Què són les Comunalitats Urbanes?

Comencen a caminar les primeres Comunalitats Urbanes. Us donem totes les claus sobre el que són i per a què serveixen.

Què són

Són 22 estructures comunitàries per enfortir les xarxes i impulsar l'economia social, i s'han format com a grups d'intercooperació d'almenys cinc entitats cadascun repartits per barris i ciutats de tot el territori.

Parteixen d'una diagnosi de necessitats de l'entorn i han de fer diverses tasques de divulgació i sensibilització, de creació i desenvolupament de béns comuns, i d'ajuda i suport mutu a través de l'acció comunitària. Cada comunalitat defineix els seus eixos de treball segons la diagnosi, i també concreta els col·lectius als quals es vol adreçar.

D'on venen

És una iniciativa del programa d'economia social del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat que ha obert una línia de subvencions bianuals per a agrupacions, associacions, cooperatives, empreses de l'economia social i solidària i administracions.

Es posa en marxa per enfortir la xarxa econòmica urbana de proximitat a barris i ciutats per tal de revertir els efectes de la pandèmia i impulsar nous projectes d'ajuda mútua de la mà del teixit veïnal i associatiu.

Quines hi ha en marxa

La Comunalitat de Tarragona, la de Vic, la de Terrassa i la de Sants, entre d'altres, ja han fet l'acte de presentació.

Quins objectius té cadascuna?

Totes les comunalitats han escollit els seus àmbits de treball segons l'entorn i l'expertesa de les entitats, que recollim a continuació:

• Barri Futur (Terrassa): economia cooperativa, de proximitat i feminista, cultura lliure i comunitària, i teixit veïnal.
• Calafell entre la terra i el mar (Calafell): connexió entre entitats, empreses, administracions i persones per donar a conèixer recursos, i millorar l'economia interna i el sentiment de pertinença posant en valor la feina artesanal, els béns comuns i el patrimoni històric.
• Comunalitat urbana Amposta: reconquesta dels béns comuns físics en l'espai públic i dels béns comuns relacionals, enfortir la sobirania a través de l'impuls de les comunitats energètiques i l'acompanyament de projectes.
• Comunalitat urbana de Sants, Sants Badal, Hostafrancs i la Bordeta: promoció del desenvolupament socioeconòmic local, comunal i transformador a través de la creació i consolidació de xarxes.
• Comunalitat Urbana de Tarragona: comerç local i consum conscient, economies comunitàries i transició ecològica, ciutat amable i cures, treball digne i feminismes, i esports i cultura.
• Comunalitat Urbana del Güell: desenvolupament de l’economia social, solidària i de proximitat des de les connexions amb els béns comuns relacionals i enfortir l'enxarxament a través de tres eixos, que són joves, hortes i cures.
• Comunalitat Zona 09 Lleida: cultura, esports, inserció laboral de joves, i creixement i participació.
• El remei és la comunalitat (Vic): cohesió social i igualtat d'oportunitats, habitatge i gestió d'espais públics i comunals, ocupabilitat i emprenedoria col·lectiva.
• Enfortint l'ajuda mútua i la intercooperació urbana per la sostenibilitat de la vida a Manresa: comerç de proximitat, agricultura i alimentació urbana i periurbana i acció climàtica, economia de cures i feminista, economia creativa, i gestió cívica i moviment veïnal.
• Fet a Salt, fet per Salt: producció local i gestió local a través de projectes d'ajuda mútua.
• Comunalitat el Prat de Llobregat: participació del comú, economies comunitàries i feministes i la mutualització de necessitats, i les connexions comunitàries.
• Comunalitat Reus Sud: sobirania energètica, alimentària, residencial, de cures comunitàries i cultural.
• Comunalitat Urbana Nou Barris: xarxes de suport mutu, comerç de proximitat, comunitats de veïnes, comunitats energètiques fotovoltaiques, xarxa comunitària de serveis de telecomunicacions, i la moneda REC com a eix transversal.
• Districte Cooperatiu d'Innovació Digital de Sant Feliu: creació d'un espai de referència, desenvolupament de l'associació Sant Feliu ESS Digital i trencament de la bretxa digital.
• Economia Transformadora i d'Impacte Col·lectiu a Ciutat Vella: espai públic i participació, alimentació i suport mutu, i habitatge i cooperació.
• La Comunalitat de Valls: rehabilitació d'habitatge i locals comercials i promoció de masoveria, abastiment agroecològic, comerç local de proximitat, serveis basats en l'ajuda mútua, suport a les tasques de la llar per al bon veïnatge, serveis esportius comunitaris, atenció a la salut mental per a joves i dones, comunitats energètiques locals, i serveis de telecomunicacions publico-cooperatius-comunitaris.
• La Florida s'aveïna: cultures subalternitzades, comuns urbans i ESS; migracions, cures i comerç local; i agroecologia i ecofeminismes.
• Perifèriques_Sant Andreu: sobirania alimentària, comunitats energètiques i reaprofitament de recursos urbans; i cures, comunitats d'aprenentatge i cultura comunitària com a eixos transversals.
• Populus Labora (Ripollet): construcció de relacions i de projectes d'ajuda mútua entre els béns urbans, dinamització i activació d'aquests i divulgació dels seus valors, a més de fer créixer un sistema econòmic local basat en el mercat social.
• Inclusió social i econòmica en la xarxa comunal de Badalona Sud: escolarització i èxit educatiu, habitatge i gestió intercultural de l'espai públic, i inserció laboral i dinamització econòmica.
• Impulsant una Comunalitat urbana activa i transformadora a Sant Cugat del Vallès: impulsar l'ajuda mútua i cooperació a través de la creació d'un obrador
  comunitari amb espai per emmagatzemar compra col·lectiva i elaboració de productes alimentaris, el desenvolupament d'un Centre de recepció i emmagatzematge de paqueteria pel seu repartiment dins del municipi amb vehicles no contaminants, i un espai per desenvolupar oficis de manteniment i
  reparacions de bicicletes, patinets, cargo-bike i utensilis.
• Comunalitat del Poble-sec de Barcelona: entre d'altres, la inserció sociolaboral, l'impuls de projectes de dones i persones amb identitats de gènere dissidents i d'iniciatives en l'àmbit de les cures, Ia intercooperació i l'enxarxament, l'ajuda mútua i la generació d'un espai d'intercooperació entre els projectes de restauració cooperativa al barri, així com la creació d'un espai de trobada entre les comunalitats del Raval i del barri de Sants.

Quines entitats hi ha implicades

Hi ha associacions, cooperatives, agrupacions i administració, depenent del teixit associatiu i veïnal de cada territori. Hi ha una oficina tècnica que coordina La Hidra Cooperativa i es fan trobades puntuals de totes les comunalitats.

Reptes

Algunes de les entitats que hi participen admeten que els indicadors que s'han de complir per justificar les subvencions són exigents. En relació a la coordinació del grup, cal atenció per no duplicar tasques amb altres entitats o d'altres estructures comunitàries com els ateneus.