Aina Vera: "Un accident de trànsit greu genera persones víctimes directes i indirectes"

Afavorir l'autonomia personal i la vida independent de les persones que han patit un accident de trànsit que ha comportat seqüeles de per vida. Aquest és el principal objectiu d''Invictes', un programa posat en marxa pel Servei Català de Trànsit, que es dirigeix a persones que viuen a Catalunya, independentment de la seva edat, que han patit lesions com ara traumatismes cranioencefàlics, lesions medul·lars, politraumatismes, amputacions o grans cremades.

El servei està executat per entitats de cada territori que tenen una relació consolidada amb el seu entorn social. Al Barcelonès, l'entitat de referència és l'Associació Catalana de Traumatismes Cranioencefàlics i Dany Cerebral (TRACE); a Girona és la Fundació MIFAS, a Lleida se n'encarrega l'Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID); en el cas de Tarragona és la Lliga d'Afectats Reumatològics i Discapacitats de les comarques de Tarragona i, a la Catalunya Central, la referència és l'Associació de Disminuïts Físics d'Osona (ADFO).

Per saber-ne més, hem parlat amb Aina Vera, tècnica responsable de la Coordinació territorial del Servei 'Invictes' per part d'ECOM.

Què és el servei 'Invictes'?

'Invictes' és el Servei d'Inclusió de les víctimes d'accidents de trànsit ferides greus en el seu entorn social. Està impulsat pel Servei Català de Trànsit i té com a objectiu general oferir serveis de suport i d'orientació a les persones víctimes de trànsit ferides greus amb seqüeles de per vida per afavorir-ne l'autonomia personal i la vida independent. Es tracta d'un servei de caràcter integral, territorialitzat a tot el país i executat per entitats del tercer sector social, que esdevenen el vincle amb la persona víctima i la seva família per tal d'afavorir el seu procés de transició entre el centre hospitalari i la seva inclusió a la comunitat.

El servei es compon de diverses accions dirigides a diferents dimensions per a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones. Aquestes accions, que parteixen de l'elaboració d'un diagnòstic de necessitats i d'un itinerari de vida independent traçat per a la mateixa persona víctima, comprenen des d'una primera tasca d'informació i orientació, a l'elaboració de diagnòstics d'accessibilitat a l'habitatge, entre altres.

'Invictes' s'adreça a persones que han tingut accidents de trànsit greus, però també al seu entorn, és a dir, a famílies i amistats. Què aporta també treballar amb l'entorn?

Viure un accident de trànsit greu és un fet imprevisible i sobtat que genera persones víctimes directes i indirectes i que situa a la persona i al seu entorn en una situació de màxima vulnerabilitat. De forma abrupta, et situes en un punt de la realitat desconegut, que parteix d'una situació de crisi, trauma, on vius un fort impacte emocional on el dolor, la tensió, el bloqueig i l'angoixa es situen en primer pla. Darrere de cada accident de trànsit greu hi ha una persona víctima i una família o un entorn cuidador proper que també es veu immers en aquesta ruptura sobtada del seu projecte vital.

El fet d'incorporar a l'entorn cuidador proper des del primer moment en l'acompanyament aporta un enfocament integral que ens permet conèixer de manera més profunda a la persona ferida i comptar també amb ella per tal de conèixer les necessitats que puguin anar sorgint. Tant la mateixa persona ferida greu com l'entorn cuidador proper es situen després de la fase hospitalària en un moment en el qual els cal reactivar els seus propis recursos i reorganitzar la seva vida, retornant de nou al domicili i a l'entorn però en un nou escenari.

Com canvia la vida d’aquest entorn cuidador proper després d’un accident?

Hem de tenir en compte que aquesta o aquestes persones de l’entorn cuidador proper adquiriran el rol de cuidador principal d’aquesta persona, i des d’'Invictes' en som molt conscients, per aquest motiu posem la mirada també en les persones cuidadores principals i les acompanyem en cada fase del procés promovent el seu propi apoderament per prevenir processos de sobrecàrrega o claudicació. 

En què consisteix l'atenció centrada en la persona en la qual es basa el servei?

