La confiança en la PERSONA, en el seu empoderament i creixement, és una bona eina de treball.

Creure en aquell/a que tenim al nostre davant: en l’usuari/a, en el treballador/a, en el voluntari/a, en el jove o en el gran … de la nostra entitat, però creure-hi de debò, en les seves capacitats i en les seves idees, acompanyant-lo en el seu desenvolupament alhora que ens deixem acompanyar per ell/a, considero que pot ser una gran inversió de present i de futur. No existeixen les fórmules absolutes, ni formes de fer màgiques i úniques en les nostres entitats i, per aquest motiu, ens convé donar lloc als altres, generar espais en els que mirar-nos als ulls, escoltar-nos, tenir en compte les diferents opinions i punts de vista, i buscar com créixer plegats. En la mesura en que som capaços de donar espai, d’acompanyar i empoderar a aquells que nodreixen les nostres institucions, estem donant lloc a aquestes persones i generant identificació amb el nostre projecte.

El fet de conèixer les entitats que ens envolten i treballar plegats és una bona oportunitat!

Sovint invertim els nostres esforços en fer, fer i fer, … i en crear i construir coses noves, sense acabar d’explorar el que hi ha al nostre voltant. És interessant pensar en el nostre “veí” i en allò tant antic que és el fet de “sumar el que cadascú de nosaltres disposa”. Fer un ús positiu del que tenim cada una de les entitats, optimitzar els recursos, treballar en xarxa, … considero que és una oportunitat a tenir en compte en un moment tant complexe com el que estem vivint però, sobretot, com a filosofia de treball, per tal de créixer, construir i fer-nos més forts tots plegats. Em permeto utilitzar aquella frase senzilla, molt utilitzada al món de l’Esplai, del que en formo part, que és “compartir és estimar”, doncs és en aquesta estima i proximitat entre els que treballem amb i per les persones, que crec que es troba un gran repte.

Torna a la pàgina reptes de futur