Joan Ramon Soler: "La Fira de les Bruixes dona veu a aquelles dones injustament assassinades"

Entre història real ben documentada i llegendes que es traslladen de generació a generació, Sant Feliu Sasserra es converteix l’1 de novembre, per Tot Sants, en un poble de bruixes. La 'Fira de les Bruixes' ha celebrat vint-i-tres edicions i la 'Fes-ta Bruixa', vint-i-dues. En l’organització hi ha diferents entitats, persones particulars i l’Ajuntament.

Espectacles, concerts, fira, visites guiades i conferències omplen cada any el programa al voltant de les bruixes, la realitat històrica i la llegenda a Sant Feliu Sasserra. La bruixa catalana dels segles XVI i XVII forma part de les tradicions també en pobles com Centelles (Osona) o Llers (Alt Empordà). L’any passat TV3 va emetre el documental ‘Bruixes, la gran mentida’, on es demostra que sovint les dones eren acusades de bruixeria per satisfer els interessos de persones poderoses.

A Sant Feliu Sasserra, l’Associació Q-Fois és una de les entitats que forma part de la comissió de la 'Fira de les Bruixes' i de les que s’encarrega de mantenir viu el patrimoni històric i la tradició. En parlem amb Joan Ramon Soler i Maria Ballús, que formen part de Q-Fois i destaquen la importància que infants i jovent creixin participant a les danses i a les actuacions de la Fira per assegurar-ne el futur.

Quina és la relació de Sant Feliu Sasserra i del Lluçanès amb la bruixeria? Heu hagut de fer un rigorós treball de d’investigació per documentar-la...

La relació que hi ha entre Sant Feliu Sasserra i la bruixeria es remunta al segle XVII quan Sant Feliu Sasserra era la Sotsvegueria del Lluçanès. Per documentar-la s’ha fet un treball de recull d’informació tant de llibres publicats com de documents del poble.

Fa molts anys que celebreu la 'Festa Bruixa' i la 'Fira de les Bruixes'. Què signifiquen per a Sant Feliu Sasserra i els municipis del voltant?

L’any passat es va celebrar la 23a edició de la Fira i la 22a de la 'Fes-ta Bruixa'. Són els actes més importants i de més impacte en el territori, situant Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) al mapa de Catalunya.

Quina importància té mantenir les tradicions culturals i festives com la vostra? És important que grans i joves s’hi trobin identificades i les llegendes i els fets històrics es traslladin de generació en generació?

Més enllà de mantenir la tradició cultural de la Fira el més important és reivindicar la memòria històrica. És important que els infants i joves estiguin vinculats al projecte perquè, al cap i a la fi, ells i elles seran la fira del futur. Que creixin participant a les danses i a les actuacions assegura un bon planter i, per tant, la continuïtat de la 'Fira de les Bruixes'.

La 'Fes-ta Bruixa' i la 'Fira de les Bruixes' no són tan conegudes com altres tradicions i festes, com la Patum o la Processó de Verges, per exemple. Hi veieu opcions o necessitats que ho siguin, de més conegudes?

Són actes molt diferents i cadascun té el seu espai i el seu públic. Sant Feliu Sasserra és un poble de poc més de sis-cents habitants i els recursos humans i econòmics, l’espai... són limitats. Hem crescut molt durant tots aquests anys, però som la gent que som, tenim una plaça que hi cap un número limitat de persones i sentim que a nivell d’assistència hem arribat a un topall.

Que es converteixi en una Fira més coneguda no és l'objectiu principal que ens marquem, el que intentem és seguir creixent a nivell qualitatiu i cada any ens esforcem perquè així sigui i la gent que ja tenim, estigui el màxim còmode possible.

"És important que infants i joves estiguin vinculats al projecte perquè, al cap i a la fi, ells i elles seran la fira del futur"

Pot ser que els pobles amb tradició de bruixes guanyin visitants perquè l’evolució del feminisme o l’estrena del documental ‘Bruixes, la gran mentida’ els facin més atractius?

Segurament, cada vegada hi ha gent més coneixedora i interessada sobre els fets ocorreguts. De totes maneres no hem notat un especial increment després de l’estrena del documental, ens fa la sensació que l'assistència de públic depèn més de com s’escaigui el dia.

Qui sou l’Associació Q-Fois? Què feu a més de la 'Fes-ta Bruixa'?

Q-Fois és una associació cultural sense ànim de lucre de Sant Feliu Sasserra. Als seus inicis organitzàvem tallers i altres activitats per Nadal, per exemple. Actualment, el projecte principal que duem a terme és la 'Fes-ta Bruixa'. Des de fa un parell d’anys, també programem una jornada de concerts, el 'Saraufest'.

Quin paper hi teniu com a entitat tant en la 'Fes-ta Bruixa' com en la 'Fira de les Bruixes'? N’hi ha d’altres?

Al ser un poble petit, Q-Fois aporta la direcció i coordinació de la 'Fes-ta Bruixa' i col·labora intensament amb la Fira. A la fira hi participa activament la població de Sant Feliu i dels pobles del Lluçanès.

Això vol dir un paper en el manteniment del patrimoni cultural i social...

Sí, Q-Fois vetlla per a conservar el patrimoni cultural i social del territori.

Aquest reconeixement de les injustícies que es va fer amb moltes dones s’està visibilitzant amb la transformació cap a una societat més feminista ara. Ho veieu així?

Si, la 'Fira de les Bruixes' és un canal per donar veu a aquelles dones injustament assassinades i a totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història. Al cap i a la fi estem parlant de dones que se les apartava de la societat per ser diferents, grans, viudes, immigrants i coneixedores de saviesa que no tenien els homes... Encara que faci centenars segles que aquests fets van ocórrer, no estem gens lluny d’aquesta història i cal seguir-la reivindicant.