Com treballar per una educació no sexista

L’educació és un dels puntals de tota societat. La formació que es dona a les noves generacions té un efecte directe sobre les seves persones, i aquestes, al seu torn, són les qui donaran forma al futur. Treballar amb elles per a la construcció d’un espai igualitari, cooperatiu i crític amb els estereotips establerts, és primordial per a la transformació de la societat.

I cal fer això en tots els fronts de l’educació: llenguatge, contingut, materials i moments de lleure. Tots aquests àmbits reprodueixen d’una manera o d’una altra rols de gènere, a la vegada que són espais amb molt de potencial per a incorporar noves actituds i reflexions.

Hi ha qui pensa que en una escola on l’educació és mixta i no hi ha una discriminació directa ja no cal treballar per l’eliminació del sexisme. Però el cert és que aquest es troba imprès en totes les conductes, comunicacions, temari, jocs... Per exemple, hàbits com delegar èxits o abaixar la veu per part de les nenes i noies, o demandar atenció en el cas dels nens i nois.

Per això mateix, cal que els centres educatius i les entitats facin un esforç d’autocrítica, i duguin a terme un escrutini profund del seu funcionament a la recerca d’indicadors com: llenguatge androcèntric, jocs i contes que reprodueixen estereotips, diferències de gènere en l’atenció rebuda i reclamada, delegació de la representació de grup als nens, expectatives jerarquitzants del professorat, poca participació de les nenes als esports del pati...

Un dels primers àmbits on començar la revisió de l’educació sexista és el llenguatge utilitzat a les classes i activitats. És primordial fugir del masculí genèric (els alumnes, tots, els professors, l’home, recepta del metge...), i cal intercanviar-lo per formes neutres (l’alumnat, tothom, l’equip docent o el professorat, l’ésser humà, recepta mèdica...).

A vegades, en comptes del llenguatge neutre, hi ha qui usa els desdoblaments. És aconsellable no abusar d’aquest recurs, perquè exclou identitats de gènere no binàries. Per això és preferible la forma neutra, que també ajuda a canviar l'hàbit de pressuposar que algunes professions són masculines o femenines (personal de neteja millor que dones de la neteja, monitoratge en lloc de monitors...).

Seguint la línia de l’apartat anterior, per tal d’evitar una repetició d’estereotips, cal no associar certes actituds a les dones, com les emocions, la cura o la intuïció; o als homes, com el risc, la projecció, la valentia... El mateix amb la vestimenta o expressions que es poden considerar afectuoses o divertides (princesa, heroi, nina, campió...) però que no fan més que reproduir simbologia sexista.

L’adopció d’un llenguatge no sexista ha d’anar acompanyada d’una revisió del currículum, amb l’objectiu de garantir la paritat al temari i visibilitzar les aportacions que les dones han fet a la història, la literatura, la ciència, la tecnologia, la cultura, la política... Es tracta de fer una reparació, però també, i sobretot, oferir referents no hegemònics a l’alumnat.

En aquest sentit, també és important visualitzar models d’homes que trenquin amb la masculinitat preponderant, representar famílies no heteronormatives i fomentar la cooperació sense diferències ni jerarquies a través d’activitats que es qüestionin pels escenaris que ocupen els gèneres, el lideratge, la subordinació i la competència.

Aquest qüestionament implicarà també assenyalar que en certs àmbits realment no hi ha hagut espai per a les dones i altres grups, i permetrà iniciar debats al voltant de com ha afectat i com afecta això al present.

El material utilitzat a les classes i activitats haurà de reflectir també la visualització pretesa al temari. Caldrà fer una mirada crítica dels llibres i continguts audiovisuals o artístics i buscar alternatives, si cal, que fomentin la paritat de gènere.

També, com en el cas del contingut, serà interessant analitzar conjuntament amb tot el grup els materials disponibles, assenyalar la manca de visibilització i debatre sobre ella i els efectes que té sobre els individus i la societat en general. 

La classe i l’educació més ‘formal’ és un bon espai per empènyer a l’alumnat cap a aquesta actitud crítica. Tanmateix, és important seguir amb aquests esforços al pati, a les activitats, a les converses a l’aula i al lleure, on si bé el contingut perd força, continuen reproduint-se estereotips de gènere, però de forma més física o d'actitud, amb el llenguatge no verbal.

És sabut que a causa del sistema patriarcal, els homes i els nens solen ocupar més espai físic i simbòlic: fan més interrupcions, dominen un espai més gran al pati, demanen més torns de paraula... És primordial que el professorat i el monitoratge facin un esforç actiu per detectar aquestes actituds.

Per exemple, a la classe, potser caldrà donar veu a les nenes i les joves, si els costa més intervenir que als nens. En activitats de lleure, es poden proposar jocs mixtos i cooperatius, o inclús reduir l’espai de joc de pilota, de manera que es faci un ús compartit i igualitari del pati i la pista de joc.

També pot ser interessant incloure moments de cura i neteja a la classe i altres espais educatius, i involucrar a tothom en la mateixa proporció, posant el focus en la importància que tot el grup col·labori per fer una millor feina i acabar abans. Això fomentarà que els nens i joves reprodueixin aquesta experiència a casa, on poden seguir actius certs estereotips de gènere.

Un espai virtual al qual les escoles i centres poden anar a buscar materials, guies i altres per a treballar per una educació no sexista és el bloc d’Xtec ‘Coeduca’t’. Hi ha varietat de materials, articles i vídeos formatius.

Per exemple, disposa d’aquesta eina d’autoavaluació, molt útil per a fer una anàlisi de l’estat en què es troba el centre en aquesta matèria. També hi ha el recurs pedagògic ‘Drac Màgic’, per a l’educació infantil, la primària i la secundària. O un grup de càpsules formatives al voltant de diverses temàtiques sobre l’educació lliure d’estereotips de gènere.