Justificació de les necessitats en els projectes socials

El coneixement de la necessitat ha de ser precís i no es pot fonamentar en impressions o vaguetats, sinó que ha de ser comprovable. Qualsevol observador ha de poder verificar objectivament el que s’argumenta. S’ha de ser capaç de concretar en l’escrit el que de vegades no són més que impressions. Un fet pot semblar i ser molt greu però pot ser un cas puntual i aïllat. Probablement això no justifica un projecte sinó que requereix una altre tipus de resposta. Si la justificació de les necessitats és vague o inconsistent difícilment la resta de la formulació tindrà coherència.

La proposta ha de ser centrada en la realitat, el més planera i entenedora possible fugint per tant de consideracions massa genèriques o d’altres pretesament intel·lectuals.

Com en tantes ocasions convé recordar que no es pot donar res per suposat. El coneixement de la situació i del marc de referència del qui formula el projecte  no és el mateix del de la persona que rebrà el projecte i haurà de valorar-lo i prioritzar-lo. Per a un, el que és una evidència per l’altre és una afirmació a demostrar.

Els projectes poden ser de continuïtat o de nova creació i la justificació forçosament és diferent. En el cas de projectes de continuïtat, s’ha obtingut ja un cert coneixement de la realitat social, dels possibles usuaris, dels agents que intervenen en el territori i del context social en el que es desenvoluparà. Aquest coneixement ha de ser el màxim objectiu possible i per això s’ha de basar en les avaluacions dutes a terme anteriorment. Una bona avaluació que comprengui indicadors quantitatius i qualitatius constitueix una bona eina per a fonamentar una justificació precisa.

Per contra, en un projecte de nova creació l’exercici de justificació serà diferent però igualment important exigint un plus d’investigació o d’anàlisi de la situació. Exigirà revisar algunes fonts d’informació i tractar de fer una diagnosi de la problemàtica. Sabent sempre que el que pel qui presenta el projecte és una novetat o un problema nou pot haver-hi d’altres que ja hi estan treballant en el mateix entorn o en altres territoris.

La justificació de la formulació ha d’exposar la necessitat concreta a la que es pretén donar resposta. No s’ha de confondre la necessitat amb l’objectiu ni amb les activitats. La necessitat obeeix a la pregunta 'per què?'. Les necessitats poden ser ben diverses: una detecció d’una problemàtica nova apareguda recentment i no satisfeta (hi ha manta exemples durant la COVID-9), una reivindicació d’un determinat col·lectiu, una activitat habitual de l’entitat, una celebració puntual. Totes poden tenir el seu espai i la seva convocatòria. Un bon coneixement de les convocatòries i les seves bases permet ajustar millor el projecte a cada convocatòria, cercant la que més s'adeqüi.   

La justificació ha de comprendre tot tipus de dades qualitatives i quantitatives. En les dades quantitatives s’han de seleccionar les dades realment rellevants i significatives, el més actualitzades possible citant la font de que s’han obtingut i de preferència fonts oficials publicades i contrastables. S’ha d’evitar una profusió de dades de qualitat diversa que enlloc de situar el problema, focalitzar-lo i concretar-lo el poden desdibuixar i confondre al lector. Si se cita la font, la institució que ho valori ja ho podrà verificar.

De vegades manquen dades específiques del col·lectiu o del fenomen del que es tracta en ser problemàtiques emergents o minoritàries i per tant la justificació s’ha de basar en estimacions. En aquest cas, cal argumentar com s’han fonamentat les estimacions tant si són pròpies com si ens basem en estimacions alienes. S’ha de ser acurat en aquesta justificació ja que normalment una realitat de gran abast sol tenir un correlat numèric.

Alerta que no hem de confondre abast d’un problema amb la seva importància. Posem per exemple el cas de les malalties rares que afecten poques persones i que solen ser de molt difícil estimació en no existir diagnòstics clars però són prou importants i greus. La manca d’estimacions o dades haurà de substituir-se per una justificació qualitativa acurada.

Les dades numèriques sense les consideracions qualitatives són poca cosa. Igualment les consideracions qualitatives si no es poden acompanyar d’estimacions numèriques fiables dificulten la comprensió del problema.  

