Sílvia Royo: "Si la dona no torna a la natura, la perdrem tota"

Creadoras de Bosques celebra el seu segon aniversari durant el mes de juny de 2022, dos anys en els quals ha desenvolupat la seva acció, sobretot al voltant de les plantacions, amb l'objectiu de crear un món més verd. Aquesta activitat no s'entén sense un important aspecte que caracteritza aquest projecte, que és la seva mirada centrada en l'empoderament de la dona. Així, la seva missió és també reconnectar la dona amb la natura, i recuperar la seva saviesa i presència als boscos que, tal com assenyalen des de l'entitat, s'ha perdut.

La Sílvia Royo, llicenciada en física, i especialitzada en paisatge, és fundadora de Creadoras de Bosques. Parlem amb ella sobre aquest projecte, les plantacions, la necessitat de treballar en l'educació ambiental i la importància de la figura de la dona en els boscos.

 

 

Quina és la teva relació amb la natura? Què et va portar a impulsar Creadoras de Bosques?

Sempre he tingut una connexió especial amb la natura. De fet, aquesta relació va molt de bracet dels meus avis. Una de les meves àvies sabia moltíssim de plantes, de tot el que podíem extreure d'elles, així que a casa no entraven medicines, tot es feia amb coccions i reposats. I l'altra, sempre més contemplativa de la natura, em va ensenyar a observar les flors i a escoltar el vent. Així que, tant una vessant com l'altra, la vaig veure a casa des de ben petita.

A més, a la vida m'han passat coses que podrien explicar aquesta relació amb la natura com un despertar conscient. Penso en l'incendi que va cremar els voltants de casa dels meus avis. Jo passava molt temps amb ells, i recordo quan, sent petita, les nits eren plenes de llum quan es va cremar el Vallès. Per mi va ser un impacte molt gran. Volia ajudar en el que fos, però no em deixaven. Així que vaig pensar que, quan el foc estigués apagat, aniria a replantar arbres.

I ho vas fer?

Vaig enviar escrits als ajuntaments dient que havíem de replantar la zona cremada, però no em van fer cas. Em sorprenia que ningú fes res, tenia la sensació que a la gent li era igual que s'estigués cremant el planeta. Semblava que els estava bé. Per a mi va ser bastant impactant. Així que, com ningú feia res, vaig pensar fer-ho jo. Em vaig començar a interessar per les plantacions i em vaig adonar que hi havia molta més gent com jo, que s'estimava la natura, però que no ho deien perquè era estrany dir-ho.

Sembrar, fer planter a casa dels avis i gestionar les plantes va acabar sent una activitat important en la meva vida. Així que al cap d'un temps va néixer Creadoras de Bosques, que és l'evolució de diferents projectes que van començar fa anys.

Una de les mirades característiques de Creadoras de Bosques se centra en la figura de la dona als boscos.

Durant molts anys, al llarg de totes les nostres vides, a les dones ens han ensenyat que som competència les unes amb les altres. Va haver-hi un moment que vaig veure que això era una estratègia que no feia res més que aïllar-nos. I les coses no haurien de ser així, sinó que han de ser com nosaltres les creem i volem que siguin. Llavors, la comunitat de Creadoras de Bosques ve a ser com un lloc de trobada de dones que el que vol és reconnectar la natura amb la societat, i en especial les dones.

Des de Creadoras de Bosques pensem que s'ha apartat la dona del bosc, del que era la seva vida. Això ho vaig aprendre molt de la meva àvia. La dona sempre ha aprofitat els excedents del bosc. Així que quan van apartar les dones d'aquests espais, i del coneixement ancestral de la medicina natural, va entrar l'home a fer un consum d'ell com un producte més de la seva economia. Va començar a talar els arbres, quelcom que provoca un desequilibri brutal en els ecosistemes.

"Es van apartar les dones del bosc, i del coneixement ancestral de la medicina natural".

Com d'important és treballar en aquesta mirada en la vostra entitat?

És molt important per a nosaltres, és bàsic. Si la dona no torna a la natura, la perdrem tota. Només has de veure com ha funcionat fins ara, el què ha passat al llarg de la història. Les dones eren les que cuidaven el bosc, li tenien molta estima i hi havia una relació molt especial basada en l'equilibri. Però tot això s'ha perdut. Ara sembla que sigui més important extreure rendiment del bosc, a qualsevol preu, que no pas cuidar-lo. En podem veure exemples a tot el territori.

De fet, podríem deixar de parlar d'homes i dones, i podríem parlar d'energies. Tots tenim energia femenina i energia masculina dins nostre. Però moltes vegades la tenim descompensada. És evident que l'energia masculina ha eclipsat l'energia femenina, per molts motius, però hem de tornar l'equilibri.

Feu plantacions, però a través de diverses accions. Quins són els projectes que dueu a terme?

Primer de tot vam començar tenint un producte físic. De fet, l'associació se sostenia de les aportacions econòmiques de les vendes dels productes. I al llarg d'aquests dos anys de l'existència de l'associació, han passat moltes coses. Vam observar que tant la gent com les marques tenien altres necessitats, així que, al llarg d'aquest camí, hem anat impulsant altres propostes que crèiem que són molt útils per totes aquelles persones que volen ser més sostenibles de manera personal o a través de la seva marca.

Llavors, vam acabar tenint productes una mica diferents d'aquells físics, com és el cas del  Segell Compensa.

De què tracta aquest segell?

El segell Compensa ofereix l'oportunitat a totes aquelles persones que tenen un lloc web, un blog o un espai en línia, de posar el seu granet de sorra per frenar el canvi climàtic plantant arbres per compensar el seu consum energètic en la xarxa.

