Laura Cardús: “Un imprescindible va ser no deixar penjats els nois i noies que acompanyem”

Quatre anys després de guanyar el Premi Voluntariat, AFEV torna a aparèixer entre les entitats guardonades. Aquesta vegada el reconeixement atorgat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, ha vingut gràcies a l’adaptació que han fet del cicle de voluntariat al llarg de la pandèmia. Els canvis no han estat fàcils, però això els ha permès seguir amb l’activitat i “no deixar penjats als nois i noies” que acompanyen. Parlem amb Laura Cardús i Font, delegada d’accions educatives de l’entitat.

AFEV ha obtingut en aquesta edició el tercer premi. El primer premi l'ha obtingut AIS Ajuda pel programa 'Connectem els invisibles' i el projecte 'SOS Mentoring' d'Autoocupació ha rebut el segon guardó.

Com valoreu guanyar el tercer premi voluntariat 2021?

És un honor i un privilegi per a nosaltres. Vam dedicar enormes esforços i creativitat a adaptar els projectes al format digital l'any passat, pensant en els infants, adolescents i joves que es beneficien dels nostres projectes, però també en el voluntariat jove que fa l'acció directa.

Per a nosaltres, aquests esforços han tingut ja fruit en l'èxit dels projectes i en l'augment de l'impacte territorial i numèric, hem estat a més barris i poblacions que mai i hem arribat a tenir més voluntariat que mai. Tot plegat ens fa créixer les ganes de tirar endavant, sempre aprenent i amb una mirada crítica a com treballem i a com acompanyem a les persones voluntàries.

L’adaptació del cicle voluntariat us ha merescut el premi. Què heu fet?

Doncs la nostra prioritat des del principi de les restriccions associades a la pandèmia -tancament d'escoles i instituts, tancament d'universitats, isolament dels nois i noies, poques opcions de relació ‘en persona’, aprenentatge en línia...- va ser que la mentoria no parés. Durant el confinament de març a juny de 2020 vam aconseguir mantenir les parelles de mentoria (les anomenem ‘tàndems’) en contacte gràcies a la tenacitat del nostre voluntariat i dels recursos, consells i seguiment que els vam anar fent per a que fessin mentoria a distància amb mitjans digitals.

Després en començar el nou curs 2020-21 volíem aprofitar tots els aprenentatges generats i estar preparades per un any molt incert: amb confinaments, onades, tancaments de les classes presencials als estudis superiors... I vam adaptar tot el nostre cicle de captació i formació del voluntariat a un format híbrid, mentre seguíem mantenint la mentoria a distància per quan fos necessari, assegurant que no es trenqués el fil de les relacions de mentoria entre el nostre voluntariat i els infants, adolescents i joves que acompanyen.

Quines dificultats heu tingut en aquesta adaptació?

Inicialment, adonar-nos de l'enorme bretxa digital que existeix i manca de dispositius i competències digitals per part d'un sector de la població que s'ha quedat en bona part exclosa dels recursos educatius. Després, trencar les nostres pròpies barreres mentals: la mentoria a distància ens semblava inassolible i no gaire desitjable, les entrevistes a les persones candidates a voluntàries per vídeo trucada pensàvem que no serien prou precises, les formacions al voluntariat per Zoom ens semblava que perdrien qualitat,...

Al cap i a la fi pensàvem que el projecte perdria impacte i tindríem menys seguiment de les persones voluntàries, que estarien menys motivades i s'acabarien despenjant. En canvi, el que ens hem trobat és un jovent amb més ganes de contribuir que mai, amb capacitat per adaptar-se, amb molta sensibilitat social i desig de ser útils. A més, tots i totes hem passat per una alfabetització digital accelerada i hem perdut la por, al mateix temps que ens hem apoderat de les eines i algunes de les pràctiques digitals que vam haver d'adoptar per necessitat ens les hem quedat i ja formen part del nostre dia a dia amb el voluntariat de l'entitat.

Per què decidiu fer l’adaptació i no posar en pausa el projecte?

Ens semblava imprescindible no deixar penjats els nois i noies que acompanyem. Igual que tothom, estaven patint les restriccions, però no hem d'oblidar que els menors d'edat van estar exclosos de sortir de casa durant 6 setmanes. Que tot el seu món es convertí en virtual i aspectes clau de la seva vida (el seu centre educatiu, la seva colla d'amics, potser alguns familiars més grans) van passar al format digital. Va augmentar l'aïllament, les desigualtats educatives, i, com ja sabem, els trastorns de salut mental entre infants, adolescents i joves.

Els nens i nenes de famílies que feien feines essencials van haver de passar, el alguns casos, moltes hores sols a casa. L'alenada d'aire fresc d'una persona voluntària jove amb qui connectar-se de tant en tant per tenir una conversa relaxada, fer alguna activitat, fer plans de futur, berenar o compartir un videojoc, no tenia preu en aquelles circumstàncies. I, ens va semblar, que com a mínim ho havíem d'intentar. Ni per un minut se'ns va passar pel cap aturar les trobades de mentoria, però ens vam centrar en conservar aquells vincles que ja s'havien creat presencialment en els mesos anteriors.

Després d’aquest confinament més dur, com heu fet les mentories?

A partir de setembre i fins l'actualitat hem pogut mantenir el format presencial perquè és un espai segur, a l'aire lliure o en equipaments públics, sempre amb la mateixa persona,  mantenint la distància i amb la mascareta posada.

A banda, totes les parts implicades defensaven la necessitat del contacte humà, de veure's i relacionar-se en persona, no mitjançant la pantalla. Per això, la mentoria a distància s'ha reservat només per casos puntuals, quan hi ha hagut restriccions o confinaments preventius que ho han requerit.

Es la segona vegada que guanyeu el premi voluntariat. Què representa per a vosaltres? Us dona més visibilitat?

És un reconeixement magnífic al nostre voluntariat. Sobretot permet visibilitzar que hi ha un munt de persones joves molt potents, amb ganes de comprometre's i canviar el món. Sovint les joves tenen una capacitat immensa i interès per actuar i sentir-se protagonistes del món que habiten, però no tenen prou oportunitats per canalitzar aquesta potencialitat.

Alhora, els projectes de mentoria els permeten connectar amb algú més jove que està passant per una etapa que no fa tant de temps que ells o elles també van passar. Des de l'AFEV som unes grans defensores del voluntariat jove com a factor de transformació social, i ens agrada entendre els nostres projectes com a espais de solidaritat entre joves.