Juan Antonio Gómez: “El principal canvi a afrontar és que res és estable ni previsible”

Què podrem trobar al taller ‘Responem al canvi’ a l’Escola d’Estiu del Voluntariat (EEV)?

Podreu trobar sobretot eines i pràctiques que podem aplicar en qualsevol entitat per fer una millor gestió del canvi i sobretot poder generar una cultura de treball de “benvinguda al canvi”. Avui en dia ja no és suficient amb tenir una bona actitud davant el canvi.

Necessitem eines, pràctiques i metodologies que ens ajudin a coordinar, assumir i interioritzar aquests canvis. Fins i tot noves eines que ens permetin donar la benvinguda als canvis de forma que les resistències siguin zero i que les persones quasi estiguin desitjant que arribi un canvi per tal d’utilitzar-lo per poder aportar més valor i donar millors serveis a les persones que atenem.

Quins són els principals canvis que han hagut d’afrontar les entitats els darrers anys?

Sembla redundant, però el principal canvi és acceptar que el canvi és la nova normalitat i que el passat no tornarà. A partir d’ara ja no és qüestió de mirar al passat i intentar comprendre’l. No és suficient. Ja no és qüestió d’aprendre de la pandèmia, de la guerra a Ucraïna o del canvi mediambiental. No és suficient. El principal canvi que hem hagut d’afrontar les entitats és que ja res és estable ni previsible.

Quina nota treuen les entitats en la gestió del canvi?

Tots estem fent el millor que sabem i podem, amb el que probablement la nostra “nota” actual és molt alta. Hem fet meravelles, quasi miracles, amb el que hem viscut els últims dos anys.

L’important ara és quina nota volem treure a les properes “onades de canvi” que han d’arribar. Onades que avui no podem preveure, que arribaran de sobte. La nostra nota futura dependrà de com ens preparem avui.

Quins són els reptes de les entitats a l’hora d’adaptar-se als canvis?

El primer repte és pensar que per ser una entitat social o sense afany de lucre el sistema serà més permissiu amb nosaltres i s’adaptarà per assegurar la nostra supervivència. Hem d’oblidar aquest tipus de pensaments i trencar les nostres dependències amb organismes públics, privats o empresarial. Hem de ser interdependents.

El segon repte és el desenvolupament d’una forta necessitat de canviar. Hem de crear dins de l’organització un sentiment d’urgència respecte al fet d’aprendre eines i metodologies d’adaptació al canvi. Formes de fer diferents de les que tenim actualment. De vegades ens agafem massa fort a allò que ja sabem i al que ens ha funcionat als darrers 10 o 20 anys, i el món ha canviat. El que ens va servir i ens va ser súperútil fa només 3 anys, és possible que ara ja ens sigui inútil.

Més reptes?

El tercer repte és la humilitat. Davant de l’orgull de “saber-ho tot” o de “voler tenir la raó” per sobre d’ajudar a l’organització a créixer fins i tot en temps de crisis. El quart repte és el coratge. Coratge per arriscar. Coratge per provar noves formes de fer. Coratge per deixar el control i començar a treballar per “reflexió i adaptació”.

Quines eines poden ser pràctiques per les entitats?

Hi ha una sèrie d’eines que es van desenvolupar fa ja 20 anys conegudes com a pràctiques, entorns de treball i eines Agile.

Existeix un decàleg de l’adaptació al canvi?

Hi ha un decàleg de principis de treball que fomenten l’adaptació al canvi i fins i tot promouen aprendre a donar la benvinguda al canvi. El veurem al taller.

Cal cedir als canvis? Una entitat s’ha de resistir a canviar en funció dels seus valors i la missió?

Als canvis no s’ha de cedir ni resistir-s’hi. S’han de saber utilitzar estratègicament i treure el màxim de profit en benefici de la missió de l'entitat. Ara bé, això implica molt bons hàbits de treball com la reflexió, la creativitat i la cultura d’experimentació.