Ester Rams: "Vam obrir les portes i en una setmana teníem les aules plenes"

Nascut al bell mig del barri de Sants, La Troca és un espai comunitari de formació permanent adreçat a persones joves i adultes. Va néixer, fa més de 10 anys, per donar resposta a la manca d’oferta pública en educació de persones adultes al territori i ho va fer amb una proposta gratuïta, flexible i arrelada a les necessitats del veïnat. El projecte es defineix com una escola pública de gestió comunitària, amb un model participatiu, horitzontal i obert que situa les persones al centre del procés d’aprenentatge i fomenta la cohesió social.

Amb el pas del temps, La Troca ha anat creixent fins a convertir-se en una comunitat diversa formada per persones participants, voluntàries i professionals. Ofereix formació en competències bàsiques per la vida, com les lingüístiques, digitals o prelaborals, així com acompanyament en tràmits, orientació sociolaboral i espais de suport mutu. A més, impulsa projectes com la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC), que posa en valor els sabers del veïnat i promou relacions de reciprocitat i aprenentatge col·lectiu, reforçant el vincle amb el territori i el teixit associatiu.

Parlem de tot plegat amb Ester Rams, educadora i membre de La Troca.

Com neix La Troca i quina necessitat buscava respondre?

La Troca neix cap a finals del 2015, quan un grup de persones —moltes d'elles educadores socials— que treballaven en l’educació de persones adultes, se n'adonen que comparteixen una manera similar d’entendre aquest àmbit, molt vinculada al teixit social i als moviments del barri de Sants. Aquestes persones van detectar que no hi havia una escola de persones adultes a la zona, i que calia impulsar un nou model.

Després de reunir-se i donar a conèixer el projecte al barri, altres veïnes s’hi van anar afegint. Així va ser com al 2017 van aconseguir una subvenció per fer una diagnosi participativa que permetés definir com havia de ser aquesta escola i a quines necessitats havia de respondre.

Crec que un altre dels motius pels quals va néixer la iniciativa va ser per cobrir mancances estructurals: Sants és un districte gran amb poca oferta d’educació per a adults i amb indicadors socioeducatius que no es corresponen amb les oportunitats existents. La prova és que vam obrir les portes i en una setmana teníem les aules plenes, i així han seguit. És més, seguim amb llista d'espera
i si dupliquéssim l'oferta formativa, probablement seguiríem plens.

Com explicaríeu la vostra tasca com a “escola comunitària de formació permanent”?

La Troca es defineix com una escola comunitària perquè porta la gestió comunitària a l’educació de persones adultes. Això implica que el funcionament, l’oferta formativa i les metodologies no es decideixen des d'una administració, sinó des de la comunitat educativa i el territori, adaptant-se a les necessitats reals de les persones.

Aquesta mirada recupera l’origen de l’educació d’adults, vinculada al moviment veïnal, i contrasta amb la institucionalització posterior, que va fer els centres més rígids i allunyats del context social. La Troca aposta per un model flexible, adaptat a la vida adulta, on formar-se no sempre és una prioritat i les trajectòries vitals són canviants.

Parlem de formació permanent perquè entenen que totes les persones necessiten aprendre al llarg de la vida, independentment del seu nivell educatiu. Alhora, tothom té coneixements a aportar. Això es concreta en espais com la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, on els mateixos participants també esdevenen formadors.

Quin tipus de persones participen a La Troca?

Cada curs passen per La Troca entre 650 i 700 persones, sent aproximadement un 70% d'elles dones. Hi ha una gran diversitat d’edats, tot i que la majoria se situen entre els 25 i els 45 anys, i també una gran varietat de nivells educatius, des de persones sense escolarització fins a universitàries. Això sí, la gran majoria del nostre alumnat és veí de Sants o de districtes propers

Pel que fa a l’origen, al voltant del 60% són persones estrangeres, provinents de 46 països, moltes en situació administrativa irregular. A més, aproximadament la meitat estan a l’atur i una altra gran part important, treballant sense contracte.

A més, la participació acostuma a ser continuada: moltes persones fan més d’un curs amb nosaltres i es mantenen vinculades al projecte durant temps, ja que alguns dels processos formatius són llargs.

Cada curs, entre 650 i 700 persones participen en les activitats de La Troca. Font: La Troca

Quin tipus de formacions oferiu al vostre alumnat?

La Troca ofereix competències per a la vida, amb l’objectiu que les persones puguin moure’s amb autonomia i sentit crític. L’oferta es basa també en detectar necessitats no cobertes al territori.

Algunes de les formacions principals inclouen català i castellà per a persones migrades, alfabetització, competències digitals, orientació laboral i tècniques de recerca de feina, totes elles impartides per professionals especialitzades.

A més, com et comentava, hi ha formacions de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, com anglès, ioga o entrenament, i activitats complementàries com xerrades sobre drets, habitatge o salut. També es treballa la participació com una competència, amb assemblees i espais col·lectius de decisió.

Què diferencia el vostre model pedagògic d’altres espais de formació per a persones adultes?

