Tot el que vols saber sobre les auditories econòmiques

Una auditoria ecònomica és un procés de revisió i verificació dels comptes anuals i altra informació financera d’una entitat, elaborada d’acord amb la normativa vigent. Aquest procés permet analitzar si la informació econòmica reflecteix de manera fidel la realitat financera de l’organització.

L’auditoria té com a objectiu principal emetre una opinió tècnica independent sobre la fiabilitat d’aquesta informació, aportant garanties a tercers com administracions, finançadors o persones sòcies. A més, també serveix per detectar possibles errors, irregularitats o mancances en els processos interns. D’aquesta manera, esdevé una eina clau per millorar la transparència, reforçar la confiança i assegurar una gestió econòmica rigorosa i alineada amb la normativa..

Hi ha diferents tipus d’auditoria segons els objectius, l’abast i la persona o entitat que la realitza. Aquesta classificació permet adaptar el procés a les necessitats específiques de cada organització i al seu context.

Entre les més habituals hi trobem l’auditoria interna o externa, segons qui la duu a terme; la financera o operativa, en funció del seu enfocament; i la obligatòria o voluntària, segons si ve determinada per la normativa. També poden ser totals o parcials, depenent de l’abast de la revisió. Altres tipologies inclouen les auditories públiques o governamentals i les auditories de sistemes, centrades en els processos i mecanismes de control intern. Conèixer aquestes variants ajuda les entitats a escollir l’opció més adequada.

Una de les més habituals en les entitats és la auditoria parcial anomenada “revisió del compte justificatiu d’una subvenció”, que realitzen les firmes d’auditoria externes a petició de l’entitat quan una Administració subvencionadora ho exigeix com a requisit per a la justificació de la pròpia subvenció. En cas que l’entitat s’auditi de forma global, aquest informe necessàriament ho ha de fer la mateixa firma d’auditoria que realitzi l’informe general.

L’auditoria té com a finalitat principal analitzar i validar la situació econòmica de l’entitat, així com garantir que la informació financera és fiable i s’ajusta a la normativa vigent. Aquest procés aporta una visió objectiva i independent que facilita la presa de decisions informades per part dels òrgans de govern.

Entre els objectius més destacats hi ha la detecció d’errors o irregularitats, la verificació del compliment legal i l’avaluació de l’eficiència dels processos interns. A més, l’auditoria contribueix a reforçar la confiança davant tercers, com administracions públiques o entitats finançadores. També permet obtenir informació rellevant per millorar la gestió econòmica, optimitzar recursos i planificar el futur de l’organització amb més garanties i seguretat.

L’auditoria és un procés estructurat que es desenvolupa en diverses fases amb l’objectiu de garantir una revisió completa i rigorosa de la informació econòmica de l’entitat. Aquesta organització permet planificar el treball, optimitzar els recursos i assegurar que totes les àrees rellevants són analitzades de manera sistemàtica.

Habitualment, el procés s’estructura en tres etapes principals: anàlisi i planificació, execució  (també anomenada “treball de camp”) i elaboració de l’informe. Cadascuna d’aquestes fases té uns objectius específics i implica diferents tipus de tasques, des de la recollida d’informació fins a la seva verificació i interpretació. La col·laboració de l’entitat és clau durant tot el procés, ja que facilita l’accés a la documentació i contribueix a obtenir uns resultats fiables i útils per a la millora de la gestió.

En aquesta primera fase, la persona auditora adquireix un coneixement global de l’entitat, del seu funcionament i del context en què desenvolupa la seva activitat. Aquesta etapa és fonamental perquè permet identificar les àrees de risc i establir l’estratègia de treball que es seguirà durant tot el procés d’auditoria.

Per dur a terme aquesta anàlisi, es revisa documentació clau com els estatuts de l’entitat, les modificacions estatutàries, les declaracions fiscals d’exercicis anteriors, els circuits operatius i l’organigrama. Paral·lelament, es mantenen reunions amb l’equip per entendre millor els procediments interns i la seva activitat diària. Aquesta fase és especialment rellevant en la primera auditoria, ja que requereix un coneixement més profund i una revisió més detallada de l’organització.

Un cop finalitzada la fase de planificació, s’inicia la fase d’execució, que consisteix en la revisió detallada de la informació comptable de l’entitat. En aquest moment, la persona auditora analitza les dades econòmiques amb l’objectiu de comprovar que reflecteixen de manera fidel la realitat financera i que s’han registrat correctament.

Per fer-ho, es sol·licita documentació com el balanç de situació, el compte de resultats i el balanç de comprovació, així com justificants com factures, contractes o moviments bancaris. A més, es posen el focus en determinades àrees considerades de risc, com ara els ingressos i despeses, la tresoreria, els deutes o els impostos. Tota aquesta informació serveix com a evidència documental per validar els registres comptables.

Durant aquesta fase, és clau la implicació de l’entitat, que ha de facilitar l’accés a la informació i col·laborar activament amb la persona auditora. Aquest treball conjunt permet obtenir una visió precisa del funcionament econòmic i detectar possibles incidències o millores en la gestió.

L’informe d’auditoria és el document final que recull el resultat de tot el procés i on la persona auditora expressa una opinió tècnica independent sobre la situació econòmica de l’entitat. Aquest informe té un gran valor, ja que permet a tercers conèixer si la informació financera és fiable i si s’ajusta a la normativa aplicable.

En aquest document es detalla el treball realitzat, les conclusions obtingudes i, si escau, les possibles incidències detectades durant la revisió. L’opinió de l’auditoria pot ser favorable, amb excepcions o salvetats, desfavorable o denegada, en funció del grau de conformitat amb els criteris comptables. Aquest resultat és clau per a la presa de decisions internes i per reforçar la transparència davant agents externs.

A més, l’informe esdevé una eina útil per millorar la gestió de l’entitat, ja que pot incloure recomanacions per corregir errors o optimitzar processos. Per aquest motiu, no només és un requisit formal en alguns casos, sinó també una oportunitat per avançar cap a una gestió més eficient i rigorosa.

En cas que una entitat sense ànim de lucre tingui dubtes o necessiti ajuda sobre la justificació d'un projecte o altres qüestions relacionades amb la gestió d'entitats pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.