Leticia Almanza: "Montcada i Reixac no és un municipi lliure de caça, és un dels greus problemes que tenim"

El patrimoni natural, ambiental i paisatgístic de Montcada i Reixac es caracteritza sobretot per quatre elements que es troben al municipi: el Turó de Montcada, situat al Parc Naural de Collserola, la Serralada de Marina, el Riu Besòs i el Riu Ripoll. Són espais naturals de molt de valor i en el qual les entitats ambientals de la zona fan molta incidència, sobretot per la quantitat de perills als quals estan sotmesos. Una de les entitats ecologistes i ambientals que centra la seva activitat en aquests espais de Montcada i Reixac és l'Associació de protecció de la vida salvatge La Horda.

Constituïda per quatre membres formades en aspectes d'antropoogia, biologia, conservació i bioconstrucció, La Horda és una associació ecologista de divulgació, educació i actuació en temes relacionats amb l’estudi, conservació i restauració del medi natural. Parlem amb la Leticia Almanza Monferrer, sobre l'entitat, les tasques que duu a terme i l'estat dels espais naturals a Montcada i Reixac.

Una de les tasques que millor us defineixen són les actuacions de millora de l'entorn natural.

És en el que ens agrada incidir més, però també és el que més costa. Ens agradaria poder fer molt més, però la relació amb la regidoria de Medi Ambient del municipi és complicada. Per aquest motiu, ens dediquem sobretot a temes de sensibilització i educació mediambiental. No obstant això, l'entitat compta amb un acord de custòdia del territori amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per dur a terme gestió i cura del tram de riu Besòs que passa per Montcada i Reixac. També tenim apadrinada la Font de la Vinya, al Parc Natural de Collserola.

Quin és l'estat del riu Besòs?

L'estat de conservació del riu Besòs, a la part que passa per Montcada i Reixac, ha millorat molt en els darrers anys perquè el marge de millora era realment molt alt. Teníem un dels rius més contaminats d'Europa, i a Montcada es coneixia com el riu dels set colors, perquè segons la indústria que treballès l'aigua baixava d'un color o d'un altre. La situació era tan greu que qualsevol millora és un impacte positiu. Ara tenim la depuradora, no és una claveguera i el nivell de toxicitat de l'aigua és molt més baix, però no és suficient.

La nostra lluita sempre ha estat que des de les administracions es tracti el Besòs com un riu. De vegades s'arrosseguen prejudicis, maneres de fer o dinàmiques de dècades anteriors, en un moment en el qual aquesta sensibilització vers l'entorn natural i els espais fluvials no era tan alta. Costa molt trencar amb aquestes dinàmiques. La qualitat de l'aigua és més alta i més bona, s'ha millorat una mica la biodiversitat, però la nostra denúncia és que a Montcada no hi ha realment un pla d'actuació de millora real dels espais fluvials.

Quines són les actuacions que dueu a terme al riu Besòs?

Fem diverses activitats dins de diversos projectes. Per exemple, fem l'anàlisi de la qualitat de l'aigua dins del 'Projecte Rius', amb l'Escola el Turó de Montcada i Reixac. Els joves que hi participen tenen la visió que el riu està molt contaminat, però els resultats que surten són millors dels que esperen.

També vam dur a terme una plantada de tres-cents arbres nadius de ribera en la nostra zona de custòdia del riu, vam instal·lar caixes niu i vam realitzar un mural interpretatiu per reivindicar la biodiversitat d'aquest tram del riu. Aquestes activitats, que vam dur a terme juntament amb la Xarxa d'Escoles Verdes del municipi, es van fer en el marc del projecte transversal 'Millora ambiental al tram del riu Besòs de Montcada i Reixac', gestionat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), i que va tenir continuïtat als mateixos centres. És un projecte ja finalitzat, però que cal reivindicar.

Teniu apadrinada la Font de la Vinya, quines són les actuacions que es duen a terme a la zona?

Al Parc de Collserola fem diverses actuacions, com ara l'extracció manual de la canya, la recuperació de la bassa, plantar arbustos nadius, instal·lar caixes niu o recollir escombraries de manera selectiva. Moltes d'aquestes activitats les fem amb l'alumnat del Servei Comunitari de diversos instituts de Montcada i Reixac, dins del projecte 'Joves per la Natura'. El jovent, dos cops l'any, fa accions directes per millorar la biodiversitat de l'entorn, i nosaltres els acompanyem.

 La Font de la Vinya és un dels espais en els quals hem treballat amb el jovent. Hem anat recuperant aquesta petita font que hi ha al parc de Collserola, dins la línia de tractar de recuperar punts d'aigua de la zona, els quals n'hi ha molt pocs.

Quina és la resposta del jovent, tant en les actuacions al riu com al parc? S'impliquen?

Totalment. Quan van directament al territori, i veuen les conseqüències de les dinàmiques humanes a l'espai natural, es produeix un impacte. De vegades venen amb molts dubtes, però veuen l'estat de la zona i es produeix una gran implicació. Treballen molt. No obstant això, continuar amb aquesta implicació, més a llarg termini, és més difícil. De vegades sí que es motiven i diuen que vindran, però després costa. Però cal incidir en la implicació del jovent del Servei Comunitari durant les actuacions.

