Música per acompanyar i contribuir a la cura

Els camins de la Núria Bonet, la Dul Vallvé í i l’Àngels Pagans es van trobar en el moment just. A totes tres les unia la passió per la música i l’experiència en l’àmbit de l’educació, i després de coincidir en un màster de musicoteràpia, van aventurar-se a posar en marxa el seu projecte comú. “Mentre fèiem pràctiques en hospitals, vam veure tots els efectes importants que té la música en la salut emocional dels infants i vam decidir crear una associació per poder-ho estendre i així ajudar el màxim de persones possible a través de música”, explica la Núria Bonet Julià. 

Aquella idea compartida es va materialitzar en l’associació Ressò de Musicoteràpia, una entitat sense ànim de lucre que va néixer el 2005 per atendre de forma multidisciplinària persones amb necessitats físiques, cognitives i socioemocionals mitjançant la música, la dansa i l’art, amb l’objectiu de proporcionar-les un benestar físic i emocional. 

D’aleshores ençà, l’associació ha anat creixent any rere any i estenent les activitats i serveis que ofereix. Avui, duu a terme la seva tasca en hospitals, amb especial atenció a la infància, centres educatius i llars, entre altres, i atén un ampli ventall de persones per millorar el seu estat des de molts i diversos àmbits. A banda, també ha treballat en el camp social, per exemple, amb persones sense sostre.

Una teràpia sense contraindicacions assequible per a tothom

És ben sabut el poder que atresora la música per canviar l’estat d’ànim de les persones. En el cas de la musicoteràpia, parlem d’una disciplina, sovint encara desconeguda, que treballa a partir de la utilització científica i sistemàtica de la música en un procés interpersonal que facilita canvis de conducta i contribueix al benestar d’aquelles persones que pateixen problemes físics, cognitius i socioemocionals, entre altres.

En aquest sentit, nombrosos estudis científics han fet paleses les propietats terapèutiques de la música a diferents nivells, com el biològic, el fisiològic, el social i l’espiritual; i avalen l’aplicació de la musicoteràpia en àmbits com el de la salut, l’educació o el social.

“La música és l’eina que emprem per donar resposta a les necessitats emocionals, psicosocials i físiques que presenti la persona; i alhora és un llenguatge que ajuda a potenciar l’expressió de les emocions i crear espais de confiança per superar adversitats”, detalla la Dul Vallvé Cordomí, iniciadora de Ressò.

A més, és una teràpia assequible i beneficiosa per a tothom, com destaca la Núria: “no té contraindicacions ni efectes secundaris, ni tampoc representa cap esforç per a la pacient perquè no és una teràpia invasiva ni dolorosa”. En canvi, sí que toca les emocions i ofereix recursos per promoure una experiència positiva en tots els sentits a qui la rep.

Musicoteràpia als hospitals: l’essència de la tasca de l’entitat

En el cas de l’associació, la seva dedicació primordial s’enfoca a l’aplicació de la musicoteràpia en infants hospitalitzats amb malalties greus. En aquest àmbit d’actuació destaca el projecte XARXA, adreçat principalment a infants hospitalitzats crònics i de llarga estada, que l’entitat duu a terme des dels seus inicis a l’Hospital Sant Joan de Déu i s’ha anat ampliant a altres centres com l’Hospital de Sant Pau i el Parc Taulí de Sabadell, entre altres. 

Cada any, atén més d’un miler d’infants de zero a divuit anys ingressats a diferents unitats hospitalàries, des de pediatria a cirurgia, oncologia i Unitats de Cures Intensives (UCI). Sempre fent equip amb les professionals dels hospitals i, sovint, en col·laboració amb altres entitats com la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.

“Atenem les diferents etapes de la vida dels infants, des del moment de néixer fins a, també, el moment de morir; en aquest sentit tenim un projecte que fem musicoteràpia a domicili amb infants que estan en final de vida”, apunta la Núria Bonet. La seva tasca ajuda a millorar l’estat físic, la tolerància al dolor i els tractaments mentre dura la malaltia, així com a potenciar les habilitats emocionals, socials i educatives per contribuir al desenvolupament integral dels infants malalts i alleugerir el seu tràngol.

Les teràpies que ofereix Ressò estan fetes a mida per adaptar-se a les necessitats concretes i l’interès de cada pacient. “Lògicament, no és el mateix treballar amb un infant de tres anys que està ingressat a una unitat  oncologia que una jove de setze que presenta un problema neurològic i no té mobilitat, el que fem amb cadascú serà diferent, tot i que hi ha patrons que es poden aplicar en diferents casos”, remarca la Dul. 

