Àmbit de la notícia
Social

#QueNoTenganyin, la campanya conjunta de les organitzacions socials catalanes per frenar els discursos d’odi

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Alejandra Sanchez
  • Algunes de les personalitats participants en el vídeo de la campanya #QueNoTenganyin. Font: Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social.
    Algunes de les personalitats participants en el vídeo de la campanya #QueNoTenganyin. Font: Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social.

Aquesta iniciativa té l’objectiu de desmentir rumors sobre la immigració tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

Ens trobem a menys de quaranta-vuit hores de les eleccions generals del proper 23 de juliol i les entitats socials segueixen amb les seves campanyes per tenir un impacte en els resultats d'uns comicis que es preveuen decisius pel futur del país a curt i mitjà termini.

Una de les darreres campanyes que s'ha posat en marxa és #QueNoTenganyin, una iniciativa que vol lluitar contra la desinformació sobre la immigració que es promulga a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. La campanya aplega a diverses federacions i confederacions d'entitats del tercer sector català, entre les quals es troben la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Lafede.cat i la Fundació Ficat.

La campanya consta d'un vídeo que s'ha distribuït a través dels perfils de xarxes socials de totes les entitats implicades en què diverses personalitats mediàtiques, com ara les actrius Laia Manzanares i Joana Vilapuig i les periodistes Elisenda Colell i Jordi Évole, i d'altres figures reconegudes del moviment veïnal i associatiu, com Júlia Portal i Rocío Laguna, desmenteixen estereotips sobre els efectes o conseqüències de l'arribada de persones migrades a l'estat espanyol.

Dades per desmentir els rumors

La campanya, a més del vídeo reivindicatiu, aporta dades contrastades d'organismes experts i fonts acreditades que desmenteixen qüestions en relació amb la feina, la salut o la convivència.

Sobre la feina, la campanya explica que la diferència entre la proporció de població migrada total i la població migrada que treballa és mínima, sent la primera un 10,8% i la segona un 12% del total de la població. A més, #QueNoTenganyin fila encara més prim i desgrana aquestes dades per sectors laborals, deixant pal·les que la població migrada contribueix al sistema en aquells sectors on la població autòctona ha deixat de fer-ho. Es tracta de camps com ara l'hostaleria, la restauració, la construcció i, especialment, l'àmbit de les cures.

Pel que fa a les despeses sanitàries i socials, la campanya explica que, tot i que la població migrant arriba ja al 12% del total, la seva despesa sanitària només suposa un 5% del còmput global. A més, segons les dades de l'informe 'Inmigración y Estado de Bienestar en España' de la Fundació La Caixa, les persones migrades van al metge la meitat de vegades que la població autòctona. Pel que fa a la despesa social, la campanya explica que menys del 7% de les intervencions dels serveis socials al nostre país estan adreçades a la població migrada.

Totes aquestes dades i han quedat recollides en un fil de Twitter publicat al compte de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social.

La importància de l’empadronament

Les organitzacions socials que impulsen la iniciativa #QueNoTenganyin són les mateixes que ja van unir-se per defensar el dret al registre municipal en les darreres eleccions municipals el passat mes de maig. Conjuntament amb altres entitats, com ara el Fòrum de Síndics Locals o la Coordinadora Obrim Fronteres, van posar de manifest que molts consistoris incompleixen la legislació a l'hora de facilitar el registre de totes les persones que resideixen a diversos municipis catalans. El registre esdevé una porta d'accés a altres drets fonamentals com són la sanitat, l'educació i l'assistència social.

Amb aquesta nova campanya, centrada a contrarestar els discursos d'odi envers població migrada, les entitats promotores recorden que a Espanya hi ha més de mig milió de persones migrades en situació administrativa irregular, i en situacions burocràtiques complicades, a causa de la Llei d'Estrangeria que els exclou de tot ajut social malgrat la seva contribució a la societat.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari