Pol Heras: "La cultura popular és una manera de descriure qui som i d’on venim"

Les noves generacions creixen allunyades de la cultura popular i del món del folklore, unes tradicions que, socialment, s’associen a comunitats de persones adultes i veteranes. La colla Joves Geganters de Manresa, abans coneguda com a Petits Mini Geganters de Manresa, va néixer el 2018 per demostrar que el jovent també vol vetllar per la divulgació de la tradició gegantera i per formalitzar la passió per a la cultura popular que les impulsores senten des de petites.

Actualment, compten amb una trentena de membres que, any rere any, treballen per participar en trobades geganteres d’arreu del territori, organitzar la seva pròpia reunió i, fins i tot, planificar tallers i activitats per fer més visibles aquestes tradicions pel jovent. L’Aura és la seva geganta principal, la qual representa una pagesa catalana, però l'entitat disposa de nou figures més. Hem parlat amb Pol Heras, membre i impulsor, per conèixer de prop aquesta associació.

D’on va sorgir la inquietud per formar la colla?

Les quatre fundadores ja ens coneixíem de la ciutat i la comarca, gràcies a trobades on havíem coincidit, o de tocar la gralla juntes. Compartim una passió en comú: els gegants. Cadascú, a casa seva, tenia un capgròs o un gegantó, que només el podíem fer ballar a casa o al parc del costat. Veient que teníem figures d’imatgeria festiva, vam pensar que seria una bona idea formar una petita colla amb els nostres gegantons.

De mica en mica, la implicació en el projecte va anar creixent. Vàrem començar a participar en sortides i va ser a través de les quals més persones ens van conèixer i es van interessar per la nostra tasca.

Quins són els objectius principals que mouen la vostra tasca?

Manresa compta amb imatgeria festiva que té referències més que centenàries. Això implica que les bèsties i els gegants es regeixen per un protocol més solemne i estricte, que no els permet sortir sovint. Tenen una manera específica de ballar i de col·locar-se. A nosaltres, ens agrada participar d’una manera més distesa: empaitar els infants amb els capgrossos, mullar-los… interactuar més amb el públic.

Volem gaudir sense la preocupació d’estar amb unes figures protocol·làries de l’ajuntament. A més, som conscients que entre el jovent hi ha molt poc interès i coneixement de les nostres tradicions.

Teniu pensada alguna acció per apropar-vos al jovent?

Una de les coses que ens agradaria tirar endavant és la conformació de tallers i activitats dedicades als joves per fer més visible la cultura popular i la tradició gegantera. No cal que s’involucrin, però que, com a mínim, tinguin un coneixement bàsic de les tradicions de Manresa i Catalunya.

"Treballem perquè les joves tinguin un coneixement bàsic de les tradicions de Manresa i Catalunya"

Compteu amb deu figures d’imatgeria festiva. Què en destacaries de cada una?

Les primeres de la colla van ser la Blanca i la Laia, dues gegantes reines construïdes pel taller Ventura&Hosta de la població gironina de Navata. Posterior a aquestes, es va afegir l’Índia, la tercera geganta reina que, juntament amb les altres dues, formen un grup de tres germanes. Tenim l’Estapirat, un pirata amb un garfi com a mà esquerra, i l’Espigat, un rei moro. Ells no estan tan actius perquè són gegants un xic més antics i no estan ben conservats.

Una de les figures més interactives és el capgròs Andreu, el fill de la Laia. Representa un jove pagès català i duu la Senyera a l’esquena. A l’estiu, mulla a la gent, persegueix el públic i té molt bona relació amb els infants, amb qui es xoca la mà, se saluda o es fa fotografies.

A part de gegants i capgrossos, també compteu amb bèsties.

Sí. Tenim una única bèstia, el bou. És interactiu, empaita i espanta el públic, especialment aquell que no li fan gaire gràcia aquestes figures de foc. Llença bengales des de les seves banyes. Està creat al Taller d'Escultura Casserras de Solsona. La nostra darrera incorporació és el Plomes, un mussol amb els braços mòbils que pot donar algun clatellot als assistents més despitat. Aporta gresca i alegria, i també llença aigua.

Finalment, tenim l’Aura, la nostra geganta principal, que representa una pagesa catalana. Duu un cistell on hi ha diferents elements de les estacions de l’any. És una figura única, construïda per en Toni Mujal.

Quin ha estat el vostre recorregut des dels inicis, l’any 2018?

