Un acord europeu que posa en qüestió el dret d’asil i mercantilitza l’acollida

“Hem fet un gran pas per dotar Europa d’un sistema d’asil i migració més eficaç, solidari i just”, va assegurar el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, tot just després de la reunió del Consell de Ministres d’Interior europeus que es va celebrar a Luxemburg i que va certificar el nou reglament de migració que ha de ser clau per culminar un nou –i llargament esperat– Pacte de Migració i Asil a la Unió Europea (UE).  

Es pot qualificar aquest acord d’“èxit rotund”, com es va afanyar a afirmar el ministre espanyol i bona part dels seus col·legues europeus? Les entitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets humans i dels drets de les persones refugiades discrepen radicalment d’aquesta visió idíl·lica dels titulars d’Interior europeus i alerten que el text conté aspectes molt preocupants que certifiquen la mà dura d’Europa contra la migració.

“És un pacte que no ens agrada gens perquè aprofundeix en l’externalització de fronteres, en la detenció migratòria i en caminar cap a menys garanties en el dret d’asil i en la protecció de les persones refugiades”, assenyala l’Adrián Vives, coordinador d’incidència política i participació social de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR). 

Hi està d’acord la Gemma Pinyol-Jiménez, directora de polítiques migratòries i diversitat d’Instrategies, qui creu que “el pacte està molt enfocat al control fronterer, oblida la resta d’instruments migratoris que s’haurien d’estar posant en marxa i posa en risc tot el sistema establert per la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951”.

Pagar per no acollir: la mercantilització de les persones refugiades 

El text, acordat després d’anys de negociacions, ha de ser l’embrió del nou Pacte de Migració i Asil a la UE. Entre altres, aposta per les reubicacions obligatòries, inclou una quota de repartiment de persones refugiades en cas de crisi i estipula el llindar en un total de 30.000 demandants d'asil cada any en funció de la població i del producte interior brut (PIB) del país acollidor.

Ara bé, el pacte contempla que els països que no vulguin rebre el nombre de migrants que els toca puguin evitar-ho pagant 20.000 euros per cadascuna de les persones que rebutgen, uns diners que es destinaran a un fons de solidaritat. 

“Aquest sistema de compensació econòmica suposa una mercantilització de la vida i de l’acollida, està molt allunyat de qualsevol idea de solidaritat i posa preu a la vida de persones que, recordem, estan fugint i necessiten protecció”, diu Vives. “A la pràctica, permet vulnerar el dret d’asil pagant uns diners i ho fa comercialitzant amb la vida de les persones i amb un dret”, suma Pinyol-Jiménez, qui s’expressa amb contundència a l’hora de considerar que el pacte va en la línia d’obrir la porta a “carregar-se el dret d’asil”.

En aquest sentit, Vives vol deixar clar que l’acollida de les persones refugiades no pot ser únicament una qüestió de solidaritat, sinó que cal posar sobre la taula que estem parlant d’una “qüestió de dret internacional i de la responsabilitat que tenen els Estats cap a les persones refugiades en virtut dels compromisos que han signat, per tant, ha de prevaldre el dret internacional, el respecte als drets humans i els compromisos adquirits”. 

Securitització de les fronteres i més Europa Fortalesa

Igualment, l’acord suposa un enduriment de les regles i els terminis de la gestió dels fluxos migratoris i limita a sis mesos el temps per avaluar les sol·licituds d’asil o retorn, un fet que per a Pinyol-Jiménez planteja enormes problemes, entre altres, des del vessant tècnic, i posa en perill el principi de no-devolució i el dret d’asil. 

Parlem de procediments fronterers obligatoris que suposaran la detenció de persones amb unes garanties processals molt inferiors a les dels procediments habituals d'asil, que poden implicar la creació de més centres de detenció, que sovint són espais foscos per als drets humans, tal com apuntava l’eurodiputada Diana Riba. Uns procediments dels quals no estaran exemptes famílies amb infants i menors no-acompanyades.

Des del CCAR afegeixen que l’estudi ràpid de les sol·licituds també farà que aquestes s’examinin de manera discriminatòria segons l’origen nacional: “Del que s'està parlant és que es pugui rebutjar des del primer moment les sol·licituds dels nacionals d’aquells països amb una baixa taxa de reconeixement en l'asil”, exposa el tècnic de l’entitat, qui lamenta que l’acord “aprofundeix en l’Europa fortalesa”.

Més enllà d’això, Pinyol-Jiménez parla d’un “procés de securitització constant i permanent que està en marxa des de fa molts anys i que entén la migració com una amenaça, i fa que es prenguin decisions, curtterministes i molt centrades en el control de les fronteres marítimes, entre altres, que la tracten com a tal”.  

Torn per al Parlament Europeu i paper important d’Espanya

Ara, el document acordat pels Estats –només hi han votat en contra Hongria i Polònia, que rebutgen de ple l’obligatorietat de les acollides– s’haurà d’acabar de concretar i sotmetre’s a una negociació que es preveu dura i feixuga al Parlament Europeu. Les entitats confien que es puguin redreçar els aspectes més controvertits del pacte?

“És cert que des del Parlament Europeu s’advoca per un plantejament una mica més garantista i podria ser que la negociació rebaixi el to repressiu i d’Europa Fortalesa; ara bé, és evident que aquest pacte no és un bon inici i serà molt difícil que s’aconsegueixi assolir allò que plantegem les organitzacions en defensa dels drets humans i les persones refugiades”, augura el tècnic del CCAR. En la mateixa línia, Pinyol-Jiménez recorda que “tenim el Parlament Europeu que tenim” i, per tant, les expectatives que el text canviï molt són més aviat minses. 

El que és segur és que l’Estat espanyol tindrà un paper molt rellevant en aquest procés, atès que ostentarà la presidència del Consell de la UE des d’aquest segon semestre de l’any, un moment decisiu en què haurà de pilotar la negociació amb l’Eurocambra.

La membre d’Instrategies creu que des de la presidència espanyola es farà tot el possible per apuntar-se l’èxit de l’aprovació del pacte: “És un tema en què han fracassat tres presidències anteriors i que la Comissió Europea ja està cansada d’arrossegar, per tant, Espanya es posaria una medalla si s’arriba a aprovar el pacte, que, no obstant això, penso que ha nascut inadequat”.

Des del punt de vista del CCAR, ho encaren com una oportunitat per fer incidència política al respecte i asseguren que redoblaran els esforços per demanar a Espanya que aprofiti el seu lideratge en les negociacions per plantejar mesures més respectuoses amb els drets humans.

“Des de les entitats tenim molt clar que és el moment de posar en marxa un treball important d’incidència i començar a parlar molt de la necessitat d’assolir un Pacte de Migració i Asil que posi els drets humans al centre i sigui més garantista amb el dret d’asil i la protecció de les persones refugiades”, sentencia Vives.