La principal diferència és organitzativa i de flexibilitat. La Troca pot adaptar-se ràpidament a les necessitats detectades, mentre que altres centres depenen de processos més lents i rígids.

Els cursos són trimestrals cosa que facilita l’entrada i sortida de l’alumnat, en funció de la realitat del seu dia a dia. També hem creat altres recursos com l’Espai de Criança per evitar que tenir fills sigui una barrera per formar-se.

A més, com és evident, també fem activament una forta aposta pel treball en xarxa i la connexió amb el territori, així com per la participació activa de la comunitat en la presa de decisions.

Com incorporeu valors com el feminisme, l’antiracisme o la interculturalitat en el dia a dia de les aules?

Valors com aquests, formen part de l'ADN del projecte i es reflecteixen tant en l’organització com en els continguts en sí. El feminisme es concreta, per exemple, en posar les cures al centre amb projectes com el mateix Espai de Criança. L’antiracisme i la interculturalitat es treballen en un context de gran diversitat, tant a nivell de convivència com de continguts formatius, però de la mateixa manera s’organitzen activitats per celebrar i posar de manifest la diversitat cultures.

En aquest sentit hem de fer èmfasi en que el nostre equip es forma contínuament per abordar aquestes qüestions i evitar reproduir mirades dominants, incorporant una perspectiva crítica i interseccional.

La gratuïtat i la flexibilitat són alguns dels pilars del vostre projecte. Quins reptes implica sostenir aquest model en el temps?

La gratuïtat per nosaltres és molt important. Des de l'inici va ser un tema en el que voliem incidir, perquè creiem
que cal reivindicar, que l'educació de persones adultes és un dret, sobretot en el que són competències bàsiques per viure avui en dia al segle XXI a Catalunya.

Però és cert que tant la gratuïtat com la flexibilitat impliquen recursos, perquè, sovint, ser flexible implica destinar temps, personal, fer grups més petits, com ens passa amb els grups d'alfabetització. Tot plegat acaba sent un dels nostres grans reptes, malauradament, perquè nosaltres entenem l'educació de persones adultes com una eina de transformació social tant per a les persones que la reben, com pels fills i filles de les persones que s'estan formant.

Entenem que té un gran impacte social perquè les persones amb menys formació són, precisament, les que tenen pitjors llocs de treball i, per tant, pitjor situació socioeconòmica. Invertir en educació és donar eines perquè aquestes persones
puguin millorar en la seva situació, i, per nosaltres, s'inverteix massa poc. A dia d'avui seguim creient que des de l'administració es tracta d'un àmbit molt desconegut, invisibilitzat, i per tant ens costa molt trobar finançament ja que s'hi destina poc finançament públic.

Més enllà de la formació, també oferiu acompanyament social i laboral. Com ho feu i per què és important aquesta mirada integral?

Quan una persona arriba, es fa una acollida per conèixer la seva situació i detectar necessitats socials o laborals. A partir d’aquí, es fa derivació o acompanyament als recursos adequats.

També s’ha desenvolupat un itinerari d’acompanyament laboral, especialment per a persones sense NIE, que sovint queden fora dels serveis públics. A més, ofereixen orientació formativa i suport en processos com l’homologació de títols.

Aquesta mirada integral permet abordar la realitat de les persones més enllà de la formació, connectant-les amb recursos i millorant les seves oportunitats.

Quin paper juga La Troca dins el teixit comunitari de Sants i com es relaciona amb altres entitats i serveis del territori?

La Troca està plenament integrada en el teixit comunitari, participant en nombroses taules i xarxes tant a nivell de barri com de ciutat.

Treballa en coordinació amb altres agents i també dona a conèixer aquests recursos a les participants, fomentant la seva implicació en el territori.

A més, impulsa iniciatives pròpies com una web col·laborativa amb l’oferta formativa del barri, contribuint a la coordinació i visibilització dels recursos.

Després d’aquests anys de trajectòria, quin impacte diríeu que ha tingut La Troca en la vida de les persones i del barri?

La Troca ha donat resposta a necessitats reals, amb una alta demanda i llistes d’espera constants. Ha esdevingut un recurs útil per adquirir competències bàsiques i també un espai de trobada i cohesió social. De la mateixa manera, ha contribuït a enfortir el teixit comunitari, impulsant iniciatives i facilitant la participació de persones diverses en la vida del barri.

Pel que fa als reptes del futur, els nostres principals reptes són la sostenibilitat econòmica, ja que actualment depenem de moltes subvencions, i això és com un gran esforç ja que no tenim el finançament garantit per sempre.

Després, l'altre gran repte és el reconeixement de la nostra tasca. Les formacions de llengües o competències digitals que fem a la Troca, per exemple, no tenen un reconeixement oficial, tot i que les professionals que les oferim podríem estar treballant en centres del Departament d'Educació i som persones formades i referents en educació de persones adultes. Això ens col·loca en una situació de desavantatge respecte a l'oferta formativa de les escoles de persones adultes del Departament d'Educació. Tot i això, ens tranquilitza que els aprenentatges que s'emporta la gent són de qualitat, i és per això que la gent segueix venint.