Principals característiques del treball en xarxa

Treballar en xarxa respon a tres accions principals: pensar, comunicar i actuar. I dur-les a terme compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, i maximitzant la relació entre les diverses accions. Treballar en xarxa no és només distribuir tasques entre membres d’un grup, sinó que ha de servir per sumar coneixements i competències amb l’objectiu d’aconseguir un corrent natural en què la comunicació global i immediata faciliti la gestió tant de recursos com de projectes.

El treball en xarxa implica el contacte continuat entre els diferents agents que formen part de l’organització, tant a nivell horitzontal com vertical. Convé que tothom prengui consciència que el treball en xarxa es un procés simbiòtic en què cada persona, de forma individual, i cada entitat, de forma col·lectiva, en treuen un rendiment. Pot ser en forma de consecució d’un projecte, de posada en marxa d’una iniciativa o d’aconseguir accés a una font de finançament. Això fa que hi hagi d’haver consensos i, en alguns casos, deixar de banda interessos propis.

Com s’han comentat fins ara, la cooperació entre organitzacions és una suma de capacitats i de recursos que, per tant, cal aprofitar i complementar. Treballar en xarxa permet identificar-ne i obtenir-ne de nous, poder dur a terme projectes amb major abast i que siguin coherents i evitin certes contradiccions que poden aparèixer quan es proposen de manera individual. I és que el treball en xarxa facilita l’aparició de projectes de col·laboració tant entre departaments (vertical) com entre organitzacions (col·laboracions entre entitats).

Probablement no és senzill que les persones, majoritàriament acostumades a treballar de forma individual, s’adaptin fàcilment al fet de treballar en xarxa. En aquest context hi té un paper clau l’organització, que ha de reforçar la motivació per cooperar entre els agents, mitjançant la millora de la formació en aquest àmbit. El treball en xarxa també comportar incrementar els espais per al coneixement mutu, dedicant més temps a la coordinació, sensibilitzant i aconseguint el suport de les Administracions Públiques en la coordinació associativa.

El treball en xarxa es basa en els següents principis:

• Objectius comuns: Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions, sinó que han d’estar inclosos, en tot o en part.
• Acció comuna: El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l’acció.
• Sinergia: Les entitats compten amb diferents capacitats, habilitats, coneixements, recursos, etc., que són útils per a altres entitats.
• Horitzontalitat:  Les relacions i la presa de decisions entre els col·lectius i entitats que treballen en xarxa són entre iguals.
• Pertinència participativa i compromís: En una xarxa no serveix enviar representats ni contribuir a les despeses, si no hi ha implicació efectiva i participació activa. S'assumeix responsabilitat i risc, és a dir, l’entitat se solidaritza amb el projecte col·lectiu.
• Autonomia i relació entre les parts: Les entitats que treballen en xarxa compten amb plena autonomia per decidir envers el desenvolupament de les seves tasques particulars. El funcionament és descentralitzat.
• Simplicitat i flexibilitat organitzativa: La xarxa no és una finalitat sinó que esdevé un mitjà per aconseguir els objectius comuns. Això permet, entre d’altres, una adequació sempre que sigui necessari.
• Comunicació: Aquesta és recíproca. El diàleg permanent i l’intercanvi d’idees són essencials.
• Construcció i gestió col·lectiva del coneixement: El coneixement i la informació no es reserva per a una part de la xarxa. No s’amaga, es comparteix tot.
• Avaluació i aprenentatge permanent: Permet aprendre la pròpia i de l’experiència aliena. No es para d’aprendre.

El treball en xarxa necessita l’impuls, la iniciativa i la tasca de persones i d'entitats concretes que dinamitzen la pròpia xarxa. El lideratge ha de ser compartit perquè, com s’ha remarcat des del principi, es tracta de sumar els esforços i les capacitats de les persones que en formen part. Tanmateix, és necessari que hi hagi persones que, en certa manera passin al davant, afavorint i facilitant la participació de la totalitat de membres de la xarxa.

La xarxa ha de partir d’una organització que es concreta en les següents fases:

1. Construcció de la identitat de la xarxa. Es fa un coneixement mutu, s’identifiquen els àmbits de treball conjunt i les necessitats, es concreten els valors i principis d’actuació i s’elaboren els documents inicials que defineixen les característiques, els protocols, els recursos i la funció de la xarxa.
2. Activació de la xarxa. Es concreten els objectius i els plans de treball, es defineixen els escenaris de futur, les estratègies d'actuació i els processos de col·laboració. Es crea el calendari d’actuacions, es consensuen les funcions i es concreten els sistemes de coordinació i seguiment dels projectes i plans de treball.
3. Consolidació de la xarxa. Tenen lloc les sessions de treball, hi ha la rendició de comptes dels objectius i plans assolits, i s’estableixen els rituals i bones pràctiques complementàries.