Daus i fantasia escapant de les facultats

Un migdia qualsevol de principis de trimestre a la Universitat Autònoma de Barcelona. A l’Hotel d’Entitats hi ha moviment i els decibels mínims poden ser els d’un bar qualsevol al vespre. Entre els estudiants congregats hi ha un grup que es reuneix amb l’excusa de jugar a jocs de taula i de rol, després d’un dia de classes i treballs, predominen els que són ràpids i àgils.

Convocats pel Club de Rol de la UAB (CRUAB), els uneix el joc “però molta gent ve aquí per estar en companyia dels seus amics”, explica Jana de Sande, presidenta de l’entitat que compta amb pràcticament 30 anys d’activitat i un centenar de membres implicats.

Aprenentatge i tradició de joc a l’UAB

L’associació funciona amb un sistema de d’associació vitalícia, un format que els ha permès mantenir una vinculació amb els socis i sòcies després que aquests acabin els seus estudis. “En l’àmbit del rol és important tenir contacte amb altres entitats. A vegades falten ‘màsters’ i a més, aquí venim a passar-ho bé, no a tancar portes”, ratifica De Sande.

Els ‘màsters’ són aquelles persones que moderen i dinamitzen una partida de rol, cada joc té les seves normes, però no són una ciència exacta. De Sande concreta que “hi ha moltes maneres de ‘masterejar’, no hi ha una correcta, cadascú té la seva”, i posar-ho en comú, practicar i tenir jugadores experimentades a qui moderar és també un vessant formatiu per aprendre a exercir aquest rol.

No tot són partides curtes i per passar l’estona. Un cop al mes el CRUAB organitza les Nits Lúdiques, en què durant hores -han arribat a fer maratons d’un dia sencer-  es dediquen als jocs llargs i plens de detalls. Moments en què els jugadors i jugadores poden arribar a una autèntica simbiosi amb el seu personatge: “És un personatge que no soc jo, però soc jo. Entres tant en la història que empatitzes amb el teu personatge, t’afecta personalment”, confessa la presidenta de l’entitat.

Un campus universitari zombi

Qui també es posa en la pell del personatge, i no de manera figurada, són el col·lectiu Humans versus Zombis (HvZ). Aquest grup germà del CRUAB organitza activitats de temàtica zombi al campus de Bellaterra. “Hi ha molta relació, som col·lectius del mateix rotllo”, apunta Mireia Torroja, membre d’HvZ.

Aquest grup porta a la UAB les mítiques ‘survivals’ que es juguen arreu del món: simulacions en què els carrers d’un poble o ciutat es transformen en un escenari apocalíptic dividit entre humans desesperats per sobreviure i zombis afamats a la recerca de carn fresca.

Al joc –que pot ser un intensiu de tota una nit o bé una edició que s’allargui durant un mes- els morts vivents han d’abraçar als humans per alimentar-se i, de pas, convertir-los al seu equip; superant missions i proves per aconseguir la victòria del seu bàndol. Torroja recorda com d’especial va ser l’edició de l’octubre de 2021: “no podíem abraçar, com es feia normalment, però el sentiment de comunitat entre les persones que jugàvem es va fer molt gran, durant i després del joc”.

Rol a un edifici emblemàtic del segle XIX

La UB, al cor de Barcelona, tampoc es queda enrere. Després que la pandèmia de la covid-19 deixés l’associació Ludo UB amb pocs punts de vida, un grup va decidir mentre jugaven a cartes i bevien cervesa, que es presentarien per revitalitzar la junta de l’entitat. Berta Manzanas, presidenta des del novembre, explica que tot i que el canvi ha estat molt recent la junta entrant té “moltes ganes i motivació” per tirar endavant el seu propòsit: divertir-se jugant.

Cada dimecres es troben a l’Hotel d’Entitats de l’edifici històric de la UB. En ser un grup de fins a quinze persones, busquen jocs en què tots puguin jugar a la vegada. El llop, el domino, el Timeline, el Código Secreto, l’Exploding Kittens o el Jenga són els que més triomfen.

Ara hi ha 44 sòcies i socis actius, i el seu objectiu és continuar-ne sumant per tornar al nivell d’abans de la pandèmia. El boca-orella és la principal porta d’entrada, tant que aquest curs han començat a participar de l’entitat dos estudiants d’Erasmus. “Hi ha una barrera lingüística, però no impedeix que ens ho passem bé, i això és el que més ens motiva, que tothom ho gaudeixi”, explica Lluís Casanova, secretari de l’associació.

Els mou passar-ho bé amb els jocs, socialitzar i descobrir gent nova. A vegades, però, també descobreixen una cara desconeguda de la gent més propera. És el cas de la Ruth López, vocal de Ludo UB, que va arribar a l’entitat convidada pel seu cosí: “Vaig descobrir una altra cara del meu cosí, una part que teníem en comú sense saber-ho, tot i ser molt diferents”.