activitat i a qui pot interessar, quina és l’edat del grup destinatari, on viu i treballa aquest, què llegeix, com rep la informació i quin llenguatge utilitza.
El contingut
S’haurà de preparar el contingut del tríptic abans del seu disseny, tot i que ajudaria saber-ne les dimensions exactes abans, per no redactar més del compte. En el moment de definir el text caldrà tenir presents els objectius de la comunicació. Primer, tot fulletó té les mateixes finalitats generals, que solen ser generar coneixement, impulsar la participació, modificar actituds o preferències, o incrementar la incidència política.
D’altra banda, tots els tríptics tenen també uns objectius específics que s’hauran de definir a priori, perquè d’ells surt el contingut textual. Aquests són alguns exemples: difondre i donar informació sobre l’entitat o sobre una determinada activitat o servei, fer una campanya de sensibilització, denunciar algun fet o reivindicar una acció concreta, captar recursos econòmics o persones voluntàries, informar dels contactes de l’entitat...
En la redacció
L’entitat ha de procurar plasmar el seu esperit en el tríptic. Això bàsicament significa que tant el llenguatge com les imatges seleccionades han d’anar lligades amb la missió de l’associació, posant per davant de tot la coherència entre els valors i el que projecta el fulletó.
El text resultant ha de ser concís i breu. La qualitat ha d’anar per davant de la quantitat, perquè això facilitarà i convidarà a la lectura. En aquest sentit, s’aconsella construir frases en positiu i evitar l’ús abusiu de l’imperatiu.
Estructura
Caldrà redactar el tríptic tenint en compte que consta de tres parts: una portada, la part interior i una contraportada. El contingut que s’inclogui en cada part és de lliure elecció, però es recomana que, en general, segueixi sempre un mateix ordre i estructura, perquè això, de nou, facilitarà la comprensió.
S’aconsella que a la portada es presenti l’entitat o l’activitat de forma breu però cridanera. S’haurà d’incloure el nom, una frase resum, el logotip de l’organització i alguna imatge relacionada amb la tasca de l’organització o l’activitat que es realitza.
A la part interior es pot explicar de forma més extensa allò que s’ha presentat a la part davantera del tríptic. Algunes qüestions que es poden tractar són la història de l’entitat, la seva missió o objectius, les activitats i serveis que ofereix, els àmbits d’actuació i els col·lectius destinataris, les àrees territorials on treballa... També es pot optar per indicar qüestions de transparència i participació, com mostrar l’ús del finançament i els recursos a través de gràfics, detallar les formes de col·laboració o assenyalar les formes de contribució econòmica i desgravacions.
La contraportada ha de tancar el tríptic oferint informació de contacte. S’hi hauran de recollir coses com l’adreça completa de l’entitat i les delegacions, el número de telèfon i fax, el correu electrònic, la pàgina web, els mitjans de transport més propers, l’horari d’atenció al públic, les xarxes socials i el nom o els logotips d’altres institucions col·laboradores.
Opcionalment, també es pot incloure una pestanya amb un retallable en què les persones interessades, sòcies o voluntàries puguin inscriure’s a l’activitat, sol·licitant-hi dades personals i bancàries i les quotes de periodicitat.
Disseny i format
Per muntar el tríptic s’hauran de tenir clars els continguts i la seva prioritat. El contingut principal marcarà la posició de la resta d’elements, i caldrà saber a priori què anirà al principi del document i què al final. A banda, també és necessari dotar el tríptic de sentit estètic i fer-lo atractiu per les persones que el llegiran.
Algunes coses a tenir en compte són: col·locar el text d’esquerra a dreta i de dalt a baix, utilitzar tipografies entenedores, prioritzar l’ús de text negre sobre fons blanc (és el que millor es llegeix), escollir els colors segons les emocions que es vulguin transmetre, redactar esquemàticament sempre que es pugui i equilibrar la imatge i la lletra. És molt aconsellable seguir un estil homogeni per a tot el material gràfic de l’entitat, com els cartells i les memòries, i això inclou també aplicar aquest to al tríptic.
Per fer el disseny hi ha diverses plataformes digitals molt intuïtives per a les quals no cal tenir massa coneixements de disseny. Dues de les més recomanables són el Canva i l’Scribus.
Pel que fa al format, s’ha de tenir en compte que els fulletons no cal que siguin només físics. Poden ser editats en format digital i enviats per correu electrònic, o penjats a les xarxes socials i a la web de l’associació. En aquests últims casos, es pot optar per incloure vídeos, àudios o inclús elements interactius.
