La crisi climàtica, una crisi de drets de la infància

L'augment de la freqüència de fenòmens climàtics extrems, com ara onades de calor, sequeres, inundacions, ciclons o incendis forestals, obliga a persones d'arreu del món a abandonar les seves residències habituals i desplaçar-se a altres zones, majoritàriament del mateix país, a la recerca d'unes condicions favorables per a la seva supervivència. Segons l'Organització Internacional per les migracions (OIM), l'any 2050 es podrien desplaçar fins a 216 milions de persones a causa dels efectes del canvi climàtic si no es prenen mesures urgents al respecte.

L’emergència climàtica i els problemes de desigualtat estan profundament connectats. El canvi climàtic està generant canvis i exacerbant situacions de desigualtat que ja eren complicades. En aquest context de crisi climàtica que s'ha aguditzat en els darrers anys, els infants són els més afectats. Mireia Recasens, de Save The Children, considera que la crisi climàtica "és la major amenaça que existeix per a la infància i pel compliment dels seus drets a nivell global, començant per la seva supervivència".

L'Índex de Risc Climàtic per a la Infància d'Unicef exposa que mil milions de nens i nenes de tot el món estan exposades a un risc extremadament alt de patir les conseqüències del canvi climàtic. Segons 'Generation Hope: 2.400 milions de raons per posar fi a la crisi climàtica i la desigualtat', un informe de Save The Children, 774 milions de nens i nenes d'arreu del món pateixen, a més, l'impacte de la pobresa, una doble amenaça.

L'informe 'Néixer en un món de crisi climàtica', també de Save The Children, estima que els infants nascuts l’any 2020 s’enfrontaran de mitjana a set vegades més onades de calor durant la seva vida que els seus avis; 2,6 vegades més sequeres; 2,8 vegades més inundacions fluvials; tres vegades més pèrdues de conreus i el doble d'incendis forestals, de mitjana. Aquest és el món que estem dibuixant amb les nostres accions i que deixarem a les següents generacions perquè visquin o, més ben dit, sobrevisquin.

Drets vulnerats pel canvi climàtic

"La crisi climàtica és una crisi de drets de la infància", diuen moltes de les especialistes sobre aquesta situació. I és que en un context de crisi climàtica molts dels drets dels infants es veuen greument vulnerats. Estem parlant de drets bàsics, com ara la salut, l'educació, l'accés a una llar o a estar protegits davant les diverses explotacions a les quals estan exposats. En definitiva, el canvi climàtic capgira tota la seva vida, així com les seves oportunitats de futur.

El dret a la salut i a créixer en un medi ambient sa, es veu evidentment compromès amb l'augment de la contaminació i la pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Així mateix, els infants tenen més probabilitats de veure’s afectats físicament pels fenòmens relacionats amb el clima que no pas els adults, ja que són més sensibles a la desnutrició i a les infeccions. Des d'Unicef expliquen que en molts països s'ha disparat la quantitat de nens i nenes amb desnutrició aguda per aquest motiu.

Els nens i les nenes també veuen vulnerats altres drets com el de l'educació. Blanca Carazo, responsable de programes d’Unicef, explica que davant les sequeres que afecten la Banya d'Àfrica o la zona del Sahel, els pous s'assequen més ràpidament i l'aigua disponible està cada vegada més lluny. Això comporta que els nens i nenes, que són habitualment els encarregats d'anar a buscar aigua, es vegin obligats a dedicar moltes hores a fer-ho, temps que, en canvi, no dediquen a anar a l'escola.

Pobresa i canvi climàtic: Àfrica, el continent més castigat

L'agreujament de les desigualtats, moltes d'elles relacionades amb la pobresa, a causa del canvi climàtic, es dona, sobretot, en països d'Àfrica, com ara Sudan del Sud, la República Centreafricana i Moçambic, tal com assenyala Recasens des de Save The Children. "Si l’anàlisi es fa tenint en compte el nombre total de nens i nenes afectats, els majors nombres es localitzen a l’Índia, Nigèria i Etiòpia degut, entre altres causes, a la seva enorme població infantil", destaca.

