Claus per a elaborar una estratègia d’incidència política
Comparteix
Una de les raons de ser de moltes organitzacions és provocar algun canvi social o polític. Per fer això cal una preparació prèvia, un plantejament que permeti donar sentit a les accions i assentar les demandes.
Un dels objectius de la majoria d’entitats i organitzacions és tenir un cert grau d’incidència política o social. La finalitat de les accions que duen a terme és sempre, com a mínim, posar problemàtiques sobre la taula, assenyalar qüestions que s’han menystingut o reformar algun aspecte del sistema institucional o administratiu.
Fer això, però, necessita una planificació. En aquest sentit, hi ha gran diversitat de persones expertes i entitats que han definit el concepte d’estratègia d’incidència política. El manual ‘Campañas para la movilización social’, de Ingeniería Sin Fronteras, identifica, però alguns aspectes bàsics que caracteritzen tota campanya d’incidència.
Primer, qualsevol actuació d’aquesta mena ha de buscar influir en actors amb capacitat de presa de decisions i perseguir un canvi en les polítiques públiques o privades. A més, la seva planificació sempre ha de sorgir de processos deliberatius, i és que la incidència promou també l’enfortiment de la participació ciutadana i l’organització de la societat civil. Finalment, poden cercar l’apoderament de persones sense veu, la mobilització d’altres persones i col·lectius o parlar en nom d’altres.
A continuació es detallen les diferents fases per al desenvolupament d’una estratègia d’incidència política segons recomana la publicació esmentada i la guia de la Federació Espanyola del Parkinson (EPDA) per a Desenvolupar una campanya d’incidència política.
Identificació de la problemàtica i l’objectiu
El primer pas en tota estratègia és tenir clara la problemàtica sobre la qual es vol incidir. Sovint, aquesta qüestió és difícil de determinar. Cal reduir, si cal, les expectatives i ser capaç de resumir la problemàtica a un únic assumpte (política, pràctica o actitud), identificable amb una frase. Això permetrà estructurar l’estratègia de forma realista i concreta.
Caldrà que també es defineixi l’abast de la problemàtica, pel que fa a la geografia i als àmbits de la societat que implica.
A partir d’aquí, s’establirà l’objectiu base de tota la campanya. Aquest ha de ser mesurable i intel·ligible per a totes les persones que es veuran involucrades en el procés. És recomanable també generar alguns missatges clau despresos de l’objectiu que es podran utilitzar durant la campanya, així com imaginari o simbologia, si escau, que ajudi en la transmissió.
Documentar-se
Per tal que l’entitat que vol fer l’estratègia s’asseguri un establiment d’objectius ben fundat i un disseny realista de la campanya, cal que es reculli tanta informació com sigui possible. Caldrà recopilar estudis i dades fiables que assenyalin clarament la problemàtica per tal de poder identificar solucions viables i realistes.
A més, comptar amb aquesta base és primordial per a compondre arguments sòlids amb què construir les accions d’incidència. En resum, la fase de documentació oferirà a l’estratègia les bases per a poder aixecar-se fins a la realització dels objectius.
Les investigacions poden provenir de l’interior de la mateixa entitat o d’agents externs, sempre que aquestes fonts siguin fiables i contrastades.
Com funciona la gestió?
Una altra de les qüestions sobre la qual una entitat que vulgui fer incidència haurà d’informar-se és com es gestionen les polítiques en l’àmbit d’actuació i quines són les fases del procés legislatiu que du a terme: quina és l’agenda de govern, quin recorregut farà la proposta de llei fins a la seva aprovació, el temps que tardarà a ser aplicada...
És primordial conèixer i entendre com es prenen les decisions. Contràriament, les propostes que es facin no seran solucions polítiques realistes i concretes, per la qual cosa la incidència perdrà efectivitat.
Identificar els públics
En el disseny d’una estratègia d’incidència política s’han de tenir en compte tots els agents i públics objectius afectats o implicats en la problemàtica i en la solució proposada. Això inclou tant a les persones simplement interessades pel tema o afectades directament pels esforços realitzats.
