Pere Rosales: "Treballar els mateixos dies, les mateixes hores i en els mateixos espais és prehistòric"

Aquest mes, València s'ha convertit en la primera ciutat espanyola en provar la setmana laboral de quatre dies. El ple de l'ajuntament de la ciutat va decidir traslladar el festiu de Sant Vicenç Màrtir del 22 de gener al 24 d'abril. Aquest fet, sumat a altres festius, com ara el Divendres Sant o el Dilluns de Pasqua, ha fet que durant tot aquest mes les valencianes facin jornades laborals de trenta-dues hores en comptes de quaranta.

Aquesta coincidència de calendari s'ha aprofitat per part de l'ajuntament per analitzar com s'implementaria a la ciutat una hipotètica jornada laboral de trenta-dues hores. Un cop passat aquest mes, un estudi avaluarà els resultats de la prova en tres grans àmbits: la salut i el benestar, l'emergència climàtica i l'economia, posant a més especial atenció en el benestar, el descans, la conciliació i l'impacte ambiental. Els resultats de l'estudi estaran disponibles aquest mes de juliol.

Fins ara, a Espanya, el foment d'aquest nou model ha vingut per part d'empreses privades, com ara la companyia de Software DELSOL, que des del 2019, treballa d'acord amb una jornada de 32 hores.

Una altra de les companyies que es va plantejar fer el canvi va ser Telefónica, però les treballadores van rebutjar unànimement fer una jornada laboral més curta, ja que, en aquest cas, suposava també una retallada en els seus salaris.

Per saber més sobre els nous models de treballar, de la possible reducció d'hores i de com la tecnologia ha impactat els processos productius, hem parlat amb Pere Rosales, fundador i executiu en cap d'inusual.com i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà.

Quins avantatges té reduir la jornada laboral a quatre dies per setmana?

Crec que abans de parlar de reduir les jornades laborals ens hem de plantejar una qüestió de base que és la naturalesa del treball que fem. Històricament, hi havia una correlació entre les hores que estàvem a la feina i quant produíem. Si, per exemple, la meva feina era la de carregar camions, en podia carregar més si estava vuit hores al meu lloc de feina que si n'estava sis. Aquesta és la mentalitat que hem heretat de l'entorn industrial del qual provenim, però ara ens toca desaprendre aquesta antiga manera de treballar.

Afortunadament, la tecnologia ha fet desaparèixer aquesta correlació entre les hores que passem a la feina i quant produïm. Les nostres feines són cada vegada més intangibles i cada vegada podem ser més productius en menys temps.

Per tant, tendir a un model en què treballem menys hores, a priori, té sentit.

Té tot el sentit i, de fet, no conec cap cas en què la millora dels horaris no hagi augmentat la productivitat de les empreses.

És evident que si els treballadors tenen més autonomia i flexibilitat, estaran més contents perquè se sentiran més lliures i podran aportar més valor a les empreses. El treball depèn del factor humà i, si a aquest se'l tracta millor, el resultat de la feina també serà millor.

Necessitem un horari rígid per treballar bé?

No. De fet, les noves tecnologies ens han fet un regal del qual penso que encara no som conscients: poder treballar en diferit d'una forma rica. Per exemple, igual que hem assumit que no totes les reunions es poden fer per videotrucada, per què no assumim que tampoc totes les reunions han de ser presencials?

Hem de desaprendre la rigidesa dels horaris, els espais i els equipaments de treball. De fet, la concepció de treballar tots els mateixos dies, les mateixes hores i en els mateixos espais és un plantejament completament prehistòric.

Per tant, la qüestió de fons no és tant reduir les hores que es treballen sinó donar autonomia i flexibilitat a les treballadores?

Efectivament! I aquí trobem un dels altres paradigmes que hem de desaprendre: el que l'empresa ha de controlar els seus treballadors. El control implica que, de base, la persona no vol fer la seva feina i, en un context així, no tindria sentit cap de les preguntes que ens estem plantejant.

En els nous models cap als quals estem avançant, les empreses han de confiar en els seus treballadors i han de ser ells els que s'organitzin el seu propi temps. Si no podem establir una relació de confiança entre empresa i treballador, ens tornarem robots.

