Com organitzar 'sessions de proximitat', una iniciativa del Pacte Nacional per la Llengua
Comparteix
Les sessions de proximitat poden ser organitzades per les entitats i tenen l’objectiu de generar propostes d’ús i actualització de la llengua catalana en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.
Una sessió de proximitat és un espai de trobada ciutadana on les persones participants poden debatre i proposar accions, projectes i d’altres activitats en relació amb el futur de la llengua catalana. Es tracta d’una iniciativa en el marc participatiu del Pacte Nacional per la Llengua 2022, un projecte del govern per incentivar l’actualització del català i de les seves eines, a partir d’aplegar el màxim nombre de veus de la població. D’aquí que després de cada sessió es demani el plantejament d’una proposta de millora.
Aquests actes de debat poden ser organitzats per qualsevol grup de persones, tot i que generalment les duen a terme entitats i associacions. Així, a continuació, s’exposen les claus per gestionar sessions de proximitat des de les entitats, la funció de les quals en aquestes jornades és la dinamització.
La informació per aquest recurs ha estat extreta de l’apartat sobre les sessions de proximitat de la pàgina de gencat.cat.
Informar-se
El primer pas abans de començar ni tan sols a pensar en l’organització d’una sessió de proximitat és plantejar-se què se sap en el si de l’entitat sobre la situació del català, sobretot en l’àmbit al voltant del qual girarà el debat. A l’informe ‘Un marc sociolingüístic igualitari per la llengua catalana’, també fruit del Pacte Nacional per la Llengua, es poden trobar tota mena de dades en relació amb això. Des de la situació demogràfica fins al món digital, passant pel marc jurídic.
Aquest pas servirà a l’entitat organitzadora en la definició de la sessió, donant-li eines per a la selecció dels àmbits temàtics que li interessin i per al plantejament detallat del debat i la dinamització.
Organitzar la sessió
Com amb tots els actes d’aquest caire, cal fer una organització prèvia molt exhaustiva de les sessions de proximitat i la seva logística. El primer és decidir el dia i el lloc o la virtualitat. En relació amb això també s’ha de decidir quins seran els col·lectius participants, i definir els horaris en funció de la seva disponibilitat.
En aquest estadi també és interessant decidir quina serà la durada de la sessió, que mai hauria de superar les dues hores i dos quarts, així com l’àrea temàtica sobre la qual es debatrà.
Temàtiques, reptes i propostes
En aquest sentit, és aconsellable que les sessions se centrin en un únic tema o eix temàtic. Aquí l’entitat o grup organitzador ha d’emmarcar el debat en alguna de les dotze propostes incloses a les guies del Pacte Nacional per la Llengua: administracions públiques, món educatiu i de recerca, cohesió social i acolliment, món de la cultura, món audiovisual i mitjans de comunicació, món digital i tecnologies de la llengua, món socioeconòmic i laboral, salut i atenció sociosanitària, lleure, esport i món associatiu, relacions entre els territoris de llengua catalana, àmbit estatal, europeu i internacional, i qualitat de la llengua.
Dins d’aquests eixos, les persones dinamitzadores podran organitzar la sessió de forma totalment flexible, però es recomana que es plantegi l’acte qüestionant-se quins reptes cal abordar, quins obstacles té avui el català en l’àmbit escollit. Com a resultat d’aquest debat, hauran de sortir propostes de possibles solucions, així que el repte escollit s’ha de poder definir de forma senzilla.
Programació
La qüestió dels eixos és important perquè quan s’hagi decidit el dia, l’hora i l’àmbit temàtic, l’entitat haurà de programar la sessió a l’agenda del procés participatiu a través d’un formulari, que haurà de ser omplert per cada eix escollit. Per fer aquesta programació l’entitat haurà de marcar “sí” al camp “l’activitat proposada és una sessió de proximitat”, i un cop s’hagi enviat rebrà un codi d’autentificació que s’haurà d’entrar quan, un cop acabada la sessió, s’enviï la proposta en un altre formulari.
Difusió
Si així es demana, el govern farà difusió de les sessions de proximitat que hagin estat pujades a l’agenda. A part d’això, l’entitat organitzadora hauria de fer una crida per la seva banda, per exemple per xarxes socials. Per fer això, les associacions i grups disposen de diversos recursos digitals i gràfics a la pàgina del Pacte Nacional, així com materials de consulta que també haurien d’acompanyar aquesta difusió.
L’entitat és la dinamitzadora
Ja durant la sessió de proximitat, el paper de l’entitat és el de facilitar el debat, dinamitzar l’acte, per tal d’assegurar un ordre. Per fer això, ha de tenir una posició neutral, facilitar els materials necessaris, tenir cura del compliment dels temps de la sessió i les intervencions, vetllar perquè totes les veus siguin escoltades, motivar la formulació de propostes, recollir-les i trametre-les al formulari final.
Així, l’associació serà l’encarregada d’estructurar tot l’acte. Aquest, s’iniciarà amb una introducció del funcionament de la sessió i la informació disponible sobre la temàtica, així com una explicació dels reptes i preguntes que s’hauran definit prèviament i que han de servir d’orientació. Això facilitarà la definició de propostes durant el debat, en el qual l’entitat farà la moderació. Cap al final de la sessió, també tindrà el rol de resumir els punts i arguments i, entre totes les participants, es consensuarà com a mínim una proposta que pugui solucionar els reptes exposats.
Formulari de proposta
Això últim serà el que l’entitat haurà d’entrar a la ja assenyalada ‘proposta’, on podrà entrar introduint el codi d’autenticació que va rebre en el moment d’enviar la programació a l’agenda del procés participatiu. Aquest estadi és la raó de ser de les sessions de proximitat, i canalitzen el seu objectiu final: oferir propostes que puguin ser avaluades i incorporades al Pacte Nacional per la Llengua.
