Radiografia de les entitats de dones catalanes

S’entén com a entitats de dones totes aquelles organitzacions no lucratives que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com totes aquelles que des de la cultura, l’educació, l’acció comunitària o l’esport desenvolupen principalment accions per i/o per a les dones, com són les agrupacions de dones que repartides arreu del territori català realitzen activitats diverses com sensibilització i formació sobre la igualtat, tallers de punta de coixí o trobades i sortides culturals.

A través del treball de camp realitzat en el marc del Panoràmic de les entitats de dones 2016 – on s’han comptabilitats unes 950 organitzacions- i de la tasca d’estimació del nombre d’organitzacions no lucratives actives a Catalunya desenvolupada a les edicions 2015 i 2016 del Panoràmic per part de l’Observatori del Tercer Sector – on s’estableix que el Tercer Sector català compta entre 20.000 i 25.000 entitats-, es pot afirmar les entitats de dones representen el 4% del conjunt d’organitzacions no lucratives catalanes. 

Les entitats de dones són organitzacions amb poques persones associades. Millor dit, amb poques dones associades, doncs el 95% de les persones associades a aquestes entitats són dones. En concret, hi ha una relació entre el nombre de persones associades i l’any de constitució de les entitats de dones. Mentre el 81% de les associacions de dones que s’han creat des de l’any 2011 tenen entre 3 i 90 persones associades –i només el 19% en té més– aquesta xifra només arriba al 40% en les entitats nascudes abans de l’any 1980 –per contra, el 60% d’aquestes organitzacions tenen 91 associats o més–.

Podem dir que són poques però molt implicades en l'associació. El 45% d'aquestes associades participen de forma continuada a l'entitat, 24 punts més que al conjunt del Panoràmic (21%), El grau d’implicació varia en funció de la grandària de les organitzacions. Així, aquelles associacions que compten amb un nombre menor de persones associades acostumen a tenir un grau d’implicació més alt mentre que en associacions de dimensió superior el grau d’implicació tendeix a ser més heterogeni i, fins i tot, a augmentar en els graus d’implicació més baixos.

El 60% de les entitats de dones compten amb persones voluntàries. Es tracten d'equips de menys de 50 persones voluntàries, formats en la seva majoria per dones (84% dones).

Les juntes, patronats i consells rectors de les entitats de dones estan formats majoritàriament per entre 3 i 7 persones -56% de les entitats-. Els òrgans amb entre 8 i 10 membres representen el 26% i un 10% aquells amb entre 11 i 15 persones. Només el 8% compta amb més de 15 membres aquest tipus d’òrgans. Aquesta és una realitat força similar al conjunt d'entitats del Panoràmic.

Pel que fa al sexe de les persones que formen part dels òrgans de govern, assenyalar que, en el cas de les juntes directives i consells rectors, el 94% són dones, una xifra que es redueix al 77% en el cas dels consells rector. Es tracta d'una distribució radicalment diferents al conjunt d'entitats, on la participació dels homes en Juntes Directives i patronats és superior (53% i 63% d'homes respectivament).

Només la meitat de les entitats de dones disposa d’algun mecanisme per garantir i facilitar el relleu dels i les membres de la Junta Directiva.

El 62% de les entitats de dones va comptar amb uns ingressos iguals o inferiors als 15.000 € al 2015. De fet, el 75% indica que ingressa menys de 50.000€. Així, les entitats demostren que la capacitat transformadora no depèn només dels diners i es posa de manifest com es pot fer molt amb poc. En termes generals, es tracta d'entitats amb menys ingressos que al conjunt del Panoràmic (44% ingressa fins a 15.000€, 62% en el cas de les entitats que ingressen menys de 50.000€).

Existeix una relació entre volum i any de constitució i són les entitats amb més anys d’història, les que no només tenen més persones associades, sinó que també són les que disposen de més ingressos. Així, mentre totes les entitats de dones nascudes abans de l’any 1980 gestionen més de 100.000€, no trobem cap entitat constituïda a partir de l’any 2011 amb aquest volum d’ingressos. El 86% de les entitats de dones més joves van gestionar l’any 2015 fins a 15.000€ d’ingressos.

Aquests ingressos principalment provenen de fons propis (60%), com són les persones associades, la prestació de serveis i les accions puntuals. Els recursos públics representen el 30% dels ingressos, mentre que els privats representen el 10%. Així, es pot afirmar que les entitats de dones no tenen tanta dependència del fons públic com el conjunt d'entitats del Panoràmic. De fet, les dades dels recursos públic i privats al Panoràmic de Catalunya s'inverteixen i representa el principal finançador per al 57% de les entitats, mentre que els propis representen el 32% 

També existeix una relació entre volum d'ingressos i principal finançador i a mesura que les entitats gestionen uns ingressos més elevats, el pes dels fons de finançament propi va disminuït mentre que els fons procedents de les administracions públiques augmenten considerablement, i també ho fa en menor mesura el finançament privat.

La recerca també ha permès aprofundir en les prioritats actuals de les organitzacions de dones. En concret, aquestes han posat de manifest que millorar la comunicació i difusió, assolir els objectius missionals i diversificar les fonts de finançaments esdevenen la seva principal preocupació. Així mateix, les organitzacions de dones consideren que els principals reptes del teixit associatiu són ampliar i implicar la base social, el treball en xarxa i col·laboracions amb diferents agents socials, consolidar el finançament i la creació d’una agència de comunicació associativa. Es tracta d’unes prioritats i reptes compartits àmpliament pel conjunt del teixit associatiu català i els quals el seu assoliment permetrien la millora i l’enfortiment del món no lucratiu.

Consulteu la recerca completa i la presentació que es va realitzar a l'octubre de 2017 a la seu de l'Institut Català de les Dones