Social

10 dones que lluiten pels drets humans a diferents parts del món

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
  • Moltes d'aquestes dones formen part o dirigeixen diferents organitzacions sense ànim de lucre
    Moltes d'aquestes dones formen part o dirigeixen diferents organitzacions sense ànim de lucre. Font: Freepik.
  • Algunes d'elles estan perseguides i amenaçades per les seves accions en defensa dels drets humans.
    Algunes d'elles estan perseguides i amenaçades per les seves accions en defensa dels drets humans. Font: Freepik.

Històricament, les dones i persones d'identitats dissidents han estat protagonistes de la lluita per la pau i la defensa dels drets humans. 

Noms com el de la pakistanesa Malala Yousafzai, que lluita pel dret a l’educació de les nenes i les dones; el de la liberiana Leymah Gbowee, que va aconseguir l’any 2003 la fi de la Segona Guerra Civil Liberiana; o el de la iemenita Tawakul Karman, fundadora el 2005 del grup Dones Periodistes Sense Cadenes, són alguns dels més coneguts en relació amb la defensa dels drets humans per part de dones activistes.  

No obstant això, hi ha moltes altres a diferents parts del món lluitant per diferents causes i enfrontant-se a diversos conflictes. Algunes d’elles, fins i tot, es troben perseguides i amenaçades per les seves accions, amb la qual cosa esdevé més necessari que mai fer visible la seva tasca.

1. Lina Maria Espinosa és advocada i defensora dels drets dels pobles indígenes i del territori. Al llarg dels deu anys que fa que treballa en això, ha acompanyat pobles a l'Equador, Colòmbia i el Perú per lluitar contra les indústries extractivistes a la selva amazònica. També forma part de l’organització Amazon Frontlines i és una de les fundadores de l’Aliança de Drets Humans de l’Equador. Malauradament, els últims anys ha hagut de denunciar estigmatització i amenaces de mort.

2. Freshta Karim és defensora dels drets de la infància, fundadora i directora de l’organització sense ànim de lucre Charmaghz, una biblioteca mòbil a Kabul (Afganistan) per alfabetitzar els nens i nenes de la ciutat que han perdut l’accés a l’educació a causa de la guerra. L’autobús compta amb cinc-cents llibres en dari, paixtu i anglès, i amb un grup de persones voluntàries que viatgen en ell per ensenyar els infants a llegir.

3. Sahar Francis és advocada i fa més de dues dècades que es dedica a la defensa dels drets humans de la població palestina. Des del 2006, dirigeix l’associació Addameer, que dona suport legal i jurídic a les preses i als presos polítics de Palestina detinguts a presons israelianes o bé detinguts per l’Autoritat Nacional Palestina. El 2021, l’organització de Sahar Francis va ser declarada ‘terrorista’ per part del ministre de defensa israelià Benny Gantz. Ella va declarar: “Si defensar durant trenta anys els drets humans és terrorisme, és un honor ser terrorista”.

4. Vitalina Koval es va donar a conèixer per ser coordinadora d’un centre comunitari LGTBIQ+ a Uzhgorod (Ucraïna). El 2018, l’activista va rebre atacs per part d’un grup d’extrema dreta anomenat ‘Karpatska Sich’ per defensar els drets del col·lectiu durant una manifestació celebrada el 8 de març. Amnistia Internacional va donar-li suport, ja que a la investigació no s’estava considerant que es tractés d’un crim d’odi. Avui dia, ha aconseguit establir tres refugis per a persones LGTBIQ+, pels quals demana suport econòmic a través de donacions.

5. Justyna Wydrzyńska s’enfronta actualment a tres anys de presó per defensar el dret a l’avortament a Polònia, un dels països europeus més restrictius en relació amb aquest tema. Ella és fundadora del col·lectiu activista Abortion Dream Team, que lluita contra l’estigmatització i facilita informació a les dones que volen avortar de manera segura. Actualment, s’estan recollint signatures per demanar a les autoritats que retirin tots els càrrecs.

6. Wu Rongrong és una activista que, juntament amb altres quatre companyes, va organitzar el 2015 una campanya contra l’assetjament sexual al transport públic xinès. Per aquest motiu, van ser detingudes i empresonades durant un mes. Wu Rongrong també és treballadora social i psicòloga, i ha format part de dues organitzacions que defensen els drets humans i la justícia social: Aizhixing i Yirenping.

7. Sultana Khaya és presidenta de l’organització Lliga de Defensa dels Drets Humans i contra el Saqueig de Recursos Naturals, activista per la defensa del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí i membre de la Instància Sahrauí contra l’Ocupació Marroquina (ISACOM). A més d’haver patit múltiples agressions i abusos sexuals per part de les forces de seguretat marroquines el 2021, va ser arrestada de manera il·legal, juntament amb la seva família, el novembre del 2020. Amnistia Internacional encara recull signatures perquè s’investigui aquesta situació.

8. Narges Mohammadi fa anys que demana la fi de la pena de mort a Iran, denuncia la violència policial del seu país i acompanya els familiars de les víctimes d’aquesta. Per aquest motiu, ha estat empresonada durant dotze anys per delictes relacionats amb la seguretat nacional i sotmesa a tortura. A més a més, se li ha negat repetides vegades el tractament mèdic que necessita. Encara avui dia es recullen signatures perquè pugui aconseguir la seva llibertat definitivament.

9. Johanna Izurieta Montesdeoca és una activista equatoriana que es defineix com a ‘lesbiana i transfeminista’ i que lluita des de fa molts anys per l’empoderament i els drets de les dones. Ha participat en un projecte d’Oxfam Intermón, de Ruptura 25 −el primer moviment feminista de l'Equador− i de la Fundació Yerbabuena com a coordinadora general, que forma part de la SlutWalk (mobilització en protesta per la violència sexual vers les dones).

10. María Teresa Blandón va sumar-se com a guerrillera quan tenia disset anys a la revolució sandinista de Nicaragua, el seu país. A partir d’aquell moment, va començar a lluitar contra la violència masclista i a favor dels drets reproductius i sexuals de les dones. Actualment, és docent i dirigeix el Programa Feminista La Corriente, una organització feminista que promou l’acció col·lectiva a l’espai públic.

Etiquetes

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari

Sobre els formats de text