Camins Fundació proposa experiències de voluntariat que deixen empremta a Mèxic i el Senegal

“M’emporto molt d’aprenentatge en tots els sentits, he après a improvisar i a continuar endavant, tot i les dificultats trobades; crec que he deixat uns infants que han viscut un estiu feliç i diferent, tenint en compte les seves realitats i contextos personals”. L’Helena Muñoz, mestra de primària, parla, i molt bé, de la seva experiència de voluntariat que va emprendre l’estiu passat de la mà de Camins Fundació a Ensenada (Mèxic).

L’entitat, dedicada a acompanyar infants i joves en situació vulnerable perquè accedeixin a un futur millor a través de l’educació, proposa experiències de voluntariat molt diverses: des de ser mentora d’una persona jove en dificultats o dinamitzadora del Servei de llengües i alfabetització de l’entitat, a voluntariats internacionals per donar suport a les contraparts amb qui Camins Fundació treballa braç a braç en països com Mèxic i el Senegal.

Precisament, l’entitat ja ha posat en marxa la proposta de voluntariat de cara a aquest estiu, per viatjar a Mèxic i el Senegal amb l’objectiu de donar suport a entitats d’aquests països en els seus projectes educatius. La cooperació internacional és un dels àmbits d’actuació en què s’enfoca Camins Fundació, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament sostenible acompanyant projectes d’educació formal i no formal, per tal de garantir l’accés a una educació de qualitat als països en vies de desenvolupament. 

Tothom que vulgui informar-se i conèixer més detalls de la proposta pot apropar-se a les xerrades informatives que l’entitat organitza el 9 i el 16 de febrer, a les 19 h, al local de la fundació, al carrer de Sant Antoni Abat de Barcelona. Cal confirmar l’assistència al correu electrònic angels.donate@caminsfundacio.org. També es pot visitar el web de l’entitat, on es dona més informació de tot plegat.

Propostes de voluntariat a Mèxic i al Senegal

“És una experiència que cadascú viu d’una manera molt personal, que deixa una empremta diferent a tothom qui l’experimenta, però de la qual és molt difícil sortir indemne; jo encara no he conegut ningú a qui fer aquesta mena de voluntariat no li hagi causat un impacte”, assegura l’Àngels Doñate, responsable de voluntariat internacional de l’entitat. Sap mot bé de què parla, atès que, abans de vincular-se a la fundació, ella mateixa va viure l’experiència com una voluntària més.

Aquesta proposta de voluntariat d’estiu de Camins Fundació es duu a terme durant tot el mes de juliol a Mèxic o al Senegal. Només cal tenir més de vint anys i moltes ganes de conèixer i sumar-se a projectes educatius no formals que l’entitat té en marxa en aquests països, amb infants i jovent en situació de vulnerabilitat. Es tracta, doncs, de projectes de lleure, i cadascun d’ells té les seves particularitats.

En el cas de Mèxic, la persona voluntària que hi participi entra a formar part de la xarxa de monitores mexicanes que, al llarg de tot l’any, treballa amb el jovent. L’experiència es desenvolupa a tres ciutats de frontera: Tijuana, Mexicali i Ensenada. Les persones voluntàries ajuden a organitzar i dinamitzar activitats típiques de casals d’estiu per al jovent. 

Així, durant els matins, es fa aquesta tasca amb infants d’entre sis i onze anys de zones vulnerables. A les tardes, es treballa amb la resta dels equips de monitores locals, que tenen entre quinze i vint anys, i s’aprofundeix en qüestions de valors, vida comunitària o convivència, entre altres, i es participa en dinàmiques. 

Una de les singularitats de l’experiència a Mèxic és que les voluntàries viuen a casa de les famílies de la mateixa comunitat. “És una vivència de 180 graus, una oportunitat molt interessant per copsar la realitat que es viu allà; per això demanem que hi vagin amb la ment oberta i s’hi acostin amb el respecte que això mereix”, suma Doñate.

