La professionalització a les entitats no lucratives

Una primera consideració que podem introduir és que la professionalització no suposa obligatòriament la contractació de personal sinó que es pot tractar de persones voluntàries amb una formació en el camp que desitgem. Hauríem de tenir en compte la seva dedicació. Una cosa és una dedicació regular d’unes poques hores setmanals i que tingui aquest caràcter de voluntarietat i l’altra és una dedicació constant com una jornada laboral encoberta.

De cap manera la persona voluntària ha de substituir una persona contractada o impedir una possible contractació. Són recursos diferents i complementaris, no pas intercanviables. 

Abans de decidir per la contractació ens hem de preguntar si realment aquesta és l’única resposta adequada a la nostra situació i si no hi ha altres respostes alternatives. Hem fet la pregunta correcta? O ens hem deixat guiar per un corrent o per la primera impressió?

La contractació pot semblar la resposta més fàcil i immediata a la feina que tenim entre mans però hem de pensar si donarà resposta a la problemàtica i no n’afegirà d’altres. Potser un altre sistema de treball entre socis i la junta o un altre tipus de recurs donaria una resposta més adequada. També podem fer encàrrecs concrets a professionals externs que donin les respostes que requerim i en el moment precís.  

Cada entitat és un món i per tant hem de conèixer bé el nostre món per encertar la millor alternativa. El que va bé per a molts potser no ens convé, potser hem d’assajar altres possibilitats diferents perquè estem a un altre nivell.

Tant si optem per la contractació o no, hem de definir quin és el perfil de persona que necessitem i que respongui al que tenim plantejat. Definir amb precisió el perfil en funció de les nostres necessitats actuals i d’una estimació de necessitats futures. Hi ha multitud de perfils diferents i ens haurem de decantar. Necessitem un perfil de dinamitzador social intern? un organitzador d’activitats? un relacions públiques més abocat a la projecció externa de l’entitat? Un perfil més especialitzat per oferir un determinat servei als associats? Un perfil tècnic de gestió d’entitats? Ha de saber treballar sol o treballarà en equip? 

La contractació suposa un compromís, un conjunt de drets i deures que adquirim i que hem d’estar no només disposats sinó en condicions de complir i respectar. Es un canvi en les maneres de fer que teníem fins ara i hem d’adaptar-nos al canvi. Hem de saber gestionar aquest recurs per a treure’n el resultat que esperàvem.

Com qualsevol recurs o eina que tinguem, hem de saber utilitzar aquesta possibilitat, rendibilitzar les hores per allò que realment ens proposàvem en un principi i centrar-nos en la necessitat que havíem detectat i en l’objectiu que ens havíem traçat.

Per a procedir a la contractació hem de fer una certa planificació econòmica i assegurant-se que tenim els mitjans econòmics per fer front a les despeses salarials, de seguretat social, pagues extres i considerar altres costos afegits per facilitar la feina al professional o per la gestoria que dugui els tràmits administratius. No només es tracta de poder fer el salt, sinó de mantenir-lo raonablement en el temps. Aquí ens enfrontem a un altre tema que és si el nostre finançament és prou regular, estable i diversificat per a fer viable el pas. És un pas previ i no una tasca posterior a encarregar al propi contractat. 

A mode de recapitulació final, en tractar de la professionalització ens plantegem si la resposta és l’adequada, si efectivament és el recurs que necessitem i si l’entitat pot assumir aquest salt qualitatiu.

No podem perdre de vista que introduïm un element més de complexitat en l’entitat. De la gestió que en fem en depèn l’èxit que obtinguem i la imatge que projectem. Així mateix, és important recordar que la professionalització no és la solució a tots els nostres problemes com entitat, però pot ser part de la solució.