Les fàbriques d’electrònica també són a Europa

"Com? També hi ha fàbriques d'electrònica a Europa?". Aquesta és la pregunta amb què més topa Rutvica Andrijasevic, investigadora a la Universitat de Bristol, que ha presentat els seus estudis sobre les condicions laborals de la indústria a Europa Central i de l'Est al Mobile Social Congress, organitzat per SETEM Catalunya.

Des de l'inici del mil·lenni que aquest continent forma part de l'estratègia d'expansió dels gegants electrònics, especialment la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia. De fet, anomenen "ales daurades", d'una banda, a Europa per arribar al mercat europeu d'una forma més ràpida i, d'una altra, a Llatinoamèrica per arribar al mercat nord-americà. Per tant, les fàbriques no competeixen sinó que "són part d'una distribució global que permet una millor producció".

Les condicions laborals difereixen molt a un continent que a l'altre, però són igualment indignes. A Europa les condicions són molt diferents per a les persones treballadores en plantilla i per a les contractades per empreses de treball temporal (ETT) segons la demanda, que és molt variable.

Per això, un dels fets diferencials en comparació amb el Sud-est asiàtic és la mobilitat de les treballadores, que es desplacen dins de la UE per tenir feina, i que poden treballar 14 hores diàries una setmana i no tenir feina la següent.

A més, pateixen el control de l'empresa i de l'ETT, també en l'àmbit privat ja que els allotjaments els gestionen les mateixes empreses, tal com també passa sovint a la Xina i al Sud-est asiàtic.

Així mateix, les treballadores temporals pateixen penalitzacions i deduccions il·lícites de salaris si marxen abans de tres mesos, si són de fora de la UE són vulnerables a les deportacions, no tenen cobertura jurídica i, a més, si perden la feina, perden l'allotjament.

Durant la pandèmia, a més, han denunciat la falta d'equipaments de protecció i han estat obligades a confinar-se si estaven malaltes i han cobrat el 60% del salari.

Andrijasevic ha denunciat una falta de transparència de les fàbriques i empreses temporals, i ha criticat un sistema pervers transnacional que recluta treballadores a través d'agències locals i acaben treballant per una fàbrica d'un tercer país, evadint així responsabilitats.