Tres de cada quatre persones amb paràlisi cerebral han patit alguna discriminació

Manca de recursos i de personal de suport en l’àmbit educatiu o preus cars de les entrades per a persones amb mobilitat reduïda en la majoria d’oferta cultural són dues de les moltes situacions quotidianes en les quals les persones amb paràlisi cerebral es troben discriminades. Un estudi d’Aspace, la Confederació de Persones amb Paràlisi Cerebral, hi posa dades: el 76% han patit vulneració dels seus drets en algun moment.

“Les discriminacions se succeeixen en tots els àmbits. En l'àmbit educatiu i formatiu es pot produir una doble discriminació per manca de recursos i de personal de suport. També hi ha hagut casos a l’ESO i en cicles formatius on a les persones amb paràlisi cerebral, en finalitzar els estudis, no els donen el títol per haver-los adaptat el currículum o no poder fer algunes competències”, diu la representant de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral (FCPC) al consell rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), Vanessa Fuentes.

L'estudi ‘Percepció social de la discriminació de les persones amb paràlisi cerebral’ s'ha elaborat a partir d'una enquesta feta a més de mil persones (quatre-centes tenen paràlisi cerebral, més de dues-centes són professionals d’atenció i unes quatre-centes són familiars).

La federació ECOM, la màxima representant de la discapacitat física i/o orgànica de Catalunya, va denunciar fa unes setmanes que és l’administració pública qui més discrimina les persones amb discapacitat física. Ara, l’estudi d’Aspace també ho apunta: hi ha vulneració de drets en l’àmbit formatiu i també, per exemple, en la manca d'accessibilitat a tràmits administratius i comunicativa que impedeix a les persones amb paràlisi cerebral poder realitzar la gestió sense ajuda i de forma autònoma.

La relació amb les administracions no és fàcil. “Hi ha una vulneració en quant a drets de comunicació -indica Fuentes-, perquè moltes vegades les persones amb paràlisi cerebral necessiten sistemes alternatius de comunicació i no totes les persones de l'administració estan preparades per entendre-les”. “És cert que s'ha creat la figura del facilitador -hi afegeix-, però no cobreix totes les necessitats. Per exemple, no pots posar una denúncia o queixa sense aquest sistema de comunicació augmentativa”.

El cas de les dones

Fuentes també destaca de l’informe que les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminació de gènere i alhora de diversitat funcional. “Això es fa palès sobretot -diu- en l'àmbit laboral quant a salari i per posició”. La situació de pluridiscapacitat situa sovint les persones amb paràlisi cerebral en una posició de gran vulnerabilitat social i més a les dones, que també pateixen discriminacions per raó de gènere.

La representant de la FCPC al consell rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat explica que s'està treballant mitjançant grups de treball d'usuaris i entitats per dur les conclusions a les administracions i demanar que actuïn per fer una societat més accessible i igualitària. També volen treballar la difusió i coneixement dels drets, perquè una altra de les conclusions de la investigació és que el 58% de persones enquestades afirmen que no els coneixen.