El primer any va ser bàsicament de gestió i planificació. Com que ens vam formar al febrer, la gran majoria de colles ja tenien el calendari anual tancat, i no vam poder fer sortides. El 2019 ja vam participar en cercaviles de barris de Manresa i vam elaborar tallers per a escoles, però no va ser un any molt actiu perquè altres agrupacions es mostraven reticents a convidar als seus actes una colla recentment formada.

El 2020 vàrem aconseguir connectar amb més colles, però l’arribada de la pandèmia va ser un moment de sotrac i parada, just quan estàvem en el procés de creació de la nostra geganta principal, l’Aura, i planificant l’organització de la nostra primera trobada.

Com vau afrontar les dificultats de la pandèmia?

Gràcies als directes d’Instagram, vam coordinar algunes trobades virtuals amb altres colles formades per adolescents i joves, que també tenien gegants a casa. A partir del 2021, vam viure la represa de l’activitat. Aquell any vam participar en la trobada per la Ciutat Gegantera de Catalunya, a Tortosa, i ens van convidar per primer cop a una diada, a Malgrat de Mar.

A partir d’aquí, aquest 2022 hem realitzat sortides que teníem pendents del 2020, i hem pogut organitzar, per primer cop, la nostra pròpia trobada presencial al barri de Valldaura de Manresa. Aquest 2023 estem en procés de formalitzar-nos com a associació. A més, celebrem el nostre cinquè aniversari, pel qual volem dur a terme activitats especials i continuar visitant llocs de Catalunya per conèixer noves colles i entitats.

Quina valoració en feu de l’organització de la vostra primera trobada a Manresa?

La vam celebrar amb motiu de les festes del barri de Valldaura i vam tenir el suport de l’Associació de Veïnes, ens van donar un cop de mà amb l’arranjament de la cercavila, sobretot amb els tràmits de parlar amb la policia pel tall de carrers, per exemple.

Va ser un matí de juny i, de cara a aquest any, és el que canviaríem, ja que feia molta calor i no teníem tants refrigeris per poder abastir a tothom. La trobada va començar amb una plantada de bon matí a la plaça del barri, perquè la gent pogués conèixer amb més detall les històries de cada figura. La jornada va continuar amb la cercavila pel barri i amb la ballada popular.

Esteu satisfetes amb el resultat?

Moltes colles ens van felicitar per la bona organització que vam realitzar adolescents d’entre onze i catorze anys. Tothom ens va dir que va ser una trobada molt correcta i molt ben planificada.

Fem una valoració positiva i, de cara a aquest any, volem millorar sobretot amb tema refrigeri i menjar, perquè sigui més còmode per a les participants portar els gegants. Voldríem que fos a la tarda en comptes del matí, amb un clima més adequat per poder fer ballar els gegants.

Després de tota la feina feta, per què creieu que és important promoure la cultura popular i tradicions entre les joves?

Al cap i a la fi, totes aquestes tradicions han sobrepassat moltes dificultats, per exemple, durant les èpoques de conflictes bèl·lics. Durant la guerra de Successió, el rei Carles III va establir un decret que prohibia qualsevol representació tradicional. El folklore és un costum molt bonic que hem estat cuidant molts anys i seria una pena que ara ho perdéssim. La cultura popular és una manera de descriure qui som i d’on venim.

Una de les missions de les persones que treballem per les tradicions és modernitzar-les sense que perdin l’essència. Crec que cal adaptar-les a la societat canviant. Per exemple, ja se celebren espectacles més visuals, i concerts com l’Electrogralla, que versiona el so de la gralla amb música electrònica. D’aquesta manera, podem fer passos endavant en l’apropament de les tradicions al públic jove.

"Hem de modernitzar les tradicions sense que perdin l’essència. Adaptar-les a la societat canviant."

Quins són els reptes de futur de Joves Geganters de Manresa?

Com he comentat, aquest any 2023 tenim el nostre cinquè aniversari i volem fer una celebració especial, sobretot a Valldaura. Al cap i a la fi, el barri ens ha donat molt i volem dedicar-li un homenatge perquè són les persones que ens han acompanyat a la nostra cercavila. Ens sentim agraïts perquè les veïnes ens han fet molt costat.

Els reptes de futur són simples: continuar creixent i intentar mantenir la colla perquè, quan siguem adults, puguem organitzar actes més independents, més encarats al conjunt de la ciutat. Ens agradaria crear trobades importants, com les diades comarcals. Ara mateix, encara no tenim l’edat suficient per fer-ho, però si continuem creixent i la gent s’hi suma… podem arribar a construir projectes ambiciosos, rics i profitosos per la nostra ciutat.