Per què cal diversificar les fonts de finançament?
Comparteix
El motiu principal és evitar dependre de les subvencions i de les entitats bancàries.
Existeixen múltiples fórmules per captar fons i posar en marxa un projecte sense ànim de lucre. La continuïtat de les iniciatives depenen en gran part de l’elecció de les fonts de finançament. En aquest sentit, un dels consells més populars del món de l’economia és l’aposta per la diversificació de les fonts.
Aquest recurs recull un seguit de motius pels quals les entitats sense ànim de lucre han de complir amb aquesta premissa.
Millora la solvència
La conveniència de la política de diversificar les fonts de finançament s’explica a través del perill que suposa obtenir tots els recursos a través d’una única font. Si aquella font proveïdora falla, com ja ha passat en anteriors casos amb fallides de bancs, l’entitat es quedarà sense diners i li serà impossible continuar amb el seu projecte.
En canvi, si els diners es col·loquen en diferents llocs, l’entitat podrà continuar amb la seva activitat encara que no rebi diners d’un dels seus proveïdors/es. En definitiva, la diversificació ajuda les organitzacions a tenir un sistema de finançament més sòlid i a millorar la seva solvència, que no es veurà afectada si alguna de les vies de finançament els falla. Així s’explica a l’estudi Noves formes de finançament associatiu, publicat per Torre Jussana.
Acaba amb la dependència a les subvencions públiques
Les entitats, si solen dependre d’alguna font de finançament, és de la pública. Tomàs Ruiz, responsable financer de la Fundació Viver de Bell Lloc, considera que encara hi ha massa entitats que depenen de subvencions. “Les subvencions no cobreixen les despeses d’administració i estructura d’una entitat, per tant, cal que hi hagi uns fons propis, ja sigui dels socis i sòcies, a través de donacions de la ciutadania o d’ingressos derivats d’activitats econòmiques de l’entitat”, proposa Ruiz.
Ruiz diferencia els formats de finançament públic en funció de si són a fons perdut o si són a canvi d’una prestació d’un servei públic. Si és a fons perdut, la subvenció pot estar garantida durant uns anys i un cop s’esgota el període, l’entitat ha de tornar a sol·licitar la subvenció si és que es torna a convocar. Si, en canvi, els diners es reben com a contraprestació d’un servei públic, l’entitat ha de guanyar la licitació presentant el seu projecte a un concurs.
“En l’ordre de priorització de les fonts de finançament, posaria en l’últim lloc les subvencions. Moltes entitats, però, ho posen en primer lloc perquè és una de les fonts més accessibles. El problema és que les subvencions poden cobrir despeses durant un any o una mica més, i després tornes a estar en el punt inicial”, apunta Ruiz, que considera que les subvencions haurien de ser complementàries.
Permet triar les fonts més adequades
Un altre dels motius a favor de la diversificació és que permet a les entitats escollir les fonts que més s’adapten a les seves necessitats. L’entitat ha d’escollir la que més li convingui en cada moment, en funció del servei o l’activitat que impulsi i de les exigències de les fonts de finançament. La diversificació, per tant, també permet posar ordre i prioritzar les diferents fonts amb les quals es vol comptar.
Això sí, perquè la combinació funcioni, cal que l’entitat compti amb personal expert en finançament, capaç d’enfocar l’estratègia financera de la manera més adient per a cada entitat. És per això que les organitzacions cada vegada més aposten per la figura de l’expert o experta en captació de fons.
“Hi ha entitats que estan fent una aposta molt gran per ampliar el personal tant de captació de fons com de comunicació, i els hi està sortint molt bé”, assegura Ruiz, posant com a exemple l’associació Esclat, una entitat que treballa per la qualitat de vida de les persones amb paràlisis cerebral.
S’amplien les oportunitats i les sinergies
Com més es diversifiquen les fonts de finançament, més s’amplia el tipus de públic interessat a finançar les nostres activitats i el tipus d’ajuda que es pot rebre. És a dir, la varietat de fonts de finançament enriqueix l’entitat. Les campanyes de micromecenatge, per exemple, permeten arribar a persones que per cap altra via s’haurien involucrat en el finançament d’una entitat.
Per la seva banda, el voluntariat és una altra font de finançament. Encara que els voluntaris i voluntàries no aportin diners a l’entitat, hi col·laboren donant el seu temps, un aspecte igual de valuós per a l’execució de les activitats de les organitzacions.
La captació de fons permet d’una banda recol·lectar diners per a l’entitat i, de l’altra, crear i reforçar aliances amb altres organitzacions afins. “És una manera d’integrar-te dins la teva comunitat i d’impulsar projectes ‘win-win’ amb altres entitats, amb proveïdors/es, clients...”, explica Ruiz.
“Per això potenciar la comunicació de les entitats és bàsic perquè l’entitat sigui present i coneguda. Al final, tot està interrelacionat i està basat en relacions humanes i emocionals, igual que el voluntariat”, constata l’expert en finançament d’entitats no lucratives.
Disminueix la dependència amb els bancs
Segons un estudi publicat a la revista Nexe, el 67,2% de les empreses d’economia social treballen només amb un o dos bancs, dada que posa de manifest la dependència financera. Les entitats financeres no estan disposades a assumir riscos en projectes innovadors i en petites entitats per falta de garanties, així que un dels motius clau per diversificar les fonts de finançament és acabar amb la dependència amb els bancs.
La reestructuració del sistema financer, amb un panorama que cada vegada compta amb menys entitats bancàries, dificulta la diversificació financera per a les entitats. A això se li sumen els obstacles que tenen les entitats del tercer sector per rebre crèdits. Les organitzacions sense ànim de lucre son un sector de risc per als bancs i és per això que de vegades és complicat rebre finançament d’entitats bancàries.
Veient la dificultat que presenta aquesta via, les entitats han d’optar per potenciar-ne d’altres. Per exemple, la via de la captació de fons o la de les emissions de participació social, que permeten que les persones que vulguin invertir en els projectes d’una entitat hi aportin diners com si fossin una espècie d’accionistes.