Durant aquestes sessions, són les pròpies pacients les que fan música en viu com a recurs principal de la teràpia, en tant que inclou activitats rítmiques i melòdiques com la cançó, l’audició, el moviment, la interpretació musical, la improvisació i la creació. “És important que sigui l’infant qui faci la música perquè l’ajuda a expressar-se, no és el mateix que estigui passiu o que estigui creant la seva pròpia música amb un violí o un xilòfon, per exemple”, agreguen les iniciadores de Ressò.

Beneficis per a pacients, famílies i professionals

Els beneficis de tot plegat són immediats i es poden veure en el mateix moment de la intervenció, que sempre cerca un objectiu concret en funció de la necessitat que tingui l’infant. “Es poden veure inclús en els infants que estan monitoritzats, les seves constants reflectides a la pantalla indiquen que l'estrès i la freqüència cardíaca baixen, senyal que l’infant està més relaxat i tranquil; és a dir, durant aquella estona gaudeix i experimenta un benestar”, expliquen des de l’associació. 

A banda, el poder de la música també ajuda a humanitzar l’entorn i trencar les dinàmiques de l’hospital, millora l’ambient sonor i proporciona vivències enriquidores que repercuteixen de manera molt positiva en contextos que, sovint, són molt durs. 

De fet, les pacients no són les úniques beneficiades per les teràpies, que també reverteixen positivament en els pares i mares dels infants. “La musicoteràpia també és un recurs per a les famílies, en ambients on es pateix molt perquè parlem de malalties molt llargues, que requereixen ingressos periòdics i constants, com passa a les unitats d’oncologia; el fet que els pares i mares vegin que, almenys durant una estona, els infants canvien d’estat anímic també és molt beneficiós per a ells i elles”, destaca la Núria Bonet.

Igualment, les sessions també actuen com un suport important per a les professionals dels hospitals i faciliten la seva tasca, atès que les pacients no reben el tractament de la mateixa manera.

“La musicoteràpia no cura, però contribueix a l’hora de fer cura i millora la recepció del tractament; si les pacients estan més relaxades i tranquil·les, tot va més rodat, per a les professionals és més fàcil fer la seva feina i d’alguna manera tot va més rodat; per posar un exemple, una punció lumbar feta amb la introducció de música que calma el pacient fa disminuir el patiment tant de l’infant com de la infermera”, valora la Dul Vallvé.

Per a les terapeutes de l’associació, tot i que són professionals i estan acostumades a treballar en contextos difícils, tampoc és senzill afrontar segons quines situacions. Per això, habitualment treballen en parelles, com una manera d’enriquir les sessions, però també com a suport emocional entre elles. A més, compten amb l’acompanyament dels equips de psicologia dels hospitals on duen a terme la seva feina. 

Seguir batallant per reivindicar la musicoteràpia

Més enllà de l’aplicació de la musicoteràpia als hospitals i amb persones que pateixen alguna malaltia –també tenen un projecte amb persones afectades per la síndrome de Rett–, des de l’entitat també tenen experiència en el camp social. Per exemple, van treballar durant un any amb persones sense sostre de la mà de la d'Arrels Fundació I els resultats també van ser molt positius.

“Va ser fantàstic, perquè la música té un poder de socialització excepcional, i persones que compartien espais al carrer i mai s’havien conegut o dirigit la paraula, a través dels tallers que vam fer es parlaven, es coneixien i es respectaven”, diu la Núria, que destaca la recuperació d’habilitats socials i el guany emocional i d’autoestima que va suposar per a aquestes persones les sessions de musicoteràpia. 

Amb tot, la Núria i la Dul sovint encara es veuen en la tessitura d’haver de reivindicar la seva feina i lluitar pel reconeixement de la musicoteràpia a tots els nivells, també econòmic: “per la música ningú vol pagar mai”, expressa la Núria. 

Elles sempre treballen amb la màxima professionalitat per fer veure que la musicoteràpia és eficaç, com avalen nombrosos estudis científics, i és una teràpia com tan vàlida com qualsevol altra. “En aquest sentit queda molta feina per fer, hi ha molts estudis que demostren que la musicoteràpia millora l’estat dels pacients i provoca canvis; no obstant això, hem de continuar treballant i batallant molt perquè es reconegui”, reblen.