7 consells per dur a terme projectes de voluntariat intergeneracional

Abans de posar en marxa un projecte d’aquestes característiques, és imprescindibles que les persones responsables s’hagin format en aquest àmbit, cosa que permetrà posar el focus en la relació entre les persones de diverses generacions com a element central, prioritari i permanent. S’evitarà, d’aquesta manera, una desorientació conceptual del projecte o la difusió distorsionada de la noció intergeneracional.

El primer pas és posar per escrit allò que s’ha pensat. No n’hi ha prou en tenir la idea, sinó que aquesta s’ha de plasmar sobre el paper després d’estudiar-la, meditar-la i fonamentar-la. És interessant realitzar aquesta tasca entre vàries persones i comptant amb la participació de diversos grups d’interès i persones expertes. Aquest fase ha de comptar el títol del projecte i donar resposta a qüestions com: què, per què, per a què, com, quan, qui, amb qui, i quant costarà. A més, inclourà aspectes sobre avaluació i legalitat.

Una de les claus de l’èxit a l’hora de dur a terme un programa intergeneracional és la seva vinculació a necessitats reals, la qual cosa despertarà l’interès de les persones involucrades i motivarà a tots els diversos agents en la consecució dels objectius plantejats. Projectes d’aquest tipus no poden ser qüestió de modes, sinó que han de donar resposta a demandes, inquietuds, problemes i reptes dels grups i de les entitats participants. Cal aconseguir complicitat entre les persones de diverses edats.

En els programes intergeneracionals, els beneficis són recíprocs i multidireccionals perquè totes les generacions s’enriqueixen a partir del treball continu que es realitzar al llarg el programa. A una major participació de les parts implicades des de la gestació del projecte, més gran i positius seran els resultats que s’obtindran. En aquest sentit, resulta interessant treballar aspectes com la superació d’estereotips respecte a persones d’altres generacions o la sensació de guany i experiència amb l’edat.

Fer que les persones participants transmetin informació sobre l’evolució del programa reforçarà les conductes més adequades i permetrà rectificar aquells detalls que aportin poc als possibles resultats finals. Aquest ‘feedback’ el pot proporcionar el mateix grup, avaluant i prenent consciència de l’abast de l’experiència intergeneracional en què participen. També pot venir per part de les persones responsables del projecte, mitjançant informes periòdics que continguin dades rellevants dels progressos i que serviran com a avaluacions periòdiques del programa.

Es fa difícil imaginar un programa intergeneracional sense un treball en xarxa entre diverses entitats, organitzacions i agents perquè la relació entre aquest resulta intrínseca al contingut de les relacions que s’estableixen entre persones de diverses generacions. Per a un treball en xarxa de qualitat, és imprescindible una sensibilització prèvia i tenir consciència que la unió farà possible un millor assoliment dels objectius. Tothom ha de mostrar generositat per compartir idees i honestedat per reconèixer les aportacions de cadascú.

Una experiència d’aquest tipus sempre acostuma a ser enriquidora i, per tant, cal ressaltar la importància dels resultats a través de la seva difusió. D’aquesta manera, s’augmenta l’eficiència i la probabilitat d’èxit dels projectes que puguin realitzar altres organitzacions a posteriori  i es posa de manifest allò que ha funcionat bé i què no tant. Els canals per comunicar-ho poden ser múltiples, des de l’organització d’un acte de presentació a l’elaboració d’un dossier, com també a través de web, xarxes socials i mitjans de comunicació.