Tipus de Contractes Laborals

Una de les primeres premises de les que hem de partir és que el contracte laboral s'ha de formalitzar per escrit; i, en tot cas, existeixen uns elements essencials dels que s'ha d'informar al treballador i que ha de recollir tot contracte:

• La identitat de les parts i el domicili de l'entitat i del centre de treball.
• La data de començament.
• La categoria professional.
• El salari i la jornada pactats (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
• Les vacances a les que es tindrà dret (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
• Terminis de preavís (pot fer-se referència a una norma legal, reglamentària o conveni col·lectiu).
• Conveni col·lectiu aplicable.

S'ha de dir que l'empresari també haurà de confeccionar una còpia bàsica del contracte. Aquesta còpia bàsica recollirà les mateixes dades que el contracte, però sense incloure dades que puguin afectar a la intimitat del contractat, ja que té com a objecte informar als representants dels treballadors de les contractacions realitzades.

Com a darrera consideració prèvia, convé matisar qüestions sobre el període de prova pactat als contractes. Aquest pacte no és obligatori, però en cas d'incloure's s'ha de realitzar per escrit. La seva durada l'estableixen els convenis col·lectius i, si no n'hi ha, no pot superar els 6 mesos per a tècnics titulats i els 2 mesos per a la resta dels treballadors 2. Durant el període de prova, qualsevol de les parts podrà rescindir el contracte sense al·legar cap causa i sense mitjançar preavís. S'ha de precisar, no obstant, que el període de prova seria nul si el treballador ja ha realitzat les mateixes funcions en anteriors relacions amb la mateixa empresa.

Excepte als casos en que es celebri un contracte eventual per circumstàncies de la producció amb una durada igual o inferior a 4 setmanes, un contracte ordinari per temps indefinit a jornada complerta o un contracte de grup 2.  Si l'empresa té menys de 25 treballadors, per als no titulats la durada màxima és de 3 mesos.
 

És molt important assenyalar que la legislació atorga el principi de presumpció al contracte indefinit, és a dir, llevat de prova en contra, un contracte es presumeix sempre indefinit.

Així, no cal obviar que per a què un contracte no sigui indefinit ha d'existir una causa molt clara de temporalitat. Això contradiu la creença de la majoria d'associacions, ja que existeix un rumor bastant estès pel qual un contracte sempre seria temporal mentre no es pacti com a indefinit o es demostri el contrari; la realitat és just al revés, i s'ha de tenir sempre present la següent premissa:

• Qualsevol contracte que es celebri amb un treballador serà indefinit, excepte si existeix una causa clara que determini la seva temporalitat.

Les causes d'aquesta temporalitat, en el cas de produir-se, seran les que converteixin el contracte en una o altra modalitat de contracte temporal.

La normativa laboral intenta fomentar la contractació indefinida mitjançant els programes de foment de l'ocupació i les bonificacions a les quotes de la seguretat social o subvencions.
 

Aquesta tipologia contractual es concerta per realitzar feines que tinguin discontinuïtat en el temps i que no es repeteixin en dates certes. Això vol dir que la feina es presta a temporades, campanyes o períodes intermitents, però el seu inici i la seva fi varien cada any perquè estan subjectes a una naturalesa totalment aliena a l'empresa i que és impossible de precisar.

És molt important el fet de que no es repeteixin en dates certes, ja que si aquest requisit no s'acompleix, el contracte estaria regulat per les normes del contracte a temps parcial, entès com un contracte indefinit per a treballs fixos i periòdics.

Precisament, la incertesa en el començament i en la finalització del fix discontinu és el que diferencia aquesta figura del fix periòdic, que, com ja hem dit, sí que té una certesa en les seves dates. Durant molt de temps, la normativa laboral havia considerat al fix discontinu també com una modalitat a temps parcial, però ara gaudeix d'autonomia pròpia.

La finalitat del treball discontinu, doncs, és atendre necessitats de producció i servei estacionals o intermitents, perquè fora dels períodes d'activitat no es pot prestar servei ja que, senzillament, no n'hi ha, ni pot haver.

Es poden considerar com a serveis discontinus, com a exemple, la recollida de fruites, la prestació cíclica a temporades de servei a hotels i restaurants o les campanyes coincidents amb el curs escolar, sempre que la prestació sigui cíclica i data d'inici i de fi no es repeteixin com a certes cada temporada.

No obstant, en quant a càlcul i compliment de requisits per a prestacions de seguretat social se segueixen els mateixos mètodes que per als contractes a temps parcial.
 

Conèixer exactament els requisits a cada cas és primordial per a una correcta utilització i per evitar situacions litigioses no desitjades, en aquests tipus de contractes. Per a què una empresa pugui concertar contractes de durada determinada és necessari que es doni alguna de les següents causes:

• Que es concerti per realitzar una obra o un servei determinat
• Que es concerti perquè existeixi una eventualitat per acumulació de tasques, un excés de comandes o una punta de producció (circumstàncies de la producció)
• Que es concerti per substituir treballadors amb dret a reserva del lloc de treball (interinitat)
• Que és concerti per realitzar una obra o servei d'interès social o general dins l'actuació de programes públics d'ocupació (inserció i altres modalitats)

Per tant, tot i que en càpsules posteriors entraren a desenvolupar-los en profunditat, us anunciem ja que la tipologia de contractes de durada determinada que coexisteixen en el mercat laboral, són els següents:

• Contracte per realitzar una obra o servei determinat
• Contracte eventual per circumstàncies de la producció
• Contracte d'interinitat
• Contracte d'inserció