Cal més formació a les escoles per garantir que siguin més inclusives

A l’aula conviuen diferents realitats, tantes com alumnat hi ha. Això vol dir que els centres educatius han de donar resposta a un ampli ventall de necessitats que poden tenir els infants i joves per tal de garantir l’escola inclusiva.

Això és el que succeeix amb la celiaquia i la diabetis mellitus tipus 1 (DM1). Es tracta de dues malalties que un cop detectades necessiten un tractament per a tota la vida i, per tant, el seu maneig afecta en major o menor mesura en el dia a dia a l’escola.

A l’Estat espanyol s’estima que 1 de cada 71 infants pateix la malaltia celíaca –a banda d’altres patologies associades a la ingesta de gluten- (davant de l’1 per cada 357 persones en població adulta), segons dades del Ministeri de Sanitat.

D’altra banda, a Catalunya el Departament de Salut calcula que “cada any es registren entre 280 i 300 nous casos de diabetis tipus 1 en menors de 30 anys”. De fet, darrerament la tendència és a l’alça, sobretot entre els infants menors de 14 anys.

El temps de migdia, el més complicat

Des de l’Associació de Celíacs de Catalunya i l’Associació de Diabetis de Catalunya reconeixen que hi ha hagut una millora en els protocols per atendre les necessitats d’aquests infants i joves. No obstant això, reconeixen que encara hi ha molt a fer en el dia a dia i es continuen produint incidències.

En les dues malalties el moment de menjar és molt important. Les persones amb diabetis tipus 1 han de calcular la quantitat i el tipus de carbohidrats que menjaran i això, entre altres factors, determina la insulina a injectar-se. Les que tenen celiaquia no poden menjar cap aliment amb gluten ni tampoc cap plat on s’hagi produït contaminació encreuada amb aquesta proteïna durant la manipulació. Això significa que els infants i joves, i les famílies, han de conèixer molt bé els menús del menjador.

Juanjo Lecumberri, responsable del departament de comunicació de l’Associació de Celíacs, comenta que en algunes escoles “el servei de cuina no pot oferir menú sense gluten amb garanties i l’alumne/a ha de portar carmanyola”. També explica que s’han trobat casos “on hi ha hagut errors de protocol durant l’elaboració o servei del menú sense gluten i han acabat amb una contaminació greu”. Fins i tot, han vist “nens i nenes que després de fer ús del servei de menjador durant un temps, mostren un clar augment dels marcadors de celiaquia (fet que indica que han estat menjant gluten)”.

Dues de les nostres sòcies són bessones, són celíaques i van a 5è de primària a l'Escola del Sol. A petició dels seus pares, avui hem fet una formació sobre #celiaquia molt especial per a nosaltres, dirigida a nens i nenes de la seva classe i a la seva tutora!!  pic.twitter.com/xQlHVVqgtF

— Celíacs Catalunya (@celiacscat) March 25, 2022

Les dues entitats reconeixen que els infants aprenen ràpidament el que suposa la malaltia i sovint mostren molta responsabilitat i maduresa davant d'aquesta: “Si li porten un plat de pasta amb gluten per error, molt probablement se n’adonarà i preguntarà. Estarà atent a detalls importants, com ara que no li passin el pa amb gluten per sobre del seu plat”, afegeix Lecumberri.

Malgrat això, és imprescindible que hi hagi un suport extern, sobretot quan es tracta de nens i nenes molt petites, no autònomes, o en l’adolescència, moment en el qual l’adherència al tractament disminueix.

Una nit fora de casa

Sovint, les famílies continuen supervisant, com poden, la salut de les criatures quan estan a l’escola. En el cas de la diabetis, l’ús de les noves tecnologies aplicades a la malaltia han suposat un avenç, perquè, per exemple, des del telèfon mòbil poden veure el nivell del sucre en sang del fill o la filla.

La situació es complica quan es fan excursions o colònies en les quals l’alumnat passa alguna nit fora de casa. Sandra Canudas, gerent de l’Associació de Diabetis, explica que els infants i joves amb DM1 s’han de punxar la insulina i fer-se controls del nivell de sucre en sang. Fins i tot, hi ha qui no perceben les baixades de sucre, per això necessiten alguna persona que supervisi el que mengen, l’esport que fan, durant la nit...

En el cas de la celiaquia, en aquests tipus d’activitats hi ha més possibilitats que les nenes i nens es puguin dur les mans a la boca, per exemple, després d’haver tocat aliments o productes que contenen gluten (com la plastilina, pintures, llapis de cera, cereals per donar a menjar als animals...). Les festes d’aniversari, les celebracions o els tallers de cuina són altres situacions en les quals les criatures amb celiaquia poden fer una ingesta de gluten, moltes vegades, involuntària.

En la diabetis el descontrol dels nivells de sucre en sang (hipoglucèmia o hiperglucèmia) es pot produir també per la pràctica esportiva o, fins i tot, per l’estat emocional de la persona.

Més formació en els entorns escolars

Les dues entitats tenen ben clar que per garantir una escola inclusiva cal formació per al professorat i persones que hi treballen amb infants i joves. D’aquesta manera aprenen a conviure amb les malalties en el dia a dia i saber actuar en casos d’emergència.

Fins i tot, comenten des de l’Associació de Celíacs que els equips docents poden tenir un paper important en la detecció d’aquesta malaltia: “La celiaquia es pot manifestar de moltes maneres, té un ventall de símptomes molt ampli i, per exemple, un mestre pot adonar-se que alguna cosa no va bé quan detecta que un alumne té un comportament irritable, està trist, no para atenció a classe, les notes han empitjorat, etc.”, comenta Juanjo Lecumberri.

Sandra Canudas considera necessari dedicar més recursos a la “formació diabetològica a les escoles i a tot el personal implicat amb l’alumnat i un augment de vetlladors/es i infermers/es escolars en els casos que sigui imprescindible tenir-los”. A més a més, tot i que en els darrers anys s’ha millorat en aquest servei, creu que cal “més personal format en diabetis i especialitzat a poder fer acompanyaments, perquè cap infant es quedi sense anar a les colònies”.

Colònies i campaments per a infants i joves amb diabetis tipus 1 per @SJDdiabetesCIDI https://t.co/k7vfuMiiri

— ADC - Associació de Diabetis de Catalunya (@ADC_CAT) April 14, 2022

Precisament, l’entitat ofereix aquests serveis de formació i també organitza colònies i campaments per a infants i joves amb diabetis, amb l’objectiu que puguin conèixer millor la seva malaltia i guanyin en autonomia.

Per la seva banda, Lecumberri comenta que, a més de formació, cal “assessorament i acompanyament del professorat així com el foment de la solidaritat”. Ell proposa “dur a terme activitats i accions a l’escola per donar a conèixer la celiaquia”.

De nou, és l’entitat la que ofereix formació als centres educatius explicant el tractament, la importància de la correcta dieta sense gluten, els aliments que porten o no aquesta proteïna, com interpretar les etiquetes... També han elaborat la Guia Pràctica de la Celiaquia a l’Escola.

En definitiva, si bé en els darrers anys els centres educatius han fet passes endavant per ser espais més inclusius per a tots els infants i joves, encara queden alguns reptes que necessiten l’acció de diferents agents per resoldre’s.