La campanya ‘Mantalitzem-nos’ alça la veu contra la vulneració del dret a l’habitatge

Mantes per abrigar els més vulnerables i protegir el dret a l’habitatge. Amb aquesta imatge tan simbòlica, representada al Pont de Pedra de Girona, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines ha engegat la campanya ‘Mantalitzem-nos’, que pretén posar el focus en la sagnant realitat de l’habitatge a Catalunya i denunciar les sistemàtiques vulneracions d’aquest dret tan bàsic que pateixen els veïns i veïnes.

Ni l’aturada forçada per la pandèmia ha rebaixat l’impacte de l’emergència de l’habitatge. El 2020, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Catalunya es van executar quinze desnonaments diaris de mitjana. Una dada -entre moltes- que dona una idea sobre la gravetat de la situació. “L’habitatge s’ha convertit en un mer negoci, un bé per invertir i especular”, afirma a Xarxanet el Carles Serra, portaveu de la Coordinadora.

Així, els vianants que passegin aquests dies per la capital gironina veuran mantes esteses amb missatges de sensibilització sobre la vulneració del dret a l'habitatge, penjades a edificis emblemàtics de la ciutat, en el marc de la iniciativa impulsada per la Coordinadora amb l’objectiu de denunciar i visibilitzar la fragilitat dels més vulnerables davant d’aquesta emergència social.

La idea de la campanya, expliquen des de l’entitat, va sorgir a partir d’una formació sobre artivisme impartida per l’associació cultural gironina La Volta i es va llançar el 10 de desembre, coincidint amb el Dia dels Drets Humans. 

Igualment, ‘Mantalitzem-nos’ també ha plantejat una taula rodona en què representants de diverses organitzacions socials han debatut sobre aspectes al voltant de la conculcació del dret a l’habitatge i han proposat actuacions i experiències positives dutes a terme per entitats en aquest camp. A més, per a la campanya s’ha elaborat un recull de materials i recursos per sensibilitzar i aprofundir sobre la crisi del sistema i l'emergència social de l'accés a l'habitatge.

Font: Twitter - @CoordONGs

Mesures efectives per contenir l’emergència de l’habitatge

Des de la Coordinadora clamen contra l’actual situació del dret a l’habitatge i lamenten que no s’hagin articulat respostes efectives per fer-hi front des de les administracions públiques. En aquest sentit, el manifest de la campanya alerta de l’impacte que té la manca d’habitatge en el benestar i la salut de les persones, especialment entre les més vulnerables i el jovent. “Encara sort de la gran feina que moltes entitats socials fan en aquest sentit, però estan desbordades”, apunta el portaveu.

Per tot plegat, el manifest exigeix a les institucions que actuïn amb mesures efectives com “una moratòria real” de tots els desnonaments de persones i famílies vulnerables, més ajudes per fer front al lloguer, aturar les llicències a pisos turístics que expulsen els veïns i veïnes de la ciutat de Girona i que s’obligui els grans tenidors a fer lloguer social o cedir els habitatges buits, entre altres mesures.

“No es pot entendre de cap manera que hi hagi gent sense casa i cases sense gent”, denuncia Serra. A la ciutat de Girona, per exemple, l’últim recompte va xifrar en un total de 160 les persones sense llar, vivint al Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa o en infrahabitatges. Una dada que contrasta amb la dels habitatges buits, que calculen que en són prop de 870 a la ciutat. 

Manquen centres d’acollida a Girona

En aquest sentit, l’Ajuntament de la capital gironina acaba d’habilitar 35 places suplementàries per a persones sense sostre a l’antic edifici de la UNED, en ple Barri Vell, en el marc del pla fred. No obstant això, des de la Coordinadora critiquen la manca de centres d’acollida que hi ha a la demarcació i avisen que s’està incomplint la llei contra el sensellarisme, que determina que tots els municipis de més de 20.000 habitants han de disposar d’almenys un d’aquests centres.  

“A les comarques gironines hi ha vuit poblacions que superen els 20.000 habitants i dues més que estan al llindar, no pot ser que només hi hagi un centre d’acollida perquè està completament saturat, hi ha persones de Girona i la seva àrea metropolitana, però també de l’Empordà, de la Selva i fins i tot de Vic, ens han arribat a dir”, manifesta Serra.  

A banda, el portaveu de la Coordinadora apunta que els centres d’acollida "són espais complicats”, on es reuneixen tant famílies amb mainada com persones que venen de casuístiques molt diverses, que poden arrossegar problemes greus després de viure al carrer. “Sort en tenim dels professionals que hi treballen i que fan una gran feina”, remata.

Per tot plegat, el que calen són solucions estructurals que posin fil a l’agulla per afrontar el problema de l’habitatge i el pou d’exclusió social que genera. “Cal encarar aquesta problemàtica des d’una mirada més àmplia”, considera Serra, que insta les administracions a revertir el dèficit històric d’habitatge públic que hi ha a Catalunya -un 1,6% respecte al 15% de la mitjana europea- i cita la Renda Bàsica Universal, la pujada del salari mínim o l’aprovació de lleis efectives per facilitar l’accés a l’habitatge com a mesures imprescindibles per capgirar la situació. 

La campanya, que s’allargarà fins aquest diumenge 19 de desembre, es tancarà amb un gran acte de clausura a la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís. Perquè, més enllà de la denúncia i l’exigència de solucions, ‘Mantalitzem-nos’ vol servir perquè les persones prenguin consciència de la gravetat de l’emergència i es mobilitzin per fer pressió a les administracions.

“Cal que la gent es mentalitzi, tingui empatia i es comenci a indignar i sortir al carrer per canviar les coses, a la manifestació contra la pujada del preu de la llum, per exemple, hi havia gent, però hem de ser molts més”, rebla Serra.