Les necessitats poden ser tant individuals considerant les que tenen cada una de les persones afectades com col·lectives considerant el seu conjunt com a grup que comparteix uns hàndicaps determinats. Aquest relat de necessitats permetrà posteriorment dissenyar uns tipus d’activitats o altres, ja siguin individuals o de grup. Es pot aprofundir en la justificació i assenyalar la diversitat de les persones ateses i les necessitats especifiques que poden tenir cada grup com ara persones grans, dones, minories, persones amb discapacitat, infants o altres, tant per si  es poden considerar com a víctimes d’una discriminació com per a que requerissin d’una atenció especial.

En la justificació s’exposa una determinada problemàtica social i per tant és imprescindible argumentar les causes de la problemàtica i les seves arrels i els efectes o conseqüències que tenen sobre la població destinatària i la població en general. De l’anàlisi de les causes en podran sortir els objectius que ens marquem.

La justificació pot incloure una reflexió sobre el que podria passar si no es fes el projecte i no es respongués a la necessitat. Aquí assenyalem un element molts cops oblidat, i és el valor preventiu del projecte, no només allò que es proposa ans també el que es pretén evitar. Suposa un valor afegit per a establir la prioritat i interès de la proposta.

Hem d’assenyalar també el context territorial i social en que es desenvolupa el projecte, no és el mateix una proposta que es desenvolupi en un barri amb alts índexs d’exclusió social, que en el conjunt d’un poble amb una situació més heterogènia. Tampoc és el mateix intervenir en un barri amb un ampli conjunt de recursos públics i privats que fer-ho en una localitat en risc de despoblació.

Si fos el cas, es pot justificar que el projecte ocupa un determinat nínxol territorial on hi ha un clar buit social i que la iniciativa ve a cobrir aquest dèficit, contribuint a resoldre una determinada problemàtica. El coneixement del context exigeix també que coneguem els agents que intervenen en el territori i amb els quals s’ha de col·laborar.

Si el projecte es pretén desenvolupar en un zona on ja hi ha iniciatives similars s’ha de plasmar el valor diferencial de la intervenció i com complementa altres accions existents o si es proposa arribar on altres entitats no arriben o intervenir amb unes metodologies noves i diferents que millorarien els resultats.

La justificació de la necessitat també conté una certa priorització, el per què s’aborden primer unes necessitats enlloc d’unes altres i en base a quines consideracions es fa. Aquesta seqüència es traslladarà posteriorment a la formulació dels objectius i han de mantenir la màxima coherència amb el que s’ha exposat a la justificació.   

Si es tracta d’un projecte de gran abast pot anar acompanyat finalment d’unes referències bibliogràfiques que completin la justificació del mateix i aportin el marc social teòric en el que es desenvoluparia la intervenció. No sol ser habitual i es pot incloure en algun apartat anterior citant els articles o fonts del que s’han extret les dades o alguna reflexió sobre les necessitats.

En ocasions els projectes obeeixen a una adequació a uns canvis legislatius, a una determinada normativa o a una nova reglamentació que s’ha d’adoptar. Si aquest és el cas, és bo de citar la normativa a fi de fer explícit que el projecte s’ajusta a la mateixa i que a més hi ha una empara legal i dels efectes que podria tenir no donar-hi compliment.  

També es pot exposar com s’inscriu el projecte en el si de l’entitat fent explícit que correspon a la pròpia línia estratègica i que no és una iniciativa extemporània allunyada de la missió. Cap projecte no hauria de ser una illa solitària sinó que ha de contribuir a enfortir la pròpia entitat i consolidar-la en el seu àmbit i territori.

Finalment hem de ser conscients que la justificació de les necessitats pot tenir un cert biaix degut al bagatge previ, a inèrcies tècniques, a interessos institucionals o a determinades concepcions ideològiques que distorsionin la percepció de la realitat. S’ha d’evitar que aquest fets condicionin o contaminin el propi projecte: una visió esbiaixada de la problemàtica conduirà a un plantejament erroni.