Si parlem del Senegal, el format és lleugerament diferent i es demana unes mínimes nocions de francès, la llengua comú al país. En aquest cas, les persones voluntàries no viuen amb famílies locals, sinó a cases de colònies. La proposta de voluntariat es divideix en dues fases.

La primera, en què es participa activament en el casal d’estiu i l’organització d’activitats per al jovent al llarg d’unes hores al matí o a la tarda; i la segona, durant els últims dies de l’estada, en què les voluntàries marxen de campaments amb els infants. “És una experiència que val molt la pena i cal dir que és força intensa”, detalla la membre de Camins Fundació.

Formació obligatòria per a les persones voluntàries

Per oferir tots els detalls d’aquestes experiències de voluntariat internacional que proposa Camins Fundació, l’entitat organitza dues xerrades informatives els dies 9 i 16 de febrer, a les 19 h, al carrer de Sant Antoni Abat de Barcelona. “Són sessions curtes, d’entre 45 minuts i una hora, tot just per establir un primer contacte i detallar en què consisteix la proposta i el nostre projecte, informar de les opcions, el calendari, les normes, la paperassa que cal i tot plegat”, exposa Doñate, qui condueix les sessions i compta amb el suport d’una antiga voluntària. 

Participar en almenys una d’aquestes sessions i, posteriorment, mantenir una entrevista de selecció amb el personal de la fundació, és obligatori per a qui vulgui prendre part del voluntariat. “Volem que quedi molt clar el que demanarem i el que esperem de la persona voluntària; després, l’experiència, insisteixo, és molt personal”, afegeix. 

El procés continua amb un curs de formació, també de caràcter obligatori, un dissabte de març, un d’abril, un cap de setmana al maig i un altre dissabte de juny. Durant aquestes sessions, entren en contacte amb antigues voluntàries que han viscut l’experiència, amb persones de les contraparts per via telemàtica i amb professors de lleure. Es tracta de conèixer més a fons el context de cada país i el projecte, així com treballar conceptes com el voluntariat, la cooperació, el lleure, entre moltes altres. 

Experiències que no deixen indemne

“Aquesta experiència no podia haver estat millor, i no perquè no hi hagin hagut dificultats, dubtes o pors, sinó perquè m’ha deixat dins una marca ben bonica”, explica l’Alba Pérez, educadora social, qui va fer el voluntariat al Senegal l’estiu passat.

L’Àngels Doñate, que ho va viure com a voluntària, afirma que l’experiència la va sacsejar per dins i, sobretot, li va donar l’oportunitat de fer amics i conèixer persones que ja tenen un lloc al seu cor. “D’alguna manera, em va obrir al món i em va permetre viure vides que no puc viure; enfrontar-me a realitats que desconeixia i que no hagués conegut de cap altra manera”, expressa. 

Igualment, deixa clar que no tot són flors i violes, atès que vivències com aquestes remouen i no són fàcils d’entomar: “Conèixer altres realitats sovint és conèixer coses que et faran mal, injustícies que veus cada dia i que no et deixen indemne, que segurament seran dures i que aprendràs també a gestionar”. 

Ho va ser per a l’Helena Muñoz, per a qui l’estiu de voluntària a Ensenada va ser molt positiu i inspirador, però també va tenir la seva part de dificultat, que la va ajudar a créixer com a persona: “Ha estat un voluntariat dur, m’ha sorprès la meva capacitat de lluita, de persistència i de perseverança”, declara al web de l’entitat. 

Així, la idea de fons d’una experiència com aquesta no és només que deixi empremta en la persona voluntària, sinó que també totes les voluntàries deixin alguna cosa seva allà on van. “Aquest és el joc que busquem, que les persones que participen aprenguin coses d’elles mateixes, d’altres persones i del món que els envolta, però que igualment elles causin un impacte a les persones amb qui conviuran”, rebla Doñate.