8 reptes de les entitats en l’era post Covid-19
Comparteix
Comença a resultar imprescindible tenir capacitat per gestionar la incertesa, des de les necessitats i urgències fins a les prioritats.
Afrontar la pandèmia de la Covid-19 s’està convertint en un autèntic repte per a la població mundial i això té repercussió en tots els àmbits. El tercer sector no n’és pas una excepció i més encara quan aquesta crisi s’està acarnissant amb els col·lectius més vulnerables. Comença a resultar imprescindible tenir capacitat per gestionar la incertesa, des de les necessitats i urgències fins a les prioritats i, per tant, conèixer totes les possibles conseqüències d’aquesta situació esdevé clau.
Aquest recurs pretén ser una guia per ajudar a les entitats a avançar-se en un món que ha passat a ser imprevisible. Tracta temes que poden ser crucials per encarar i administrar el futur pròxim assentat en unes bases fermes, i tenint clars els aspectes de millora en què l’organització ha de posar el focus.
Transformació digital
La transformació digital es preveu una peça clau en l’engranatge del futur de les organitzacions. Cal tenir clar com s’incorpora a la visió estratègica de l’entitat, amb els riscos i oportunitats que això pot generar. Així mateix, és important pensar com es digitalitzen els continguts per millorar l’eficiència, la velocitat o l’experiència d'usuari/ària. Les eines digitals han d’estar al servei de les persones i capacitar-les.
Diversificació de la captació de fons
Els recursos públics poden anar a la baixa i, en cas que no sigui així, les administracions apostaran per finançar projectes estretament lligats al context Covid-19. Així mateix, els fons europeus seran centralitzats i difícilment arribaran a escala municipal i local. Encara que les grans convocatòries de subvencions sembla que es mantindran, resulta imprescindible començar a explorar noves vies de captació de fons.
És moment de la creativitat a l’hora de cercar com es financen alguns projectes i iniciatives que les entitats i organitzacions volen tirar endavant. Les plataformes de captació de fons i micromecenatge habituals comencen a estar saturades i es fa difícil que potencials donants facin donacions a través dels portals webs. L’estratègia de captació de fons i de comunicació han d’anar de la mà.
Comunicar per existir
Estretament lligat als punts anteriors, és crucial que les entitats destinin esforços i, si pot ser, recursos, a explicar la seva tasca. Només així serà possible arribar al públic i que aquest es fidelitzi amb l’organització. Planificar la comunicació és una de les inversions prioritàries perquè tot allò que fa l’entitat no quedi en un sac buit i es dilueixi entre el fotimer d’informació que arriba a potencials donants, col·laboracions i persones voluntàries.
Organització de les dades
La dificultat de gestionar correctament les dades que arriben a l’entitat és també un dels aspectes que preocupen a les associacions. Moltes no disposen de dades sobre els socis i sòcies potencials, empreses col·laboradores o entitats amb les quals es poden realitzar projectes conjuntament. Tenir una bona organització d’aquestes dades permet agilitzar tràmits i fer més eficients les comunicacions.
De l’estratègia a l’acció
Són moltes les organitzacions que tenen clara i ben treballada l’estratègia però són incapaces de baixar aquesta idea a nivells inferiors, és a dir, transformar-la en accions concretes. El context actual no permet excessives pauses i gestionar prioritats i tasques és urgent i primordial per no malgastar temps i energies en la cerca de recursos, tant materials com humans.
Juntes i equips tècnics, de la mà
La nova realitat ha d’acostar, encara que no pugui ser físicament, les juntes, els equips tècnics i la base social. Això farà que flueixin les relacions i augmentarà la implicació de tots els agents implicats. A partir d’ara, serà més important que mai que les organitzacions prioritzin les persones i les posin al centre, dinamitzant i cohesionant la base social per apoderar i potenciar el paper de les juntes i els equips.
Noves necessitats
Ha arribat el moment de tornar-se a plantejar aquells objectius previstos i establerts fa un temps perquè és probable que el nou context porti a la impossibilitat d’assolir-los. Els equips s’hauran de posar de nou a treballar per redefinir els objectius i fer-ho de manera conjunta, mitjançant focus grups i amb la presència de persones que tinguin tasques diverses encomanades en el si de l’entitat.
La redefinició dels objectius va en consonància amb les noves necessitats aparegudes enmig de la pandèmia. És evident que no hi ha sector, tant de població com empresarial, que no en pateixi les conseqüències, però cal prestar atenció a aquells col·lectius en què més afectació pugui tenir la pandèmia. Així doncs, cal repensar quines són les necessitats actuals i futures, vincular-les a l’entitat i adequar-ne les expectatives.
Relleu generacional
Són moltes les entitats i organitzacions que la seva tasca depèn, en major o menor grau, de la implicació del voluntariat. Les persones amb major temps lliure acostumen a ser les d’edats més avançades, menys habituades a l’ús de les noves tecnologies. Serà clau cercar eines perquè el públic més jove s’acosti a les entitats, s’impliqui i apoderi a la gent gran per poder seguir fent la seva tasca de forma habitual.
