Excedència voluntària: com fer una pausa laboral sense perdre drets
Comparteix
-
En cas que sigui una excedència voluntària, la persona la podrà demanar sense necessitat d'especificar els motius. Font: Font: Unsplash. -
Tot i que és recomanable que s'indiqui el motiu de l'excedència, no és obligatori. Font: Font: Unsplash.
Una opció legal per suspendre temporalment la relació laboral i conservar el vincle amb l’entitat
L’excedència voluntària és una figura jurídica que permet a les persones treballadores fer una pausa en la seva activitat laboral, sense necessitat de justificar el motiu i sense que això impliqui la fi del contracte.
Aquesta situació, regulada per l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors, ofereix una via per conciliar vida personal i professional, iniciar nous projectes o atendre responsabilitats familiars, tot mantenint el dret a reincorporar-se a l’entitat.
Qui pot demanar-la i durant quant de temps?
L’excedència voluntària és un dret reconegut a les persones treballadores amb una antiguitat mínima d’un any a l’entitat. Aquesta condició pot millorar-se a través del conveni col·lectiu, que pot establir requisits més favorables o afegir altres condicions específiques que modifiquin la norma general. És important revisar el conveni aplicable per conèixer possibles particularitats.
La durada de l’excedència ha de ser entre quatre mesos i cinc anys, i entre una excedència i la següent han de passar com a mínim quatre anys. És important que les entitats informin correctament sobre aquests límits, especialment en entorns on la rotació o la temporalitat són habituals. En el cas del tercer sector, on sovint es treballa per projectes, és clau revisar si el conveni aplicable contempla excepcions o flexibilitats que permetin adaptar l’excedència a les necessitats de les persones.
Les entitats poden rebutjar una excedència voluntària sempre que ho justifiquin degudament. Per exemple, si ja hi ha altres persones treballadores en excedència i això impedeix oferir el servei de manera òptima. És fonamental que aquesta decisió estigui documentada i sigui proporcional a la situació.
Com es demana l’excedència voluntària?
La sol·licitud d’excedència voluntària s’ha de fer preferiblement per escrit, tot i que legalment es pot fer de forma oral. El document ha d’incloure les dades personals, la categoria professional, la data d’inici i la durada prevista.
No cal justificar el motiu, però és recomanable fer-ho si es tracta de cura de familiars, estudis o altres situacions que poden facilitar la comprensió i acceptació per part de l’entitat. L’entitat ha de respondre per escrit i, si es compleixen els requisits, acceptar la sol·licitud obligatòriament. En el cas d’entitats petites, és útil establir un protocol intern per gestionar aquestes situacions amb transparència i equitat.
La sol·licitud ha d’incloure:
- Dades personals de la persona treballadora.
- Referència a l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors.
- Antiguitat i categoria professional.
- Signatura i acús de rebut de l’entitat.
Tot i que legalment es pot fer de forma oral, es recomana fermament que totes les gestions o sol·licituds es facin per escrit. Les comunicacions verbals no es poden provar en cas de conflicte laboral i poden generar problemes a les entitats.
Què succeeix amb les persones treballadores durant l'excedència voluntària?
Durant l’excedència voluntària, la persona treballadora no cotitza a la Seguretat Social ni té dret a prestació d’atur, excepte si accedeix a una nova feina que generi aquest dret. El temps d’excedència no computa com a antiguitat, però es conserva la que s’havia acumulat fins al moment de la sol·licitud.
És legal treballar en altres entitats o empreses, sempre que no hi hagi conflicte d’interessos. En el tercer sector, això pot ser delicat si es tracta d’entitats que operen en el mateix àmbit o territori. Per evitar conflictes, és recomanable que les entitats incloguin clàusules de confidencialitat o no competència en els contractes laborals.
Què s’ha de fer per tornar a la feina després d’una excedència voluntària?
La persona treballadora ha de comunicar la voluntat de reincorporar-se amb un mes d’antelació. No hi ha reserva del lloc de feina, però sí un dret preferent al reingrés en vacants de la mateixa o similar categoria. En cas que no hi hagi vacants, la relació laboral no es considera extingida. Si l’entitat nega el reingrés tot i existir vacants, es pot interposar una demanda per acomiadament.
Una sentència recent del Tribunal Suprem (STS 190/2025) ha reafirmat que les empreses no poden prioritzar la conversió de contractes temporals en indefinits per davant del reingrés de persones en excedència voluntària, consolidant el dret preferent com a obligació legal
Recomanacions per a les entitats del tercer sector
Les entitats han de garantir que l’excedència voluntària es gestiona amb transparència, equitat i respecte als drets laborals. Això implica:
- Documentar correctament les sol·licituds i respostes.
- Revisar els convenis col·lectius aplicables.
- Mantenir un registre actualitzat de vacants.
- Evitar discriminacions en el reingrés.
- Informar les persones treballadores sobre els seus drets.
En entitats amb estructura reduïda, és clau establir protocols interns que evitin arbitrarietats. També és recomanable oferir formació bàsica en drets laborals a les persones responsables de gestió de personal. L’excedència voluntària pot ser una oportunitat per reforçar el compromís amb la conciliació i la responsabilitat social interna.