"Quan el jovent veu les conseqüències de les dinàmiques humanes a l'espai natural, s'implica en la seva millora".

Ens agraden molt, també, les sortides amb els infants de sisè de primària de l'Escola el Turó, veiem que és com miraculós. Quan fem les sortides al riu, abans de baixar, molts dels nens i les nenes tenen por o fàstic al riu, als animals, als bitxos o a les rates. Però al cap de deu minuts de començar a fer l'explicació, es comencen a trencar tabús i l'actitud que tenen és increïble. De vegades, quan els veiem de nou, venen amb una actitud molt empoderada, sense por. Veiem un gran canvi en la mateixa actuació, d'un any a l'altre.

El Parc Natural de Collserola té altres riscos, com la urbanització o la sobre freqüentació. Quins són els riscos de la zona més propera a Montcada?

Els mateixos que a la resta dels espais naturals. És una lluita que tenim les entitats ecologistes de denunciar les gestions que se'n fa d'aquests espais naturals que no estan protegits. La gestió que se'n fa té un impacte real davant la recuperació ecològica, la biodiversitat i diversos aspectes relacionats amb ls sostenibilitat d'aquests espais naturals. Crec que les administracions no tenen gaire clar el model, o desenvolupen un model massa flexible, el que fa que no tinguem espais que realment estiguin protegits.

Una de les nostres lluites ha estat amb la caça. Montcada i Reixac no és un espai lliure de caça. Són espais naturals, amb un gran valor, perquè estem al costat de Barcelona, amb els rius, Collserola, la Serralada de la Marina, però tenim els caçadors. Veiem que és un dels problemes més greus amb els que ens trobem.

Com d'important és l'educació ambiental per tal de sensibilitzar la ciutadania?

L'educació ambiental, per a nosaltres, ha estat la via més senzilla. El contacte amb escoles i instituts és fluid, el que ens permet poder incidir en la sensibilització entre els infants i el jovent. És el planeta que els queda, per tant, segurament són les més sensibilitzades. No tenen tots aquests prejudicis que hi havia abans i que ens fan repetir dinàmiques que ens acaben perjudicant.

Estem molt contentes amb la tasca d'educació ambiental i sensibilització que fem, és fonamental. Però aquesta ha d'estar acompanyada per accions reals, sobretot per part de les administracions. No poden dedicar-se a dir que fan sensibilització, fer una campanya, uns cartells i pensar que amb això és suficient. A més, és carrega tota la responsabilitat a la ciutadania, i es deixen de banda les competències que tenen com administració, que és la protecció real de l'entorn natural. A nosaltres ens encantaria poder fer més acció directa i treballs de protecció i conservació.

Teixiu xarxes amb la resta d'entitats del territori?

Vam formar part de la Taula de Medi Ambient de Montcada i Reixac, formada per la regidoria de mediambient del municipi. Però la vam deixar i vam denunciar la seva inoperància i el greenwashing que s'estava fent. Amb la resta d'entitats mediambientals ens comuniquem de manera informal perquè, com he dit, la taula no va funcionar gaire. Formem part d'altres entitats més grans, com SOS Vallès i altres entitats de diferents municipis que s'agrupen per reivindicar, sobretot, la cura dels espais fluvials. I treballem amb instituts, escoles, la XCN, o Escoles Verdes. 

Quant a l'ajuntament, és trist que amb l'àrea amb la qual tenim menys relació és la de mediambient. Treballem amb Inclusió, amb Joventut, amb Educació, però amb Mediambient ha estat impossible. De fet una de les nostres lluites és per denunciar les actuacions de l'àrea de la regidoria. Hem denunciat dues vegades al Síndic de Greuges la manca de transparència i dinàmiques de la regidoria de Mediambient. Són les administracions les que haurien de cuidar els espais naturals, i sovint fan actuacions que els perjudiquen. És una lluita costant amb la regidoria de medi ambient i amb la cura d'aquests espais. 

"Són les administracions les que han de cuidar els espais naturals, però sovint fan actuacions que els perjudiquen".

Quins són els reptes per aquest any?

Primer de tot, no caure en la frustració total. Ja no demanem subvencions a la regidoria de medi ambient, així que treballem amb els recursos que tenim i com podem. Continuem amb el tema de la caça al municipi de Montcada perquè sospitem que la caça que hi ha no compleix amb la normativa bàsica de creació de vedats. És una lluita que hem intentat portar a terme conjuntament amb l'ajuntament, però no hem rebut cap mena de resposta. Continuarem reivindicant el tema de la caça i incidir en les alternatives que tenim perquè Montcada sigui un territori lliure de caça.

I, com no, seguir amb l'acció directa. Aquest any continuarem amb la tasca del jovent del Servei Comunitari a la natura, fent petites actuacions de millora de l'entorn natural i seguir en la mateixa línia.