Què és i com es crea una cooperativa d’habitatge?
Comparteix
Aquest recurs explica els objectius i el funcionament d'un model alternatiu d’accés a un habitatge digne, assequible i comunitari.
El cohabitatge és una alternativa al model d’habitatge tradicional i una solució davant de l’augment dels preus de lloguer. Quins són els requisits per formar part d’una cooperativa d’habitatge? Quines opcions de cohabitatge hi ha a Catalunya?
Definició
Tal com descriuen a Lacol, una cooperativa d’arquitectes situada al barri de Sants de Barcelona, les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús fan possible un model no especulatiu que ofereix habitatge assequible amb estabilitat i flexibilitat. A més, genera comunitat i optimitza serveis amb la creació d’espais comuns. També suposa un baix impacte ambiental pel disseny i l’ús sostenible de l’edifici.
Per tant, totes les cooperatives d’habitatge tenen en comú l’objectiu d’oferir un habitatge digne d’una forma alternativa, justa, col·lectiva i positiva per al medi ambient. Aquesta alternativa al model d’habitatge actual també se li diu cohabitatge.
El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli i per un preu inferior al del mercat, tal com s’explica a l’apartat d’Habitatge de l’Ajuntament Barcelona.
Objectius del cohabitatge
L’objectiu principal del cohabitatge és garantir l’accés digne i assequible a un habitatge, mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície, impedir l’especulació amb la vivenda, afavorir una estabilitat àmplia amb terminis d’entre 50 i 100 anys, i fomentar la gestió comunitària dels immobles.
En definitiva, les claus del cohabitatge són el preu assequible per sota del preu del mercat, l’estabilitat del contracte, ja que les persones sòcies poden habitar la vivenda durant tota la seva vida, generalment durant com a mínim 75 anys, i amb la possibilitat de renovar-lo, i la gestió comunitària de l’habitatge i dels espais comuns. Les persones sòcies que viuen en un règim de cohabitatge estan en una espècie de lloguer indefinit.
Les cooperatives d’habitatge, al ser entitats sense ànim de lucre, entenen l’habitatge com un bé d’ús i no pas com un bé d’inversió del qual lucrar-se. A més, fomenten el treball en xarxa entre ciutadania i institucions públiques i afavoreixen l’arrelament al barri a través de la gestió comunitària dels veïns i veïnes de l’immoble.
Com funciona?
El model de cooperatives d’habitatge funciona a partir de la cessió d’una finca o solar en desús per part d’un propietari i o una propietària privada o per part d’una institució pública. Les persones sòcies de la cooperativa han de dipositar una entrada i han de pagar mensualment una quota per l’ús de l’habitatge que es construirà a la finca.
Les cessions d’ús per part d’ajuntaments es materialitzen a través de concursos públics de solars municipals. Aquests concursos els convoquen institucions públiques com ajuntaments. Les bases dels concursos estableixen que només s’hi poden presentar cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicional. En aquests casos de sòls cedits per ajuntaments, els solars mai deixen de ser públics. Aquí es pot consultar un model de bases del concurs.
Com sumar-se al cohabitatge?
Primer cal apuntar-se a una cooperativa d’habitatge o impulsar-ne una des de zero amb un grup de persones que tinguin les mateixes inquietuds. Després caldrà redactar un projecte, que ha d’incloure aspectes arquitectònics, econòmics, comunitaris i mediambientals vinculats amb la futura vivenda. També és obligatori que contempli espais comuns.
El tercer pas és informar-se dels solars públics disponibles. Cal, doncs, consultar els concursos públics convocats per les institucions públiques per a la cessió de sòls destinats a cohabitatge. En el cas que les persones sòcies de la cooperativa ja tinguin un solar propi, no caldrà presentar-se a cap concurs públic.
Finalment, un cop guanyat el concurs i, per tant, aconseguit el solar, la cooperativa ja pot construir o rehabilitar l’immoble. Quan estigui construït, les persones ja poden gaudir dels seus habitatges.
Cohabitatge a Catalunya
El cohabitatge a Barcelona és una opció, tot i que molt minoritària, des de 2016, quan l’Ajuntament de Barcelona va publicar la primera licitació per ajudicar solars per a cooperatives d’habitatge. En total, s’ha posat a disposició del moviment cooperatiu de Barcelona 10 solars per fer uns 250 habitatges. “Amb aquest model, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge”, apunten des de l’Ajuntament, a través del seu web.
Alguns exemples de cooperatives d’habitatge catalanes són La Borda, Sostre Cívic, Celobert, Envall Cooperativa, La Titaranya o la Cooperativa Obrera de Vivendes. Una de les més noves que s’ha creat és Coobert, centrada en la gestió d’habitatges cooperatius a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.
