La ciència ciutadana com a aliada de la recerca per millorar el coneixement de la biodiversitat

Un dels espectacles més vistosos que es poden gaudir dins dels ambients marins és veure com creixen els anèl·lids, el fílum de cucs segmentats, que presenten una gran varietat de colors i tonalitats, i que, a simple vista, semblen petites flors. El seu nom feminitzat és Anèl·lides, com s’anomena l’entitat –creada per dones– que cerca promoure el coneixement i l’estima cap al medi marí a través de la divulgació, l’educació ambiental i la recerca. 

Des del 2016, Anèl·lides treballa per donar a conèixer la biodiversitat marina barcelonina, i ho fa a través de diversos projectes en què la ciència ciutadana té un pes cada cop més important. 

Però, què entenem per ciència ciutadana? Ras i curt, es tracta del “treball científic realitzat per públic general o per persones que no estan especialitzades en projectes científics”, explica l’Andrea Comaposada, directora d’Anèl·lides. Les participants poden col·laborar duent a terme una tasca d’observació o reportant i processant dades, entre altres, per contribuir i enriquir la recerca. Tanmateix, com remarca Comaposada en conversa amb Xarxanet, “poden participar en qualsevol de les fases del procés científic”.  

D’entrada, es podria pensar que la ciència ciutadana no és gaire diferent del voluntariat de tota la vida, però hi ha diferències. “Una cosa és fer un voluntariat i, per exemple, participar en una recollida de residus a una platja, que està molt bé; però una altra és recopilar dades que després serveixen per crear un estudi comparatiu i contribuir a una millor gestió de les platges, que seria un exemple de ciència ciutadana”, aclareix la directora d’Anèl·lides. 

Projectes que tiren endavant gràcies a la ciutadania

La importància de la ciència ciutadana per a la tasca que desenvolupa Anèl·lides, però també en l’àmbit de la recerca marina i científica en general, ha avançat molt en els últims anys. En aquest sentit, el mateix Ajuntament de Barcelona va crear l’Oficina de Ciència Ciutadana, que cerca fomentar aquest tipus de participacions i sinergies entre la comunitat científica i els ciutadans. Aquest avenç s’ha traduït en la generació de projectes i plataformes destacades en diversos àmbits que situen la ciència ciutadana al centre, com ‘Planttes’, el ‘Programa de Seguiment de Ratpenats’ o l’‘Observatori ciutadà de papallones urbanes’, entre molts altres. 

En el cas d’Anèl·lides, la participació de la ciutadania ha permès generar nou coneixement, incorporar noves capacitats i crear grans conjunts de dades aplicades a projectes de l’entitat. “No és el mateix que hi hagi deu o vint persones observant a l’aigua i recollint dades de manera continuada, que els científics vagin només a fer un mostreig; per tant, si hi ha més gent i més ulls observant, és evident que veurem moltes més coses”, raona Comaposada.

Avui, la ciència ciutadana és l’eix vertebrador de, principalment, dos projectes de l’entitat. El primer, ‘UrbamarBio’, és una de les iniciatives fundacionals d’Anèl·lides i va néixer amb l’objectiu de registrar la biodiversitat marina present al litoral de Barcelona. Amb el pas del temps, s’ha ampliat a Badalona, Sant Adrià del Besòs, Sitges i, enguany, Montgat. La ciutadania que participa, a través de sessions d’esnòrquel i de submarinisme, fotografia tota la biodiversitat vista i es reporta la plataforma de ciència ciutadana MINKA.

El projecte, que abasta tota una zona del litoral del Barcelonès, del Maresme i del Garraf, ha pogut registrar bona part de la biodiversitat gràcies a la col·laboració de la ciutadania. Des d’Anèl·lides es proporciona tot el material necessari per participar en les activitats, com els neoprens, les màscares, els tubs i les càmeres aquàtiques.

“La nostra idea és que la gent ens acompanyi a l’aigua i conegui el mar, perquè com més coneixes, més respectes i més protegeixes”, subratlla la directora de l’entitat, qui assegura que la iniciativa, a més d’ajuda a conscienciar, contribueix a reivindicar que “les platges del Barcelonès, tot i ser urbanes, estan plenes de vida i s’han de veure com a ecosistemes vius”.

Part del resultat del projecte va quedar plasmat en la primera guia participativa del Barcelonès, elaborada a partir de les fotografies fetes per la ciutadania, que recull prop de 230 de les espècies més comunes que es poden trobar a les platges barcelonines. “D’aquesta manera, les persones que han participat en el projecte se senten realment partícips d’un projecte de ciència perquè veuen un retorn científic de la seva tasca, un resultat concret, i això és molt important”, afegeix Comaposada.

L’altre projecte destacat de ciència ciutadana que té en marxa Anèl·lides és ‘Posidònia activa’, que se centra a cartografiar les zones no protegides del litoral català. Amb l’ajuda ciutadana, també mitjançant l’esnòrquel i el submarinisme científic, es localitzen praderies de Posidònia, es mesuren les dades per determinar el seu estat de salut i es fotografia la biodiversitat associada a aquestes. El projecte ens ajuda a divulgar algunes zones no gaire conegudes a nivell de biodiversitat i que no estan protegides; a banda que ens permet explicar la importància de la posidònia”, expressen. 

Participació ciutadana per democratitzar la ciència

Projectes com aquests demostren que la ciència ciutadana és molt beneficiosa per a la recerca, però també per a les persones que hi prenen part, per exemple en el sentit de formació i empoderament, així com integrar-les en processos científics. “La ciència ciutadana ens ajuda a obrir i apropar la ciència a la ciutadania, fer-la partícip i interpel·lar-la, tot i que no sigui especialista”, suma Comaposada. 

Ara bé, dissenyar i construir projectes de ciència ciutadana obert a tothom no és una tasca senzilla. Requereix crear tot un ecosistema i establir metodologies accessibles i senzilles que facilitin i estimulin la participació. “La ciència ciutadana no busca una col·laboració puntual, sinó fidelitzar les participants per crear una comunitat que persisteixi en la seva tasca d’observació, recollida de dades o allò que es necessiti per aconseguir registres com més amplis i complets possibles”, apunta la directora d’Anèl·lides. 

Pel que fa als límits i amenaces pel que fa a la ciència ciutadana, com es va fer palès en la XVa Jornada de Ciència Ciutadana organitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, els principals que es van apuntar van girar entorn de com fer que la ciutadania estigui interessada en allò que és científicament rellevant, així com lluitar contra la desmotivació de les participants per no veure reconeguda la seva feina, sobretot pel que fa a polítiques o accions que s’haurien de derivar dels resultats de la seva tasca.

Una altra limitació que es va plantejar es va centrar a la dificultat a l’hora de demostrar, amb dades, la relació entre les accions d’Educació Ambiental i Ciència Ciutadana i la millora dels comportaments de conservació entre les participants.

Amb tot, val a dir que en els últims anys han augmentat molt les iniciatives de ciència ciutadana i també ho ha fet la participació de la ciutadania en projectes d’aquest àmbit. Ha passat arreu, també a Anèl·lides, que ha vist com repuntava la col·laboració ciutadana en els seus projectes. 

“Vull pensar que és perquè cada vegada estem més conscienciades i aquesta emergència climàtica que patim totes està fent que ens involucrem més en el nostre entorn; al cap i a la fi, tots venim de la natura i ens hem d’implicar per protegir-la”, rebla Comaposada, qui, igualment, admet que es treballa molt de cara a les persones que ja estan conscienciades, però també reclama un esforç per “arribar a públics que potser no ho estan tant i són més difícils”.