5 alternatives als processos de consens per a la resolució de conflictes
Comparteix
No sempre seran un èxit i, per tant, es poden assajar i tenir en compte altres fórmules per arribar a bon port.
Posar en marxa un procés de consens és una possible sortida a una situació de bloqueig causada per l’acció d’un o més obstacles. En tots els processos de recerca de consens hi ha una interacció cara a cara entre agents implicats, amb l’objectiu d’arribar a un resultat que sigui acceptable per a tothom. Es pot iniciar la recerca d’un acord per anticipar un conflicte, en situacions de crisi, quan es dissenya un programa inaudit, quan s’estableixen noves regles del joc,...
Els 10 principis per crear consens són: tenir un objectiu, inclusió, participació voluntària, auto-disseny del procés, flexibilitat, igualtat d’oportunitats, respecte per la diversitat d’interessos, responsabilitat límit de temps i implantació. Com es desgrana d’aquests principis, no sempre serà un èxit el procés i, per tant, es poden assajar fórmules alternatives a la recerca de consens. A continuació, se’n mostren 5.
Arbitratge
Es tracta d’un procés adjudicatari, en el qual una persona agafa el rol d’àrbitre i actua amb les mateixes capacitats que ho faria un jutge. Les persones implicades presenten els interessos en conflicte mitjançant arguments i proves que prèviament hauran recopilat. Una vegada dut a terme aquest procés, serà la persona amb rol d’àrbitre qui prengui la decisió. Anteriorment, tots els agents implicats en el conflicte hauran firmat l’acceptació de la decisió presa per l’àrbitre.
Recerca de dades
Semblant a l’arbitratge, aquest procés es diferencia de l’anterior perquè les conclusions les acaba donant una autoritat o entitat encarregada d’haver fet la recerca de dades, les quals li donen poder per prendre una decisió. En aquest cas, el paper de les persones implicades és pràcticament insignificant i acostuma a ser un procés menys formal del que comporta l’arbitratge.
Conciliació
Potser més coneguda per la població que els dos anteriors, es podria definir com un procés híbrid, una barreja entre els dos processos explicats fins ara. En la conciliació, la persona encarregada de dur-la a terme, es fa càrrec d’escriure un informe en el qual exposa de manera objectiva els fets, un cop escoltades les versions de les persones implicades. Tanmateix, també intenta que les persones protagonistes de la situació arribin a un possible acord.
Moderació
A diferència dels anteriors, no es refereix tant a un procés com sí a la tasca d’organitzar i controlar la discussió o el diàleg en una sessió conjunta. Té una importància decisiva per crear un clima de confiança i per agilitzar i portar a bon terme adequadament les reunions, facilitant que tothom pugui intervenir en els períodes de temps disponibles i establerts.
Mediació
La persona mediadora és un/a agent totalment independent i sense cap relació amb el conflicte plantejat ni amb les parts implicades. De fet, és obligatori que la seva designació hagi estat acceptada per un costat i per l’altre. Aquesta persona pren l’encàrrec i la responsabilitat d’establir les regles de joc i de facilitar que els canals de diàleg adients perquè ambdues es mantinguin obertes en la possibilitat de continuar negociant per a una resolució del conflicte.