Hem de tenir en compte que qualsevol consum energètic, carregar el mòbil, endollar l'ordinador, es correspon amb una sèrie d'emissions de CO2 alliberades. Existeix una unitat de relació entre una cosa i l'altra. Si entenem això, llavors podem arribar a entendre que les coses que estan al núvol, que no és més que un macroedifici brutal ple d'ordinadors que s'han d'anar refrigerant, estan consumint moltíssim. Així que, aquest segell el que fa és compensar aquestes emissions de CO2 provocades per pàgines web.

"El Segell Compensa anivella, amb plantacions, les emissions de CO2 provocades per les pàgines web".

D'alguna manera, publicant aquesta entrevista estem emetent CO2.

Els primers estudis que deien això es van publicar fa més de quinze anys pel físic Alexander Wissner-Gross de Harvard. Llavors hi havia més blocs que pàgines web, i hi havia diverses maneres de calcular quanta energia necessita un lloc web segons el pes, les imatges, el contingut, etcètera. En aquest estudi s'estipula que un bloc amb 10.000 visites al mes consumeix uns 3,5 kg de CO2. I, de mitja, un arbre a Anglaterra absorbeix 5 kg. Així que, si plantéssim un arbre per bloc, les emissions de CO2 es podrien compensar.

Nosaltres vam extrapolar aquestes conclusions i ho vam passar a vegetació de la península Ibèrica, ja que a Creadoras de Bosques plantem en tot aquest territori. Vam veure que la compensació d'emissions era semblant així que vàrem mantenir la proporció. Hem de tenir en compte, però, que es tracten d'arbres adults, i el que plantem nosaltres és alvèol forestal. Però vam acabar estipulant un nombre d'arbres per pàgina web que compensés l'emissió de CO2 aproximada a mitjà termini.

Teniu altres projectes interessants com el ReNaturalizate.

És una proposta de comunitat de marques conscients que, per la seva activitat, posen el seu gra de sorra en un món amb un futur més verd, real, sostenible i en femení. Són empreses que tenen darrere uns valors molt clars de comerç de proximitat, d'articles fets a mà, amb certificats de sostenibilitat o eco, etcètera. Per formar part d'aquesta comunitat ha de complir tres línies bàsiques de consciència ambiental, de producció local, ètica i artesanal i de coherència.

En aquest cas, nosaltres afegim el que anomenem la capa verda. Elaborem uns petits sobres pensats per la creació de massa forestal amb mescles de llavors autòctones, d'interès ecològic, i especialment pensades per a la península Ibèrica. Per tant, a dins del mix, sempre hi haurà arbrat, arbustives i herbàcies. Són els tres estrats que elaboren l'evolució correcta d'un bosc. Amb aquests sobres les marques fan arribar els seus valors green, tot animant a plantar i crear més espais verds, o de natura, a les seves clientes.

A més, teniu altres campanyes verdes.

Hi ha l''Acció 1+1'. Hi ha marques que volen col·laborar amb nosaltres de manera directa, així que per cada venda que fan, per cada nova persona subscriptora, per cada nova clienta, nosaltres plantem un arbre. Òbviament, no plantem per cada moviment. A més, no es pot plantar en qualsevol moment de l'any. Només es pot plantar a la tardor i a l'hivern simplement per un tema de supervivència de la plantació. Així que, quan tenim diverses aportacions per una mateixa acció 1+1, els recopilem i fem la plantació.

En el cas de 'Bosques con Nombre' són plantacions úniques, concretes per a una sola marca. En aquesta acció l'aportació no és oberta, és consolidada de, com a mínim, 600 euros, una quantitat que és la necessària per plantar cent individus. El més divertit és que l'empresa és qui tria el nom que ha de rebre aquesta plantació única.

Com es decideix on es fa la plantació?

Parlem amb entitats del territori o propietaris que els sembli bé fer una plantació a canvi que ens ajudin a fer el seguiment durant el primer any. Hi ha un munt de plantacions, sobretot al llarg de les carreteres, que estan amb el seu protector, el seu tutor, però que estan totes mortes. Per què?, perquè ningú s'ha preocupat que es regués durant el primer any. És una cosa que nosaltres deixem claríssim que s'ha de fer, i per això assignem persones guardianes. Si no es fa això, tot l'esforç no servei de res. Hi ha gent a la qual li és igual, però no a nosaltres.

Quin és el perfil de persones que participen en les vostres plantacions?

Les plantacions estan obertes a tothom, a no ser que ens demanin fer plantacions tancades, com en el cas d'empreses privades que vulguin fer una plantació en un espai que tinguin, però amb els seus propis treballadors. Però a les que són obertes, tothom qui vulgui venir a sembrar està convidat. I no només dones! Moltes famílies venen a plantar amb nosaltres. No som excloents.

Quins reptes us marqueu com a entitat?

Arribar a més públic. Ens funciona molt bé el boca-orella, però veig que hi ha tanta feina a fer que tant de bo hi hagi més entitats com la nostra. També ens agradaria que hi hagués alguna eina per poder fer aquesta acció d'educació a més persones. Volem que tothom pugui plantar un arbre. M'agradaria que totes les persones poguessin plantar un arbre a prop de casa seva i que el poguessin veure créixer. No és només una acció de plantació, és una acció de seguiment, de veure com aquell individu evoluciona, com tu a la vida. Ell hi serà quan tu marxis.

També m'agradaria fer una crida a les dones que tenen coneixements antics, que pensen que no interessen a ningú, perquè els comparteixin. Allò que la iaia feia i no saps ven bé perquè, o el que li funcionava a ella però a tu no, que ens ho expliquin. Volem ser un altaveu d'aquest coneixement que s'està perdent o que, en molts casos, ja s'ha perdut.