Molts nens i nenes s'enfronten també a una tercera amenaça: el conflicte. Del total de la població infantil que experimenta aquesta triple càrrega, els infants de Burundi, l’Afganistan i la República Centreafricana són els més afectats. "El que veiem és que normalment ens trobem amb policrisis o contextos de crisis múltiples", explica Carazo. "Una competència per uns recursos que cada vegada més escassos, genera conflicte i violència", afegeix.

De la mateixa manera que els països que menys han contribuït en l'actual context de canvi climàtic són els que alhora patiran més les seves conseqüències, els nens i les nenes, malgrat no contribuir a aquesta situació, seran els que pagaran el preu més alt.

Refugiades climàtiques

Quan situacions de sequera  com les que hem descrit anteriorment, s'agreugen encara més, o es produeixen inundacions que deixen inservibles els camps de conreu, ciclons o altres fenòmens climàtics extrems, les famílies es veuen obligades a desplaçar-se. Des d'Unicef, Carazo recorda que és habitual que durant el trànsit de persones obligades a fugir, o a deixar enrere la seva llar, les amenaces es disparin, "especialment aquelles dirigides a nens i nenes" explica.

 "Les condicions d'estar sense refugi són molt dures, de no saber que es menjarà l'endemà, de no tenir accés a serveis bàsics com l'aigua potable, la salut, la vacunació...", recorda.

És evident que en aquest cas veuen vulnerat el seu dret a poder gaudir d'una llar, i no poder continuar vivint en el mateix lloc en el qual la seva família ha viscut durant segles. A més, durant aquest moviment, encara que els infants es traslladin amb les seves famílies, queden greument exposats a diferents situacions de violències, agressions sexuals i explotacions.

"Estem veient com, per exemple, a Bangladesh es produeixen, cada any amb més freqüència, inundacions i ciclons que fan perdre tot a les famílies, fet que els minva els recursos i les possibilitats de sobreviure i fer front la pobresa", exposa Carazo. Això porta a un augment del matrimoni infantil que impacta en les nenes. "Aquest és el mecanisme que tenen les famílies per alimentar una boca menys o pensar que les seves filles estaran millor amb una altra família o un marit que s'ocupi d'elles", afegeix la responsable de programes d’Unicef.

Mesures urgents

Abordar aquesta situació que augmenta la vulneració de drets dels infants no és senzill, però des d'Unicef treballa en diversos àmbits per fer-ho. D'una banda, a través del coneixement i els recursos: distribueix informació sobre el risc climàtic i treballa amb els països afectats per enfortir els sistemes, com per exemple construir sistemes d'aigua i de sanejament que siguin resilients al canvi climàtic, amb l'objectiu de preparar-se i tenir una resposta més efectiva als fenòmens climàtics extrems.

D'altra banda, l'organització treballa en espais de presa de decisions perquè, a nivell global, es vagin abordant mecanismes de compensació pels països més afectats pel canvi climàtic i que han contribuït molt poc a ell. A escala local, en canvi, la línia de treball se centra en la mitigació. "Cada cop més promovem, en tots aquests programes, l'ús d'energies renovables", afirma Carazo.

Des de Save The Children consideren que cal abordar amb urgència la freqüència i la gravetat de les crisis humanitàries i del cost de la vida. Si no es fa, aquestes augmentaran en els propers anys "posant en perill no només el futur dels nens i nenes sinó de tota la població". Per tal d'afrontar aquesta situació, des de l'organització demanen als governs mesures urgents en diversos àmbits.

L'organització demana augmentar el finançament per a polítiques climàtiques i garantir que la temperatura no superi els 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials; una transició justa i social cap a les energies renovables; mesures d'adaptació als efectes actuals del canvi climàtic; l'increment dels fons destinats als sistemes de protecció social; crear mecanismes adaptats a la infància per assegurar la seva participació en la presa de decisions, i reconèixer de manera explícita en els documents i declaracions institucionals que la crisi climàtica és una crisi de drets de la infància.