Les entitats ambientals reclamen recursos estables i continuïtat per sostenir la conservació de la natura
Comparteix
La Xarxa per a la Conservació de la Natura denuncia que des del 2023 no s’han publicat noves convocatòries de les principals línies d’ajuts al sector i demana concretar els compromisos anunciats.
Restaurar hàbitats degradats, fer seguiment d’espècies, impulsar projectes de custòdia del territori, apropar l’educació ambiental a la ciutadania o defensar espais naturals amenaçats. Aquestes i moltes altres accions formen part de la tasca per conservar i restaurar la natura que despleguen sobre el terreny les entitats ambientals, que treballen en xarxa amb administracions, persones propietàries, centres educatius i comunitats locals, entre altres.
Aquesta feina no es pot donar per descomptada; ben al contrari, necessita equips, recursos i, sobretot, continuïtat. La realitat, però, és que avui aquestes condicions estan molt lluny d’estar garantides. Convocatòries bloquejades, finançament poc estable i dificultats per sostenir equips i projectes són alguns dels greuges que arrossega un sector essencial per a la protecció de la biodiversitat i el patrimoni natural del país.
Davant d’aquest escenari, que ja fa molt de temps que condiciona la feina de les entitats, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) denuncia que els compromisos anunciats pel Govern per reforçar les polítiques de natura encara no s’han traduït en prou recursos executats, actuacions efectives sobre el territori ni instruments estables per donar suport al teixit associatiu ambiental.
Un dels exemples més clars és la falta de continuïtat de les subvencions. Segons explica la XCN, des del 2023 no s’ha publicat cap nova convocatòria de les principals línies d’ajuts de la Generalitat adreçades específicament a les entitats ambientals. A més, tres noves convocatòries que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, havia anunciat per aquest setembre encara no s’han publicat.
Per a la xarxa, el problema no és puntual i va molt més enllà d’un retard administratiu. Si ampliem el focus, aquesta manca de regularitat dels ajuts dificulta mantenir equips, planificar actuacions a mitjà i llarg termini i assegurar una presència continuada sobre el territori. “La conservació de la natura no es pot activar i aturar al ritme de les convocatòries”, resumeix la XCN.
Convocatòries que no arriben i projectes que perden continuïtat
En aquest context, plou sobre mullat. La darrera convocatòria específica de custòdia del territori es remunta al 2020; les d’educació i sensibilització ambiental i Aprenentatge i Servei ambiental, al 2022; i la destinada a actuacions en espais naturals, hàbitats i espècies, al 2023. Per a la XCN, aquests buits entre convocatòries dificulten la planificació dels equips i dels projectes i evidencien la necessitat d’avançar cap a un finançament més estable, regular i sostingut en el temps.
Precisament, la directora de la XCN, Sandra Carrera, ja advertia a Xarxanet dels perjudicis que aquesta situació té sobre la feina que es fa al territori: “Això té conseqüències evidents en la gestió d’aquests espais, i també en el bloqueig de convocatòries i ajudes a entitats que fan projectes de cogestió, sensibilització, educació ambiental i dinamització del territori, col·laborant amb ajuntaments, persones propietàries i la ciutadania en general”.
La directora de la XCN alertava que aquesta situació “fa que el sector sigui molt fràgil, amb convocatòries bloquejades, pagaments pendents que no arriben i una capacitat molt limitada de la Generalitat per gestionar totes aquestes accions”. Una fragilitat que la denúncia actual torna a posar sobre la taula. “No n’hi ha prou amb finançar projectes puntuals si no es poden sostenir les persones, les capacitats i les estructures que els fan possibles”, assenyala ara la xarxa.
Més enllà d’executar projectes concrets, les entitats ambientals aporten coneixement acumulat del territori, equips que hi treballen de manera continuada i vincles amb administracions locals, persones propietàries i ciutadania. Alhora, contribueixen al desplegament de polítiques públiques com el Marc d’Acció Prioritària de la Xarxa Natura 2000 o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (ESNATURA).
En aquest sentit, Sandra Carrera ja insistia en la importància de disposar d’una estructura estable sobre el territori: “Necessitem equips arrelats al territori i inversió en restauració d’aquests espais, i sobretot per fer front a la pèrdua de biodiversitat que tenim”. La XCN defensa, a més, que aquestes organitzacions “no només complementen l’acció de les administracions, sinó que massa sovint n’acaben suplint funcions”, assumint tasques que considera clau per complir els objectius públics de conservació.
Dels compromisos als recursos efectius
La denúncia de la XCN arriba després dels compromisos anunciats els últims mesos per reforçar les polítiques de conservació de la natura. La xarxa recorda que, el maig passat, la consellera Paneque va anunciar al Parlament el compromís de destinar 100 milions d’euros a aquestes polítiques. Mentre no entri en funcionament l’Agència de la Natura, aquests recursos han de ser gestionats per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
Amb tot, per a la XCN augmentar el pressupost no és suficient: “el compromís només serà efectiu si es tradueix en actuacions, equips i continuïtat”. Per això, reclama concreció per saber com es distribuiran els recursos, amb quin calendari s’executaran i quines actuacions de conservació permetran desplegar. També demana més transparència sobre el pressupost destinat al patrimoni natural, el seu grau d’execució i els resultats assolits.
El malestar s’ha agreujat aquest mes de setembre. De fet, des de la conselleria s’havia anunciat per aquest mes tres noves convocatòries d’ajuts —educació i sensibilització ambiental, Aprenentatge i Servei ambiental i espais naturals protegits— que encara no s’han publicat. Per a la xarxa, aquesta situació torna a evidenciar la distància entre els compromisos anunciats i els recursos que acaben arribant de manera efectiva al territori.
Per a la XCN, sortir d’aquesta situació passa per deixar enrere un model basat en convocatòries puntuals i avançar cap a un finançament suficient i estable. La xarxa reclama convocatòries regulars, calendaris previsibles i mecanismes de bestreta i pagament que evitin que siguin les mateixes entitats les que hagin d’avançar els recursos necessaris per tirar endavant els projectes.
La reivindicació no depèn només de la voluntat política de cada moment. La xarxa recorda que la Llei 11/2023 de foment de l’associacionisme obliga les administracions a convocar regularment programes d’ajuts i subvencions i a promoure, sempre que sigui possible, instruments pluriennals i un finançament estable de l’activitat associativa. “El seu sosteniment no és un favor de l’Administració, sinó una responsabilitat pública”, reblen. Per a l’entitat, garantir aquesta estabilitat no només permet reforçar les organitzacions ambientals, sinó també donar continuïtat a les polítiques públiques de conservació.
El debat, però, no s’acaba en els pressupostos ni en les convocatòries. La XCN insisteix que darrere d’aquesta manca d’estabilitat està en joc la capacitat de protegir hàbitats, espècies i processos ecològics, així com de preparar el territori davant els impactes de l’emergència climàtica. Sandra Carrera ja advertia a Xarxanet que “si no fem espais més resilients davant l’emergència climàtica, tot això té uns costos molt més elevats en el futur”. “Ens hi juguem que la natura continuï sent un actiu de país, perquè és la base de la nostra economia i també de la nostra salut”, afegia.
Afegeix un nou comentari