La crisi de l’habitatge: un problema estructural agreujat per la inflació
Comparteix
Els preus de l'habitatge a Catalunya continuen creixent, tant per a la compra com per al lloguer. Font: Canva. 
La inflació també està contribuint a l'agreujament de la crisi de l'habitatge. Font: Canva.
L'habitatge, la inflació i la pobresa són tres problemes socials que estan interrelacionats i que s'estan accentuant a Catalunya aquest 2023.
Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya anunciava que gairebé 71.000 famílies rebran un ajut per pagar el lloguer aquest 2023. Malgrat destinar-se el pressupost de 144 milions d'euros, un 26% més que l'any 2022, els preus de l'habitatge a Catalunya continuen creixent, tant per a la compra com per al lloguer, agreujant la pobresa d'habitatge.
Segons dades del Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), el lloguer mitjà contractual a Catalunya ha patit una forta pujada des de l'any 2005 situant-se, actualment, en 821,43 euros mensuals. La demarcació de Barcelona és la que compta amb l'increment més gran i, en concret, la ciutat de Barcelona, que ha marcat un rècord històric enfilant-se fins als 1123,56 euros mensuals.
La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, lamenta que els ajuts promoguts pel Departament de Territori no són suficients: "Per a nosaltres és posar-hi pegats. Al final el problema real és que els preus del lloguer estan desorbitats i s'haurien de regular. És una demanda històrica que no només fem les entitats des de ja fa anys, sinó que també la societat en general".
Els efectes de la inflació en l'habitatge
La directora de l'Observatori de Drets socials i justícia ecològica (DESCA), Irene Escorihuela, apunta que, malgrat la inflació, l'any 2022 es va estabilitzar una mica l'esforç econòmic de les llars a l'hora de pagar l'habitatge: "Segons dades publicades a l'Anuari de Drets Socials 2022, va haver-hi una reducció del 7% a Catalunya d'aquest esforç per pagar l'habitatge, ja sigui per les transferències socials postpandèmia, l'augment del salari mínim o la vigència durant uns mesos de la llei catalana 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes".
No obstant això, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la variació anual de l'Índex de Preus de l'Habitatge (IPV) a Catalunya durant el segon trimestre de 2023 s'ha situat en un augment d'un 0,5% respecte al primer trimestre, sumant, per ara, un 3,2% anual i una taxa d'inflació anual subjacent del 5,8%. La dada que ha incrementat més en la seva variació és, precisament, l'habitatge, que se situa en un -13,1%. La principal explicació que s'hi troba a aquesta forta pujada són els preus de l'electricitat.
Escorihuela denuncia, a més, que els preus de l'habitatge estan absolutament desconnectats dels salaris des de fa anys: "Algunes fonts apunten que l'habitatge de lloguer ha augmentat tres vegades més que els sous. Actualment, continuen les pujades fins a màxims, i això és amb dades oficials, d'lncasòl, de lloguers efectivament realitzats".
La directora de l'Observatori DESCA també assenyala que l'habitatge de compravenda d'obra s'ha encarit de forma exponencial des de 2015, passant d'una mitjana de 102.000 € el 2015 a 165.000 € el 2022. La pujada de preus, per tant, continua reduint el poder adquisitiu de les famílies, per la qual cosa no només és difícil pagar un lloguer, sinó que també ho és, encara més, poder arribar a comprar un habitatge en un futur.
[NOVES PUBLICACIONS] Presentem la nostra Memòria d'activitats i l'Anuari de Drets Socials 2022!
— Observatori DESCA (@ObservaDESCA) July 27, 2023
Com a traca final del curs compartim dues publicacions molt representatives de la nostra activitat!
Ja disponibles al nostre web https://t.co/AVPlbgoKBh pic.twitter.com/VmLC7TG1E6
Mesures per revertir la situació
Les fonts consultades coincideixen que cal prendre mesures urgents per abordar la crisi de l'habitatge a Catalunya incrementant la dotació pressupostària per abastar un nombre més gran de llars. Segons la Fundació Hàbitat3, dedicada a l'habitatge social, són necessaris, també, mecanismes de control dels lloguers i de foment de la seva baixada mitjançant acords amb les persones propietàries.
Des de la PAH, Lucía Delgado reivindica que caldria aplicar més les normatives que avui en dia estan vigents, com són la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Aquesta regulació preveu que, si una família deixa de pagar el lloguer per motius econòmics o per finalització del contracte, es pugui fer un contracte de nou de lloguer social.
La Fundació Hàbitat3, que atén un total de 2.600 persones, també proposa incrementar el parc d'habitatge de lloguer social i assequible amb noves promocions o amb compra d'edificis per part de les administracions públiques i les entitats socials, i consolidar un model de col·laboració publicoprivada: "Cal un compromís de consens entre les administracions i els agents privats per desenvolupar una política estable en el temps", asseguren.
Afegeix un nou comentari