Núria Jané: "Podem contribuir individualment a la Pau amb el nostre quefer quotidià i el nostre exemple"

Quina és la tasca que desenvolupa Lliga pels drets dels pobles?

A La Lliga dels Drets dels Pobles tenim com a objectius principals la transformació social, el foment de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans i dels pobles amb el propòsit d'aconseguir la justícia global. Som una entitat petita que basa el seu treball amb el voluntariat.

Per assolir els propòsits ens valem de la denúncia, la sensibilització, la recerca i la cooperació, tot integrant en totes les línies d'actuació la perspectiva de gènere. En la cooperació al desenvolupament volem crear lligams entre els pobles, denunciar les injustícies que pateixen els pobles més vulnerables i denunciar i incidir en els conflictes oblidats o de llarga durada.

I concretament en l'àmbit català?

Fomentem la formació crítica de les persones mitjançant la sensibilització. Això ho concretem en l'organització de cursos, cinefòrums, exposicions i tallers de contes a escoles, biblioteques i instituts per treballar la pau, l'equitat de gènere, la diversitat cultural, etc.

De quina manera la pau és un eix transversal a la vostra entitat?

Tot i que els conflictes sembla que no tinguin aturador, la Lliga incorpora la necessitat de pau en tots els seus treballs i activitats de sensibilització. La resolució pacífica dels conflictes és l'única forma d'aconseguir un món en una certa harmonia i evitar víctimes. Però el més important per nosaltres és el treball preventiu per evitar els conflictes.

Per millor incidència a favor de la pau, actuem en xarxa amb altres entitats i donem visibilitat sobre conflictes, sobretot els que no surten als principals mitjans de comunicació. Malauradament, d'aquests conflictes el món n'està ple i, tot i tenir un ull sempre obert sobre totes les crisis que es generen, ens concentrem sobre uns conflictes específics.

En quins programes o projectes treballeu en l'actualitat?

Tenim un projecte de cooperació a la selva Amazònica del Perú des de fa quasi trenta anys que es concentra a la conca del riu Paranapura, on viuen aproximadament 13.000 persones de l'ètnia Indígena Shawi i població riberenca mestissa.

També tenim un projecte a l'est de la República Democràtica del Congo (RDC) des de fa vuit anys amb la campanya 'Congo, perill de riqueses', ja que és la riquesa de recursos la que ha convertit les províncies de Kivu Nord i Kivu Sud en un territori castigat per les milícies estrangeres i locals que exploten il·legalment els minerals.

De quina manera doneu suport a la població de RDC?

L'any 2014 vam començar un projecte de cooperació a l'àrea de Butembo (Kivu Nord) per donar suport a tres associacions de dones congoleses que treballen per garantir atenció jurídica, mèdica i psicològica a dones agredides sexualment. Així mateix, el projecte també du a terme sensibilització sobre el terreny a diversos centres de secundària on es fa formació sobre drets humans i igualtat de gènere.

Quines fites han aconseguit les comunitats en aquests anys de feina feta?

Amb els anys s'ha aconseguit que les comunitats assoleixin un cert nivell organitzatiu i d'autonomia, que redactin plans de desenvolupament comunals, decidint elles mateixes les seves necessitats i prioritats, per després començar a crear projectes sostenibles.

Això es fa amb la implementació de tallers d'artesania, producció de xocolata, essències d'herbes remeieres, mobles, costura, etc. D'aquesta manera, estan creant una xarxa de producció i de comerç Sud-Sud.

Quina és la situació de la pau en aquest context de crisi global?

Avui en dia ens trobem en una situació molt complicada per resoldre els conflictes, però això mateix ens esperona per continuar treballant per la pau. El cas de la guerra a Ucraïna és només l'últim d'una llista enorme de conflictes pels quals poc o res s'ha fet.

Hi ha la guerra al Iemen, el conflicte entre Israel i Palestina, la RDC, les hostilitats latents a Síria, Iraq, Pakistan, Eritrea, Somàlia, Líbia i tants altres amb crisis internes entre ètnies, faccions religioses...

Creus que està augmentant la visibilitat de discursos bel·ligerants?

Sí. Es fan cada cop més visibles i els pressupostos en armaments de la majoria de governs augmenten vertiginosament. Tot això en detriment d'invertir en la dignificació del treball, l'educació, la sanitat o la cultura i erradicar les desigualtats, que sovint són en l'origen dels conflictes.

La pau és un objectiu que ha d'estar inserit en tot el treball d'incidència que duen a terme els col·lectius socials amb la intenció clara d'arribar a les institucions públiques i privades, parlaments i governs, món de l'economia i de les finances, etc. La pau és l'única via possible per la convivència dels pobles.

De quina manera podem contribuir individualment a la pau?

Com a individus amb el nostre quefer quotidià i el nostre exemple. Aprofitant les ocasions que tinguem per propagar la pau com l'eina essencial de convivència. És important, a més, contribuir donant suport a organitzacions i institucions que treballen activament per la pau i fomentar l'esperit de la Pau en el món educatiu.

I com a entitat què recomanes?

Incorporar en les nostres activitats la pau com a medicina preventiva de conflictes, treballar el consens entre les parts en desacord o enfrontades com a eina imprescindible per evitar-los. Tenir clar que el recurs a la violència destrueix vides, desestructura societats i allunya els pobles. Les ferides obertes, amb el temps, poden donar peu a nous enfrontaments.