Quina és la responsabilitat de les juntes directives? (II)

Les persones que formen part de la junta directiva han d’exercir el càrrec amb la diligència d’una bona administradora, d’acord amb la llei i amb els estatuts de l’entitat.

Això implica, entre altres, els principis següents:

• Actuar sempre en benefici de l’associació, prioritzant-ne les finalitats.
• Respectar el marc legal i estatutari en totes les decisions.
• Exercir el càrrec amb lleialtat, evitant conflictes d’interessos.
• Promoure activament el compliment dels objectius de l’entitat.

D’aquests principis se’n deriven una sèrie d’obligacions concretes:

• Assistir a les reunions dels òrgans de govern.
• Informar-se adequadament sobre la situació i el funcionament de l’associació.
• Participar en les deliberacions i en la presa d’acords.
• Vetllar pel compliment de les obligacions comptables.
• Custodiar i mantenir actualitzats els llibres de l’entitat.
• Mantenir la confidencialitat sobre la informació sensible, fins i tot un cop finalitzat el mandat.

L’acceptació del càrrec comporta assumir una responsabilitat jurídica envers l’associació i el compliment adequat de les funcions pròpies del càrrec. Aquesta responsabilitat pot sorgir, per exemple, en casos de: 

• Incompliment reiterat de les funcions pròpies del càrrec.
• Desobediència als acords de l’assemblea general.
• Extralimitació de les facultats atribuïdes per la llei o els estatuts.

Cal distingir entre dos àmbits de responsabilitat:

• Responsabilitat interna, pels danys causats directament a l’associació.
• Responsabilitat externa, pels danys ocasionats a persones sòcies o a tercers, ja sigui en l’àmbit contractual o extracontractual.

Abans de la inscripció registral, l’associació encara no té plena personalitat jurídica. En aquest període inicial, la responsabilitat recau principalment en:
• Les persones fundadores.
• Les membres de la junta directiva provisional.
• Les persones encarregades de tramitar la inscripció al registre corresponent.

Si la manca d’inscripció es deu a negligència, omissió o culpa d’aquestes persones, poden respondre personalment de les conseqüències que se’n derivin davant de tercers. Mentrestant, tenen el deure de facilitar el futur funcionament correcte de l’entitat, impulsar els tràmits necessaris per a la seva inscripció i conservar adequadament el patrimoni inicial de l’associació, si n’hi ha.

Perquè es pugui exigir responsabilitat a les membres de la junta directiva, han de concórrer quatre elements bàsics:

1. Existència d’un dany: ha d’existir un perjudici real, econòmicament quantificable, que afecti l’associació, les persones sòcies o tercers.
2. Actuació negligent o contrària a dret: el dany ha de ser conseqüència d’un incompliment legal o estatutari, o bé d’una actuació —o omissió— negligent en l’exercici del càrrec.
3. La responsabilitat no és automàtica: cal demostrar que no s’ha actuat amb la diligència exigible. La inacció també pot generar responsabilitat quan hi havia una obligació d’actuar.
4. Relació de causalitat: cal que hi hagi una relació directa entre l’actuació (o la manca d’actuació) i el dany produït.

Quan no es pot atribuir la responsabilitat a una persona concreta, aquesta és solidària entre tots els membres de la junta directiva. Això significa que totes les persones que en formen part poden respondre conjuntament pels danys o perjudicis que es puguin derivar de determinats acords o actuacions de l’òrgan de govern. Tanmateix, se’n poden exonerar:

• Les persones que s’han oposat expressament a l’acord i que, a més, no han participat en la seva execució ni en les actuacions posteriors que n’hagin derivat.

• Les persones absents que no han intervingut ni en l’adopció ni en l’execució de l’acord, sempre que hagin fet tot el possible per evitar el dany o s’hi hagin oposat formalment en tenir-ne coneixement.

A la pràctica, això obliga a deixar constància escrita de les discrepàncies, especialment a les actes de les reunions de la junta directiva o d’altres òrgans de govern.

La regla general és que l'exercici de l'acció de responsabilitat ha d'ésser acordat per l'assemblea general i per majoria simple.

No obstant això, un nombre d'associades que, conjuntament, representin almenys el 10% dels vots socials o el percentatge que estableixin els estatuts, pot exercir l'acció de responsabilitat, en interès de l'associació en els casos següents:

1. Si no es convoca l'assemblea general sol·licitada per acordar l'exercici de l'acció de responsabilitat.
2. Si una vegada s’ha convocat i celebrat la reunió d’assemblea, l'acord adoptat és contrari a l'exigència de responsabilitat.
3. Si una vegada adoptat l’acord d’exigir la responsabilitat de les membres de la junta, aquesta pretensió no es formula judicialment en el termini d'un mes a comptar de l'adopció de l'acord.

Les membres de la junta directiva han de tenir en compte que el fet d’haver presentat la seva dimissió o d’haver cessat en el càrrec no és cap garantia que no es pugui iniciar contra elles una acció de responsabilitat. L’acció de responsabilitat en interès de l'associació prescriu al cap de tres anys des de la data en què les persones membres de la junta directiva hagin cessat del seu càrrec.

A les associacions, l’acord de l’assemblea general d'exercir l'acció de responsabilitat determina necessàriament la separació de les membres de l'òrgan de govern afectats. Amb independència d'aquest supòsit, l'assemblea general pot acordar en qualsevol moment la separació de llurs funcions d’alguna o de totes les membres de la junta directiva.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda amb la gestió de la seva entitat pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.