Dones, migrades, i mares: quan la recerca de feina és una gimcana d'hostilitats

"Tinc una vida una mica difícil. Estic sola amb dos nens. La meva parella no pot venir per papers. Però estic tirant endavant, per ells i per una feina millor". La Marilin ha format part del programa Mums@work, en el qual participa l'Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD), que ofereix formacions i acompanyament a mares migrades per millorar la seva ocupabilitat.

Les mares migrades es troben en una intersecció de discriminacions entre les múltiples dimensions del racisme, i el gènere, un sistema d'opressió que discrimina especialment les persones que assumeixen rols reproductius com la maternitat i la criança excloent-les amb la falta de mesures de conciliació. El Mums@work empodera, per tant, aquestes condicions de mare, dona i migrada, i les capgira per reclamar-ne un lloc a l'entorn laboral.

"Per ser dona no t'agafen a qualsevol lloc, sempre acabes treballant en el sector de la neteja. És dur i, quan hi ha homes, els hi paguen més". A més, ser mare "et treu punts". En una entrevista en una coneguda franquícia els va canviar la cara quan els va dir que tenia dos fills: "Em vaig sentir humiliada".

A través d'aquest programa, va trobar una feina temporal i ara està estudiant un curs intensiu d'auxiliar d'administració a través del programa Comunitat Activa de la mateixa entitat. S'hi va apuntar esgotada després de dedicar-se a la neteja en una fàbrica que li va deixar seqüeles a l'esquena.

Al Mums@work van fer formacions i el que s'anomena 'job shadow', que és l'observació de diferents llocs de feina, i van anar a veure des de les diferents feines que es duien a terme en un hotel fins a l'elaboració de conserves a Espigoladors.

Més mesures de conciliació a les empreses

Quines mesures de conciliació tenen? És el primer que ABD pregunta a les empreses que visiten. Es troben que ofereixen flexibilitat horària i en l'elecció de vacances, especialment les empreses socials, però "no hi ha mesures fortes protocol·litzades i estan subjectes a les capacitats de negociació de cadascú". "Probablement si hi anessin elles soles no tindrien les mateixes possibilitats", opina Belén Masi, responsable del programa.

Per combatre aquesta desigualtat, Masi apostaria per un sistema de cures estatal en la línia del Projecte Concilia, de l'Ajuntament de Barcelona, que ofereix canguratge municipal en horari de tarda, un projecte útil però insuficient perquè encara no arriba a tots els barris i exclou els infants més petits o amb poca autonomia.

També veu urgent treballar la corresponsabilitat ja que moltes d'aquestes dones es troben soles ja sigui perquè la parella no hi és o perquè no assumeix les tasques de la criança. La Marilin subratlla la necessitat de tenir xarxa: "Puc treballar gràcies a la meva mare i les meves germanes".

ABD també acompanya i promou l'accés a l'ACOL, la subvenció del programa Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya que cobreix el salari de la persona treballadora sense documentació per tal de regularitzar la seva situació administrativa.

"És molt complexa la sol·licitud. Han d'haver estat aquí tres anys, fer uns mòduls, presentar antecedents penals que s'han de demanar al país d'origen, i hi ha prejudicis a les empreses per desconeixement", comenta Masi.

I és que el principal problema de les empreses "no és la remuneració" sinó "la falta de documentació".

Situació irregular i feina informal, els danys col·laterals

"Tenim moltes anàlisis i discursos, però el problema bàsic és la situació administrativa", explica Masi. I és que han hagut de reformular el projecte en veure que el 90% de les participants no tenien papers, i han transformat les primeres formacions en tallers especialitzats en Estrangeria i seguiments individuals.

"Està molt bé fomentar la conciliació, però sense NIE no fem res. La situació irregular impedeix la inserció. Fer un currículum no tenia sentit si no podien presentar-lo", diu.

Aquesta situació fa que moltes dones es vegin abocades a la feina informal, una realitat amb biaix de gènere que invisibilitza i desprotegeix moltes dones migrades. I aquest és el motiu pel qual algunes de les dones han abandonat el programa: "No li pots dir a una dona que aconsegueix una feina en el sector de la neteja o de les cures, avui has de venir que parlarem de conciliació".

Des d'ABD, han facilitat els trajectes amb transport públic i un espai per les cures dels infants, sense el qual les formacions haurien sigut "impensables".

Un projecte europeu i moltes realitats

Mums@work és un programa europeu finançat per European Union’s Asylum, Migration and Integration Fund i coordinat per Pro Arbeit, en el qual participa ABD i les entitats sòcies SYNTHESIS Center for Research and Education, Vital Aid Foundation, Cidis Onlus, i Réseau Européen des Femmes Migrantes.

Aquest ha permès que algunes de les participants anessin a La Haia a conèixer altres mares migrades en la mateixa situació amb motiu del Dia Internacional de les Mares. També han identificat divergències entre les participants dels diferents països, en part pels perfils diversos de les organitzacions.

"La migració no és un problema espanyol, però no arriba la mateixa quantitat de gent a Espanya que als Països Baixos", diu Masi. Mentre a alguns països, el problema de les participants era que tenien un títol universitari i no el podien convalidar, a d'altres, era l'idioma. Tot i així, la falta de documentació ha sigut una constant transversal.