Lídia Casanovas: "El conflicte és inherent en les relacions"

Fil a l’agulla és una cooperativa que acompanya persones i grups en processos de presa de consciència, amb vocació de transformar. Fan acompanyament i teràpia individual i de grup, a més d'oferir serveis a organitzacions, a comunitats de co-habitatge i al sector educatiu. En aquest últim àmbit, treballen la prevenció i l'atenció de la discriminació amb infants, joves, mestres, personal educador i famílies. 

Qui forma Fil a l’agulla?

Fil a l’agulla va néixer l’any 2009, en plena crisi. Va començar de la mà de 5 sòcies fundadores i ara actualment som 15 sòcies i algunes més en procés d’entrada. Som un equip polifacètic, ens uneix la mirada comuna envers els feminismes i la metodologia de treball de processos. Les principals àrees en què treballem són el món educatiu, les organitzacions, les comunitats, així com persones individuals i grups.

Ens vam organitzar com a cooperativa des del primer moment, perquè creiem en els valors de l'horitzontalitat, l’assemblearisme i la cultura del consens.

També teniu una escola de formació. És oberta a tothom?

Per descomptat. L’Escolta Fil ha anat agafant envergadura i oferim formacions que tenen a veure amb la nostra manera de fer, com el lideratge, la facilitació de grups, el feminisme per a homes... Tractem diversos temes que són transversals a la cooperativa.

"Amb els joves, cal apartar la mirada criminalitzadora per veure què podem aprendre col·lectivament".

I centrant-nos en el món educatiu, que és el teu camp d'expertesa, quins serveis oferiu?

D’una banda, treballem situacions de crisis puntuals, en argot intern diem que fem de bomberes. D’altra banda, oferim projectes integrals per a desenvolupar dinàmiques de prevenció. De la mateixa manera, gestionem agressions masclistes i, per últim, treballem per capacitar als centres per esdevenir comunitats de cures, mitjançant l’autodiagnosi.

En referència a aquestes cures, passem un manual als centres per avaluar el clima dels equips, la gestió dels conflictes, les dinàmiques de discriminació, etcètera. A partir d’aquí, fomentem que el mateix centre educatiu esdevingui comunitat de cures. Aquest manual d’autodiagnosi està a l’abast de tothom al nostre web.

En la resolució de conflictes, la feina se centra només en els infants i joves?

Sobretot quan fem projectes integrals, procurem involucrar totes les potes del sistema: alumnat, famílies i el professorat i altres educadors com monitors de menjador. És essencial que aquests educadors, que estan dia rere dia amb els infants i joves, rebin la formació necessària per conèixer estratègies i tenir més consciència de les dinàmiques de discriminació. Bàsicament, ajudem les escoles perquè agafin una mirada més restaurativa i no tan reactiva als conflictes.

A vegades els tutors i tutores no saben ben bé com abordar aquest tipus de situacions. Quan treballem amb joves, hem d’entendre que tractem amb menors d’edat que encara han d’aprendre coses. Cal apartar la mirada criminalitzadora per veure què podem aprendre col·lectivament.  

Treballeu també amb entitats de lleure educatiu?

Amb el sector del lleure fem sobretot formacions relacionades en posar perspectiva de gènere a les associacions i amb tenir eines per a coeducar. També, una cosa que hem anat fent és la gestió d’agressions. Cada vegada hi ha més consciència feminista i es vol combatre la cultura de la impunitat.

"A vegades, els centres educatius es troben en situacions que se’ls escapen de les mans i necessiten una visió externa".

A part de la resolució de conflictes puntuals, assessoreu en l’elaboració de protocols?

Sí, de fet és el que ens agrada. A vegades, els centres educatius es troben en situacions que se’ls escapen de les mans i necessiten una visió externa. Potser perquè estan desbordats o potser perquè no són capaços de detectar algunes conductes. I aquí entrem nosaltres. A més, tal com està el sistema educatiu, amb les ràtios que tenen, està bé que el professorat dels centres educatius tinguin un suport extern.

Per posar un exemple, imagina’t que uns nois s’han rigut d’un altre noi  perquè no té els atributs de la masculinitat hegemònica. I l’han assetjat i han tingut conductes vexatòries. Expulsarem aquests nois i ja està? O anirem a veure què poden fer per assumir responsabilitat i adonar-se del que han fet? Potser cal veure també com ens en fem càrrec els adults.

I com es treballa quan les famílies també estan involucrades?

Molt en la línia dels projectes integrals. Quan pretenem que un centre educatiu treballi la coeducació o diferents estratègies per millorar la convivència, per a nosaltres és molt important involucrar també les famílies. Cadascú ha d’agafar la seva parcel·la de responsabilitat i ocupar-se’n.

Una cosa que sempre ens valoren molt bé en els projectes que teníem avaluats són els espais de trobades. Més enllà del rol de pare, mare o mestra, es poden veure com a persones que estan allà per buscar el benestar de les criatures. Són espais molt bonics.

La clau està en la prevenció?

Aquí cal diferenciar entre conflicte i les dinàmiques de discriminació i violència. Mentre aquestes últimes sí que cal prevenir-les, nosaltres partim de la premissa que el conflicte no és dolent, sinó que és inherent en les relacions. Però és important com ens dotem d’eines comunicatives perquè quan arribi el conflicte, que arribarà, puguem utilitzar-les per resoldre’l.