Els punts clau dels drets fonamentals de reunió pacífica i associació
Comparteix
Els drets de reunió i associació permeten la congregació amb altres persones transitòriament, fora del domicili habitual, per una finalitat comuna i de caràcter públic.
Els drets de reunió i associació no estan gaire desenvolupats legislativament dins de la jurisprudència internacional i habitualment sorgeixen dubtes sobre què engloben aquests drets humans.
Pel que fa a les entitats, representen uns drets a tenir en compte, ja que són el fonament per esdevenir una associació, tant per la seva constitució com pel seu funcionament. A continuació, s’abordaran les característiques generals del sistema de drets humans a escala internacional.
El dret de reunió pacífica
El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe, i es tracta d’un dret que ha de ser exercit de manera pacífica, essent la intenció l’element determinant per a la seva protecció i no l’ocurrència accidental de violència o desordre. Aquest dret pot ser exercit per participants individuals i per les persones que organitzen la reunió o assemblea, com és en el cas de les associacions. Comprèn tant les reunions privades com les reunions en llocs públics, ja siguin estàtiques com en formes de marxes o manifestacions.
L’exercici d’aquest dret només podrà ser objecte de les restriccions previstes per llei, les quals han de ser interpretades d’una forma no restrictiva. Com a exemple, no és adient utilitzar procediments com l’autorització de reunions o assemblees com a mecanismes per a negar aquest dret fonamental.
D’altra banda, les reunions no poden tenir intencions violentes ni incitar a comportaments similars, ja que es considerarien reunions il·lícites.
Aquest dret no deixa d’estar relacionat amb el dret de llibertat d’expressió, ja que la protecció de les opinions personals i el debat públic es troba dins dels seus objectius.
El dret d'associació
El dret de reunió pacífica, és un dret de tota persona sense discriminació de cap classe, i es tracta d’un dret que ha de ser exercit de manera pacífica, essent la intenció, l’element determinant per la seva protecció i no l’ocurrència accidental de violència o desordre. Aquest dret pot ser exercit per participants individuals i per les persones que organitzen la reunió o assemblea, com és en el cas de les associacions. Comprèn tant les reunions privades com les reunions en llocs públics, ja siguin estàtiques com en formes de marxes o manifestacions.
L’exercici d’aquest dret només podrà ser objecte de les restriccions previstes per llei, les quals han de ser interpretades d’una forma no restrictiva. Com a mode d’exemple, no és adient utilitzar procediments com l’autorització de reunions o assemblees com a mecanismes per a negar aquest dret fonamental.
D’altra banda, les reunions no poden tenir intencions violentes ni incitar a comportaments similars, ja que es considerarien reunions il·lícites.
Aquest dret no deixa d’estar relacionat amb la llibertat d’expressió, ja que la protecció de les opinions personals i el debat públic es troba dins dels seus objectius.
Reconeixement del dret d'associació
Finalment, es fa referència al marc del sistema europeu de drets humans, ja que és l’únic sistema internacional que genera obligacions vinculants per als estats i contempla un ampli ventall de drets protegits, entre els quals estan recollits el dret de llibertat de reunió pacifica i d’associació.
Aquests drets es troben reconeguts en diferents normatives, com el que preveu l’Article 11 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Fa referència al dret que tenen totes les persones a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació, inclòs el dret de fundar amb unes altres persones una altra entitat i d'afiliar-se a les mateixes per a la defensa dels seus interessos.
L'exercici d'aquests drets no podrà ser objecte d'altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica. Aquestes mesures són per garantir la seguretat nacional, la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral i la protecció dels drets i llibertats aliens.
D’altra banda, l’Article 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans disposa que tota persona física té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. Això comporta que ningú podrà ser obligat a pertànyer a una associació determinada.
També cal destacar com a darrer punt, el que recull l’Article 12 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Aquest preveu que tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació en tots els àmbits, especialment en el polític, sindical i cívic, la qual cosa implica el dret de tota persona a fundar, amb d’altres, associacions i a formar-hi part per a la defensa dels seus interessos.
Informació relacionada
Tots aquests aspectes es troben recollits i, per tant, és indispensable donar una ullada a la ‘Guia de Mecanismos y estándares internacional: libertad de reunión pacífica y de asociación’, un document elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).