Això segurament donarà com a resultat una llista bastant llarga. Tanmateix, aquesta identificació és necessària per a establir possibles aliances i fer partícips a les persones del procés, ampliant la base social de les accions i possibilitant fer una predicció dels possibles riscos inherents a l’hora de fer canvis.
Per a facilitar l’acte de determinar el públic, aquest es pot classificar de diverses maneres. Primer, dins els grups afectats es troben persones amb un interès directe en les solucions proposades perquè estan afectades directament; o persones que senzillament s’interessen per la problemàtica i, per tant, són susceptibles a implicar-se a les accions.
A la vegada, aquests agents poden ser aliats o adversaris. Els primers donaran suport a la campanya, mentre que els segons no estaran d’acord amb les accions i consideren que els canvis proposats tindran un impacte negatiu en ells. En tots dos casos cal identificar les motivacions dels grups per intentar entendre les seves posicions i actuar-hi de forma adient.
Per últim, els públics també es poden separar segons si són primaris, el que significa que caldrà reptar les polítiques, conductes o actituds d’aquestes persones o institucions; o secundaris, grups amb una certa influència sobre l’objectiu primari que, a vegades, poden ser primordials per a generar l’efecte desitjat.
Definir les estratègies
Un cop s’hagi identificat el context i es tingui present tota la informació en relació amb el públic i a les polítiques públiques on fer la incidència, caldrà començar a planificar les accions que es duran a terme.
Hi ha diverses tècniques que es poden fer servir. Pel que fa al to de l’acció, existeixen les tècniques de confrontació i les col·laboratives. Alguns exemples de la primera tipologia són manifestacions, campanyes de cartells i publicitat, assegudes, encadenament, vagues de fam, aturades laborals... D’accions de col·laboració hi ha actuacions com consultes populars, difusió d’informació amb responsables polítics, formacions, xerrades...
També existeixen diferents tècniques segons el seu abast. Les tècniques d’acció privada apel·len o fan pressió de forma més directa. Poden ser reunions, intercanvis d’informació, assessoraments... Les tècniques d’acció pública, en canvi, tenen un enfocament més general, dirigit a la ciutadania. Poden ser campanyes de comunicació als mitjans, manifestacions pacífiques...
Aquesta definició d’accions caldrà fer-la tenint en compte també els mitjans amb què es compta d’inici, quins recursos manquen i caldrà reunir i quines eines s’utilitzaran en la realització de la campanya. Seria interessant fer, doncs, un inventari d’allò de què es disposa i, si escau, un pressupost.
Seguiment
Un cop les accions ja s’han dut a terme, és molt recomanable registrar-ne el nivell d’èxit per a conèixer el seu impacte i millorar els resultats de les estratègies futures. Això significa que quan es desenvolupa una actuació cal tenir al cap els objectius establerts prèviament i calcular el nivell d’assoliment, d’aquí que aquests hagin de ser mesurables.
Algunes preguntes que poden ajudar a fer aquest càlcul són: quantes persones han assistit a l’esdeveniment? S’ha produït un cert canvi d’actitud en la ciutadania o en les persones assistents? Què en pensen els agents implicats? I les persones que conformen l’organització? Ha augmentat el suport a la posició que es reivindica a les accions?
Aquesta avaluació no s’hauria de fer només immediatament finalitzada l’estratègia. És interessant fer un seguiment de la problemàtica de manera dilatada en el temps i tant si la campanya ha tingut èxit com si no.
Mantenir el diàleg
En la línia de l’apart atanterior, és important no abandonar la comunicació amb el públic objectiu un cop l’estratègia ha finalitzat. L’estratègia d’incidència política, es podria dir, no acaba mai. No es tracta només d’aconseguir uns objectius a curt i mitjà termini, sinó que també implica crear un ambient de confiança, inclús quan els interessos deixen d’estar en joc.
Aquest esforç posicionarà l’entitat com un soci fiable, implicat. Cal doncs continuar informant la ciutadania i altres agents implicats dels avenços del canvi que s’ha provocat i de les noves propostes, així com permetre a les institucions polítiques conèixer el desenvolupament d’altres accions.
Es tracta de crear una gran xarxa de suport que ajudarà a encarar els nous reptes de futur, particulars i conjunts.
