Jana Comadran: “Hi ha una gran invalidació com a autistes pel fet de ser dones i tenir diagnòstics tardans”

Jana Comadran és treballadora social de l’Associació Catalana d’Asperger. En aquesta entrevista explica el teu testimoni com a persona amb autisme i treballadora de l’entitat. El TEA inclou les persones amb discapacitat intel·lectual, però també persones que tenen capacitats en l'àmbit cognitiu per sobre de la mitjana i que el que tenen són altres tipus de dificultats i necessiten atencions diferents.

Què significa per a tu tenir diagnòstic dins el TEA?

Per a mi ha suposat donar-li sentit a la meva vida en diferents àmbits, perquè sempre m'he sentit diferent, que la gent no m'entenia ni tampoc jo a ells.

Tota l'ansietat que sempre havia sentit es va reduir molt perquè he pogut descobrir quines són les causes que la provocaven, com ara, emmascarar també que gràcies al diagnòstic he pogut accedir a tenir adaptacions laborals i del meu entorn.

Quines discriminacions pateixes com a dona amb diagnòstic dins el TEA?

Primer de tot, la dificultat a l'hora d'accedir al diagnòstic perquè moltes arrosseguem diagnòstic previ com trastorn d'ansietat, Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) o depressió que estaven amagant l'autisme. També trobo major invalidació del diagnòstic tant per part de professionals (desactualitzats) i de la societat, perquè tenen una imatge masculinitzada i estereotipada de l'autisme.

Aquí també influeix l'accés al mercat laboral, si ja és difícil per a les dones, amb el TEA, com generalment es té la creença que la gent autista només fa feines informàtiques i administratives concretes i que són sectors masculinitzats, es produeix una major discriminació.

Per què hi ha més dificultats per diagnosticar el TEA en dones que en homes?

Perquè les dones desenvolupem, generalment, un major grau d'emmascarament i d'adaptació al món neurotípic, i això, produeix una gran dificultat (infradiagnòstic) a l'hora d'accedir al diagnòstic, així com certes característiques que es donen diferentment a les dones. Venim de diagnòstics previs que ens han provocat unes creences de nosaltres mateixes, com també el fet d'haver crescut escoltant comentaris despectius o invalidant sobre les nostres emocions, crisis i dificultats.

També ho ha dificultat durant molt de temps el fet que siguin diagnòstics dirigits a nens i homes amb unes característiques específiques on no es tenia en compte que l'autisme és un espectre amb una gran diversitat. Actualment, hi ha una major perspectiva de gènere quant als diagnòstics, que estan facilitant l'accés i obtenció al diagnòstic d'autisme tant en noies com en dones adultes.

Com afecten els estereotips de gènere en el comportament d'una dona amb TEA?

Principalment, provoquen que hi hagi un gran desgast d'energia per intentar adaptar-nos al món, a poder passar desapercebudes amb tot el que comporta això, que sol ser amb episodis constants de crisis, que en alguns casos comporten fer-se mal a una mateixa o que aparegui una gran disfunció executiva on no som capaces de fer totes aquestes tasques que es consideren bàsiques de la vida diària. Tot això comporta uns nivells d'ansietat elevats.

Quins són els principals prejudicis que pateixes del TEA sent dona?

En el meu cas, haver hagut de suportar comentaris com “segur no ets autista, només exagerada, dramàtica, intensa o problemàtica”. En aquest sentit, hi ha una gran invalidació com a autistes pel fet de ser dones i tenir diagnòstics tardans. Són comentaris que moltes hem crescut escoltant i que tot i tenir diagnòstic, encara avui dia els escoltes o llegeixes, sobretot a xarxes socials.

Com creus que es poden combatre aquests prejudicis?

Sensibilitzant i fent pedagogia a la societat sobre l'autisme, explicant què és un espectre i la gran diversitat que hi ha dins de tots, les dificultats, hipo/hipersensibilitats que tenim.

Els prejudicis també es combaten donant veu a persones autistes que fem divulgació i activisme tant com a professionals com en primera persona, a totes les edats i sobretot a tots els professionals que tenen una visió desfasada del TEA, ja que molts ens consideren trastornades o inclòs que tenim una malaltia mental.

Avui, #DiaInternacionalDelAutisme, la@FedAspergerCat emet aquest manifest. Visibilitzem tota l'amplària de l'espectre autista, que abasta des de les altes necessitats de suport fins l'#autisme invisible (#TEA 1 o 2).Cal reconeixement com a #DiscapacitatSocial.#DiaMundialAutismo pic.twitter.com/M5OKoMEj5H

— Associació Espectre Autista - Asperger Catalunya (@AspergerCat) April 2, 2023