Escoles for future: quina és la petjada de carboni del teu centre educatiu?

Els equipaments han de controlar la seva petjada de carboni i tenir un pla de reducció, segons la Llei del Canvi Climàtic, que no es compleix. A l'institut Les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet ho han posat en pràctica a partir d'Escoles for future, una proposta de l'Assemblea de Cooperació Per la PAU (ACPP) finançada per la Diputació de Barcelona amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Alumnat de 4t i 1r de batxillerat ha descobert que el seu centre emet 137,78 tones de CO2 en un curs escolar, el que equival a carregar un telèfon mòbil més de 16.700 vegades, un diòxid de carboni que es podria capturar si es plantessin 12.200 plantes.

Han après a calcular la petjada gràcies a la col·laboració de Pere Losantos, de la UPC, que ha fet una adaptació pedagògica de la calculadora de carboni de l'Oficina del Canvi Climàtic per calcular els residus, els consums elèctrics, i la mobilitat, i extreure'n la petjada total. Amb els resultats, s'han fet propostes de millora com ara reciclar els residus per fraccions o replantejar la calefacció central, i s'han vist les bones pràctiques que ja seguien com l'ús d'energia renovable.

Des de l'octubre, s'han submergit en aquesta iniciativa per entendre què és la petjada de carboni i la justícia ambiental, quin nexe té amb el canvi climàtic i quina responsabilitat tenim al Nord Global respecte al Sud Global, que és el que rep més impacte. Finalment, aquest divendres, presentaran els resultats públicament.

A més, durant la Setmana de la Ciència, les participants van transmetre els coneixements adquirits a d'altres cursos del centre a través d'activitats dinàmiques. Carolina Pascual, d'ACPP, afirma que es van convertir així en "referents del canvi", en "agents multiplicadors".

Abans que sigui massa tard

Aitana Ortega Sánchez, alumna de primer de batxillerat, admet que no sabia que les emissions afectaven a tan gran escala, que els resultats han sigut sorprenents i que ara saben que si seguim a aquest ritme el 2030 arribarem a un punt de no retorn.

Lluny de potenciar l'anomenada ecoansietat, el projecte cerca crear alternatives: "Estem dient com afectem el medi ambient i que volem canviar-ho. I estem conscienciant els següents joves. Hem de canviar abans no sigui massa tard. Tothom té una feina a fer".

Tot i que acostumen a fer projectes relacionats amb el medi ambient, l'Aitana considera que aquest any s'ha desenvolupat a gran escala i que han pogut veure de forma propera l'impacte i les possibles solucions.

Per això, agraeix la feina a les persones que ho han fet possible, a l'entitat, al professorat, i als seus companys de totes les especialitats. "No és només una cosa de ciències que han de fer els científics", diu.

Pascual veu necessària aquesta participació diversa. "Part del paradigma és el canvi ecosocial. Els efectes són per a totes les persones. Tothom ha d'entendre la magnitud, tenir una cultura climàtica mínima, i incorporar-se a generar alternatives".

Hi ha molta feina a fer, opinen les dues. Tot i que els últims anys hi ha hagut un auge del moviment ecologista protagonitzat pel jovent, "no s'adequa a la situació d'emergència". Per això, afirma Pascual, cal entendre que "les nostres petites accions tenen conseqüències força grans en el planeta i que tenim una responsabilitat. Sense culpabilitzar, però cal ser-ne conscient".