Hem tingut clar des de l'inici del desenvolupament del servei que cada fase i l'enfocament de cada acció havia d'estar impregnada i s'havia de sostenir en el model d'atenció integral centrada en la persona, així com la filosofia de vida independent. Partim, doncs, d'aquesta mirada i posem cura en què, en cada moment del procés i desenvolupament del servei, es vetlli pel ple respecte a la dignitat de la persona, dels seus interessos i preferències, comptant, des del moment que s'incorpora al servei, en la seva participació fomentant la seva autonomia.

Una concreció pràctica d'aquesta mirada, és el fet d'haver construït de manera conjunta un model d'itinerari de vida independent centrat en les capacitats i desitjos de la mateixa persona i liderat per ella mateixa. Es tracta d'un model dinàmic i flexible centrat en la història de vida de la persona permetent ajustar l'acció de servei al moment en què es troba la persona. La persona és qui tria en cada moment l'acció de servei que s'ajusta més a les seves necessitats. La persona, doncs, se situa al centre i la persona referent de l'entitat l'acompanya i facilita els processos.

Parla'ns de l'equip multidisciplinari que forma part del projecte.

Ens agrada parlar dels equips interdisciplinaris que s'han generat des de cada territori i que majoritàriament es componen per dos professionals procedents de l'àmbit de la intervenció social i una persona que actua com a coordinadora amb el suport d'una persona que du a terme les tasques administratives.

La persona coordinadora esdevé la referent de la persona víctima i posa el focus en l'itinerari de vida independent de la persona. A més, el seu procés compta amb la mirada dels diversos professionals que componen l'equip. Aquests equips interdisciplinaris tenen com a objectiu clau acompanyar a la persona per poder assolir la màxima autonomia personal i vida independent tenint en compte la fase en què es trobi, actuen com a facilitadors de processos des de la seva expertesa.

Hi ha relació entre els diferents equips de coordinació del projecte de les diverses entitats implicades?

Sí, de fet, els referents o coordinadors de cada territori ens reunim un cop al mes i treballem de manera conjunta aspectes clau per al desenvolupament del servei i garantir-ne la qualitat.

En alguns casos també realitzem sessions monogràfiques dirigides a un col·lectiu de professionals en concret, com és el cas dels terapeutes ocupacionals, amb qui hem treballat els aspectes clau per tal d'obtenir una mirada col·lectiva en la implementació dels diagnòstics d'accessibilitat.

Com ha estat la coordinació amb el Servei Català de Trànsit?

En aquest moment de desplegament del Servei, ha estat clau poder treballar de manera conjunta el mapa d'agents implicats en l'atenció a les persones víctimes de trànsit ferides greus i amb seqüeles de per vida.

Amb el Servei Català de Trànsit mantenim una comunicació molt fluida i de manera mensual realitzem reunions de seguiment i avaluació del Servei. Així mateix, traslladem mensualment i semestralment dades concretes sobre l'evolució del servei a cada territori.

I amb la resta d'entitats del territori? 

Pel que fa a la coordinació amb les entitats executores de cada territori, treballem sota el repte de mantenir un servei igualitari a tot el territori respectant cada realitat territorial. La comunicació que hem establert amb elles és clau i hem generat un espai de treball conjunt, la taula d’Entitats Invictes que ens permet traçar un full de ruta per a cada acció que cal desenvolupar, de fet també esdevé un espai de formació i intercanvi mutu. Fruit d’aquestes sinergies, pensem que hem pogut establir entre totes una aliança público-privada que posa al centre a la persona víctima d’accident de trànsit ferida greu i que l’acompanya per reconstruir el seu procés de vida.  

En general, com valoreu el funcionament del projecte?

Cal tenir en compte que estem parlant d'un servei de nova creació, de fet, no ens consten experiències similars en l'àmbit estatal ni europeu. Estem construint entre totes cada fase, dissenyant de manera col·laborativa els processos i protocols alineats amb els valors del mateix servei. Des del mes de gener fins a agost d'enguany, hem atès gairebé una cinquantena de persones i amb elles, s'han pogut realitzar més de cent vuitanta accions.

En l'àmbit de perfil de persones usuàries, actualment parlem majoritàriament d'homes d'entre els 21 i 45 anys afectats per traumatismes cranioencefàlics o bé per una lesió medul·lar.