Cohabitatge ecofeminista, un model de convivència contra les desigualtats de gènere i més sostenible

El cohabitatge és una opció transformadora que implica la gestió col·lectiva entre persones diverses i la construcció d'un projecte de convivència, però no és necessàriament ni ecològic ni feminista. Pot ser-ho si es posen les cures i la cohesió al centre i es busquen formes de conviure democràtiques en tots els àmbits implicats.

El projecte Singulars, coliderat per Fil a l’Agulla i Perviure, vol incorporar la perspectiva ecofeminista al cohabitatge a través de la sensibilització, la promoció i el desenvolupament d’eines mitjançant la facilitació i l’acompanyament a persones i grups, la participació, l’assessorament econòmic i financer, l’arquitectura, l’urbanisme i l’enginyeria, el suport legal i la comunicació.

Respon a una necessitat perquè "el context actual de qüestionament del patriarcat i de la violència i les desigualtats de gènere manifesta que encara queda molt de camí per recórrer, i els projectes de cohabitatge no són una excepció", afirmen des de Perviure. A més, degut a l'esgotament del model tradicional d’accés a l’habitatge, de crisi immobiliària, mediambiental i social "cal inventar i consolidar alternatives per poder crear nous models d’habitatge".

D'aquesta manera, l'ecofeminisme "es concreta en el que fem i en com ho fem", expliquen des de Perviure, accions que es tradueixen en la construcció o rehabilitació de l'habitatge minimitzant l'impacte ambiental, però també en posar el focus en com ens relacionem les persones que formem part del projecte, com prenem decisions de forma democràtica reflexionant sobre el poder, com resolem conflictes de manera no violenta o com estructurem una cooperativa d'habitatge no sexista.

Totes les cares del cohabitatge

Per abastar totes les àrees que entren en joc en un projecte de cohabitatge s'han aliat aquestes dues entitats, la primera especialista en facilitació i feminismes, cures i atenció a les persones i la segona en cohabitatge inclusiu i social.

Treballen conjuntament amb Celobert, especialista en arquitectura, enginyeria i urbanisme sostenible; Coopdemà, en sostenibilitat econòmica amb perspectiva social; Equal Saree, associació d’arquitectura i urbanisme feminista; IACTA sociojurídica, per donar suport en incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit legal; L'Apòstrof, en la comunicació; i Espai Ambiental, com a especialistes en transició ecològica i projectes socioambientals i comunitaris.

El projecte vol consolidar una metodologia perquè aquesta mirada es pugui treballar des de totes les disciplines a través de diverses jornades a diferents comarques, un manual que serveixi de guia, una eina d'autodiagnosi amb una sèrie de preguntes que permetin analitzar l'estat de les cures del cohabitatge, i unes eines i material concret per donar suport en els diferents àmbits.

També preveuen l'edició d'un llibre sobre cohabitatge ecofeminista en el qual compartir les reflexions, aprenentatges i experiències de l’acompanyament a projectes de cohabitatge.

El projecte té precedents com La Renegà, projecte de cohabitatge feminista de Santa Maria de Palautordera liderat per dones, o d'altres com La Morada, format per persones LGTBIQ+. També n'hi ha que posen el focus en la sostenibilitat com Cal Cases, a Santa Maria d’Oló, amb la construcció de cases de bales de palla, o la Borda, Cirerers, la Balma o la Chalmeta.

Són conscients que es tracta de processos lents que requereixen treball interior. Per això, les cooperatives participants s'han sumat al repte per incorporar més aquestes visions també "portes endins".