Alumnes d’ESO es converteixen en 'Portaveus del Litoral': una proposta educativa a les platges

Diferents centres educatius de l’Àrea Metropolitana de Barcelona treballen els usos de les platges metropolitanes, la importància socioambiental, la seva biodiversitat i els impactes de la regressió i l’acumulació de residus, per concebre aquestes zones com ecosistemes vius que cal preservar. Apropar el litoral del barcelonès i conscienciar de les problemàtiques que pateix, és el missatge principal que l'alumnat aprèn i que, posteriorment, com a portaveus del litoral, tindrà la missió de transmetre.

'Portaveus del Litoral' és una iniciativa impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’entitat Anèl·lides Serveis Ambientals Marins, que es va engegar a l’octubre amb el primer centre educatiu, l’Escola Mare del Diví Pastor Bailén, i que actualment continua en marxa a l’institut Poeta Maragall i La Salle Comtal, als cursos de tercer i quart d’ESO. “Coneixen el medi marí i urbà des de diferents punts de vista: conservació, ecològic i sostenible”, afirma Andrea Comaposada, fundadora d’Anèl·lides.

La regressió del litoral i l’acumulació de residus: dos problemes crítics

Segons explica Comaposada, un dels problemes més alarmants és la regressió del litoral: “Després dels temporals, la sorra desapareix de les platges”, diu la fundadora d’Anèl·lides. A més, la quantitat de residus que hi ha a les zones litorals és enorme. Cal recordar que els corrents marins i els oceans estan connectats, per tant, és possible que a les platges del nostre territori arribin residus provinents de l'altra punta del món. “Nosaltres podem posar el nostre granet de sorra, però també s’ha d’ajudar fent aquestes accions de sensibilització”, afirma

El programa té una durada de tres mesos i s’estructura en un total de sis sessions, tres es duen a terme a l’aula i les restants a les zones de platges i litoral metropolità: és un projecte d’aprenentatge i servei. Compta amb una estructura de tres blocs diferents, en els quals es treballa l’impacte humà, la biodiversitat marina, el canvi climàtic i les problemàtiques de les zones.

Font: Anèl·lides Serveis Ambientals Marins

L’organització del programa en tres grans blocs

La primera part del projecte s’anomena ‘Usos’: les alumnes coneixen què és el litoral, quins usos té i les problemàtiques que deriven d’aquestes pràctiques. Es du a terme una acció de sensibilització a la platja, en la qual es recullen residus de la sorra i l’entorn (poden ser burilles de tabac, ampolles, microplàstics…). Un cop enllestida la recollida, les dades que se’n generen es recullen en un protocol de ciència ciutadana, per conèixer la quantitat de plàstics que s’han extret de la zona i el tipus de residu que s’ha trobat.

El següent bloc és el de biodiversitat, en el qual es treballa, primer de tot i de manera teòrica, les diferents espècies que es troben al litoral, en les zones de roques, mar i dunes, i conceptes com ‘espècie autòctona’ i ‘espècie al·lòctona’, a través d’un vídeo que proporcionen des d’Anèl·lides. Un cop consolidada la teoria, les alumnes cerquen informació de les espècies que conviuen a cada zona gràcies a recursos com la Guia Participativa Marina del Barcelonès, que recull les dues-centes trenta-dues espècies més comunes del litoral de l’AMB.

A partir d’aquí, les joves creen una fitxa que omplen amb el nom comú, nom científic, descripció i curiositats de l’espècie, la qual té l’objectiu de recollir informació sobre les diferents espècies. La part pràctica d’aquest segon bloc es desenvolupa a través d’un enigma, amb l’objectiu que les alumnes coneguin les relacions que creen les diferents espècies.

Per últim, en el tercer bloc es treballen els impactes mediambientals que deriven a la regressió actual de les platges. A l’aula, investiguen amb notícies de fets ocorreguts en els últims mesos i cerquen solucions o actuacions per evitar aquesta problemàtica, en format de debat. La part pràctica consisteix a realitzar una anàlisi morfogeològic de la platja.

Portaveus del litoral

Després dels tres mesos de preparació, les alumnes ja poden exercir de portaveus del litoral: el projecte conclou amb l’exercici de creació d’una campanya comunicativa. Una sessió en la qual poden assistir persones externes al centre educatiu, per escoltar com les joves expliquen què està passant al litoral metropolità. “Gràcies a aquest programa, hem vist un canvi d’hàbits en els joves”, explica Comaposada: “Ja no llencen residus al clavegueram, han reduït l’ús de plàstic i fan durar més els seus objectes”, afegeix.