La hipotètica reducció de la jornada laboral pot actuar com un factor per atraure i retenir el talent a les empreses?

És clar! Més que res perquè incideix en la pròpia percepció de la qualitat de vida de les persones i augmenta directament el seu grau de benestar. Per exemple, quan algú et pregunta "com estàs?", inconscientment fas una radiografia mental de la teva vida i, si a la feina estàs bé, pots organitzar-te i aportar valor, és més probable que contestis que estàs bé, que vulguis continuar a l'empresa i créixer en aquesta.

El problema, des del meu punt de vista, és que tendim a crear persones mecàniques i impedim que la gent pugui aportar noves idees, iniciatives i projectes. Hi ha un potencial latent de les persones que no desenvolupen perquè els hi demanen que segueixin massa protocols d'empresa.

"Si no podem establir una relació de confiança entre empresa i treballadora, ens tornarem robots."

Aparentment, aquest nou model té molts avantatges, però quins inconvenients podria tenir, tant per empreses com per treballadores?

Un dels principals inconvenients és que requereix, d'entrada, ajustar tots els processos productius de les companyies, el que suposa un compromís organitzacional molt gran. Per tant, hem d'estar segurs que si canviem el model, les coses funcionaran. En aquest sentit, no faria cap canvi a una empresa en què no s'hagi fet prèviament un pilot, per avaluar els obstacles que poden aparèixer en el procés.

Fer un canvi així té implicacions en els sistemes de treball, en la compensació, en la manera d'organitzar-se, de reunir-se, etc. Per tant, és bàsic comptar amb la implicació de l'equip, per assegurar-nos que el canvi generarà harmonia entre els treballadors i no dissonància.

En cas de canviar les nostres jornades laborals, la quantitat d’hores que treballem i els salaris també es veurien afectats?

Crec que tothom coincidirà en el fet que, en condicions normals, hi ha molta gent que podria fer la seva feina en menys temps, però el sistema actual és pervers perquè ens obliga a cobrar per hores. Cobrem en funció de les hores que omplim, el que implica que, bàsicament, ens paguen per ser-hi i, d'aquesta manera, seràs a la feina les hores que calgui, sense necessitat de ser més productiu.

En canvi, si es treballa per valor o per objectius, la cosa canvia. Si et paguen per aconseguir un objectiu sense que aquest estigui subjecte a un temps o un espai, aleshores t'enfocaràs en aconseguir l'objectiu, aportant valor. Òbviament, en aquest plantejament de canvi en la forma de remunerar, els salaris haurien de tenir una base, però també podrien estar subjectes a variables segons el valor que s'aporta a l'empresa.

Més enllà de totes les preguntes que es deriven d’aquest possible canvi de model, sembla que hi ha una voluntat política de fer-lo possible, ja que s’està incentivant des de diferents administracions. Com ho valoreu?

Molt positivament, tot i que és un procés llarg i implica un canvi de mentalitat molt profund, s'estan movent les coses i sembla que està arribant als estaments que cal que arribi.

Ara per ara, d'alguna manera s'està fomentant que hi hagi empreses que estiguin més sensibilitzades amb les necessitats dels seus treballadors i això ja és un gran que. El que costa més sempre és el primer pas i s'està donant.

"Hi ha un potencial latent que les persones no desenvolupen perquè els hi demanen que segueixin massa protocols d’empresa."

Aquest canvi de mentalitat respecte a la feina té també un component generacional, és a dir, les joves busquen altres maneres de relacionar-se amb el treball?

Els joves han canviat un altre dels paradigmes més arrelats que és el que per treballar t'ha de contractar algú. Les noves generacions han descobert que poden treballar per ells mateixos i que, més que ocupadors, tenen clients. Tenen molt incorporat que tindran feina mentre sàpiguen aportar valor a un altre, per això la majoria volen ser influenciadors o crear les seves pròpies marques de roba.

De fet, els joves han posat de manifest que la mateixa economia està canviant de dalt a baix. Abans eren les grans corporacions les que tenien els mitjans productius i, en el moment en què les grans infraestructures ja no són necessàries, el paradigma canvia. Hem passat de ser consumidors a 'prosumidors', és a dir, som productors i consumidors alhora. La tecnologia ha democratitzat la feina.